Larix gmelinii: diferència entre les revisions

''Larix gmelinii'' forma enormes boscos a la [[taigà]] de l'est de Sibèria creixent des dels 50 m als 1.200 m d'altitud tant en sòls de [[torbera]] com en sòls ben drenats incloent els sòls prims del [[permagel]]. És unicúnic en dos aspectes, essent el [[límit arbori]] del nord del món amb boscos a latitud 72° 31' N at [[Lukunsky]] (105° 03' E) i 72° 28' N at [[Ari-Mas]] (102° 15' E) els dos a la vall del [[riu Khatanga]], i també l'arbre més resistent al fred del món tolerant temperatures per sota de -70&nbsp;°C valley, a la regió d'[[Oimiakon]]–[[Verkhoyansk]] a la república de [[Sakhà]] on està registrat un làrix de 919 anys.<ref>{{Citar web|url=http://bio.1september.ru/articlef.php?ID=200004204|títol=bio.1september.ru}}Самое {{Enllaçстарое noдерево actiuРоссии растет в Якутии|urlarxiuurl=http://web.archive.org/web/20120207062442/http://bio.1september.ru/articlef.php?ID=200004204| dataarxiudata=7 de febrer de 20142012}}</ref>

No creix fàcilment en zones on els hiverns no són freds. L'hivern de Gran Bretanya li resulta massa suau i emet les fulles ja al mes de gener i alehores aquestes fulles les maten les gelades. En canvi a la seva zona d'origen les fulles sutensurten molt més tard i no es glacen.