Llibertinatge: diferència entre les revisions

250 bytes afegits ,  fa 8 anys
m
Procés de redacció, he afegit una linea de text de manera introductoria.
m (Corregit: l' -> la [[immortalitat)
m (Procés de redacció, he afegit una linea de text de manera introductoria.)
El llibertinatge és un moviment en els seus inicis folosofic que tindra el seu focus a Europa i més concretament a França. Tot i que el seu origen el trobem en el segle XIII, serà a mitjans del segle XVI que surgirà com a moviment cultural.
El '''libertinatge''' o el moviment dels '''llibertins''' va ser un moviment [[filosofia|filosòfic]] a [[Europa occidental]] del del final del segle XIII<ref name = Filoxarxa>[http://www.pensament.com/filoxarxa/filoxarxa/libertinos.htm «Llibertins»], FiloXarxa Diccionari enciclopèdic de filosofia: autors, conceptes, textos'', [consulta el 13 d'agost de 2013]</ref> fins a la revolució francesa, del qual el tret bàsic era el «refús de tot [[autoritarisme]], especialment eclesiàstic.»<ref>{{GEC|0246651|Els Llibertins}}</ref><ref>{{GEC|0033496|la il·lustració}}</ref>
 
El l'''libertinatge''' o el moviment dels '''llibertins''' va ser un moviment [[filosofia|filosòfic]] a [[Europa occidental]] del del final del segle XIII<ref name = "Filoxarxa">[http://www.pensament.com/filoxarxa/filoxarxa/libertinos.htm «Llibertins»], FiloXarxa Diccionari enciclopèdic de filosofia: autors, conceptes, textos'', [consulta el 13 d'agost de 2013]''</ref> fins a la revolució francesa, del qual el tret bàsic era el «refús de tot [[autoritarisme]], especialment eclesiàstic.»<ref>{{GEC|0246651|Els Llibertins}}</ref><ref>{{GEC|0033496|la il·lustració}}</ref>
 
«Adopten, sense massa unanimitat ni excessiu rigor intel·lectual, una actitud de racionalisme crític, materialisme i oposició a la [[intolerància]] religiosa, junt amb un sentit [[hedonisme|hedonista]] o [[epicureisme|epicuri]] de la vida.»<ref name = Filoxarxa/> En reacció contra la concepció antisexual i [[Ascetisme|ascètica]] de les religions [[cristianisme|cristianes]] preconitzen una liberalització del [[goig]], que sigui sexual o altre, entre adults consentidors, per a la primera vegada des de l'ocàs de l'imperi romà.<ref>Georges Eekhoud, ''op.cit.'', pàgina 51</ref> Els ''llibertins francesos'' inscriuen en un moviment filosòfic que té els seus arrels a la fisofia antiga ([[Epicur]], [[Lucreci]]...) que refusen el [[dualisme]] o la [[immortalitat de l'ànima]] postulada per [[Plató]] i integrada als primers segles per [[Pau de Tars]] i els [[Pare de l'Església|pares de l'Església]] en la doctrina cristiana. Els llibertins desdenyen especulacions transcendents i apliquen un [[Sensualisme (filosofia)|sensualisme filosòfic]] que accepta un coneixement quan està fundat en observacions i en la raó. Són precursors de la [[il·lustració]], del [[positivisme]] i del [[neopositivisme]].<ref>Antoni Seva, [http://www.raco.cat/index.php/revistaclr/article/viewFile/28729/28563 «Joan Fuster: la mirada materialista»], ''Revista del Centre de Lectura de Reus'', Núm. 6. 1<sup>{{mida|70%|er}}</sup> trimestre de 2003</ref>
6

modificacions