Antonio Cánovas del Castillo: diferència entre les revisions

| nom = Antonio Cánovas del Castillo

| nationality =

| image = Canovas2.jpg

| order = [[Fitxer:Escudo de España 1874-1931.svg|30px|Escut de l'estat espanyol (1874-1931)]]<br />[[Llista de presidents d'Espanya|President del Ministeri-Regència]]

|term_start = [[31 de desembre]] de [[1874]]

|term_end = [[13 de febrer]] de [[1875]]

|successor = ''Antonio Cánovas del Castillo''

|term_start2 = [[9 de gener]] de [[1875]]

|term_start3 = [[2 de desembre]] de [[1875]]

|term_start4 = [[9 de desembre]] de [[1879]]

|term_start5 = [[18 de gener]] de [[1884]]

|term_end5 = [[27 de novembre]] de [[1885]]

|profession = [[Historiador]] i [[diplomàtic]]

|religion = [[Catòlic]]

| signature =

'''Antonio Cánovas del Castillo''' ([[Màlaga]], [[8 de febrer]] de [[1828]] - [[Arrasate]], [[Guipúscoa]], [[8 d'agost]] de [[1897]]) fou un [[polític]] i [[historiador]] [[Espanya|espanyol]]. Va ser '''[[Llista de presidents d'Espanya|President del Govern espanyol]]''' ([[1874]]-[[1875]]), ([[1875]]-[[1879]]), ([[1879]]-[[1881]]), ([[1884]]-[[1885]]), ([[1890]]-[[1892]]) i ([[1895]]-[[1897]]) i la seva actuació, sovint fonamentada sobre la repressió, va ser bastant polèmica.<ref>{{GEC|0014412}}</ref>

[[Fitxer:La Guerra, la Misèria i'l Monstre.JPG|thumb|260 pxesquerra|Caricatura del "Monstre" a "la Campana de Gràcia" (1896) feta per M. Moliné]]

Després de la [[Revolució de 1868|''Revolució Gloriosa'']] i la fi de la monarquia borbònica, s'encarregà de preparar la tornada del que seria [[Alfons XII d'Espanya|Alfons XII]], fill d'Isabel II. El [[1874]], després del pronunciament a Sagunt del [[general Martínez Campos]] i la proclamació d'Alfons XII com a rei, hagué cura d'idear el sistema de la Restauració. Aquest es basava en els fraus electorals periòdics, recolzats en el [[caciquisme]], que feien possible l'alternança en el poder, com a mitjà per a dissipar tensions. Així va accedir diverses vegades al càrrec de primer president del consell de ministres d'[[Alfons XII d'Espanya|Alfons XII]].

A Catalunya no era un personatge gaire apreciat - se l'anomenava popularment «El Monstruo» - ja que la seva política es caracteritzà per una repressió molt dura contra els [[anarcosindicalisme|anarcosindicalistes]]. El periodista [[Cels Gomis]] el descrigué com a "lo més acérrim enemich que Catalunya ha tingut en lo sigle actual".

Al mateix temps que exercia la seva activitat política, Cánovas demostrà que era una persona lletraferida. Les seves obres sobre la història espanyola li feu guanyar una fama considerable, sobretot la seva Història de la Decadència d'Espanya (''Historia de la decadencia de España'') que consta de 18 volums. Aquesta producció contribuí al seu ingrèsingrés quan només tenia 32 anys a la [[Real Academia de la Historia]] el 1860. Després també fou membre de diverses entitats literàries, com ara la [[Real Academia Española]] el 1867, l'[[Academia de Ciencias Morales y Políticas]] el 1871 i finalment la [[Real Academia de Bellas Artes de San Fernando]] el 1887. També va ocupar la direcció de l'Ateneu de Madrid (entre 1870 i 1874, 1882 i 18884 i entre 1888 i 1889).

[[Fitxer:Mausoleo de Cánovas del Castillo (Madrid) 01.jpg|thumb|210px|rightesquerra|Mausoleu de Cánovas a [[Madrid]] (esculpit per [[Agustí Querol|A. Querol]], el [[1906]]).]]

Posteriorment Cánovas va pagar molt car la seva política repressiva. El 1897, [[Atemptatfou contratirotejat Cánovas del Castillo|foui mort a trets]] per l'anarquista italià [[Michele Angiolillo]], al [[balneari de Santa Àgueda]], a [[Arrasate]] ([[Guipúscoa]]) com a revenja pels afusellaments d'alguns dels condemnats al [[consell de guerra]] del [[procés de Montjuïc]] per l'[[Atemptat del carrer dels Canvis Nous]]. <ref>{{Ref-llibre |cognom=Vidal Manzanares |nom=Gustavo |títol=Pablo Iglesias |url=http://books.google.cat/books?id=d5cUflyZ5WsC&pg=PA203&dq=Tom%C3%A0s+Ascheri&hl=ca&ei=okN2TtazCNKs8QOd_OX3DQ&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=8&ved=0CFkQ6AEwBw#v=onepage&q&f=false |llengua=castellà |editorial=Ediciones Nowtilus S.L |data=2009 |pàgines=p.203-204 |isbn=8497637291 }}</ref> Així doncs no visqué prou temps per a presenciar la pèrdua de les darreres colònies d'Espanya després de la [[Guerra hispano-estatunidenca]]. El seu mausoleu es trobaés al [[Panteó dels Homes Il·lustres]] a Madrid i fou esculpit per l'escultor català [[Agustí Querol]].

== Bibliografia Obres==

{{Referènciesamaga}}