Carles Martell: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Revertides les edicions de 88.6.84.39 (discussió) a l'última versió de Langtoolbot
¨ñLLN Ñ´Ñ-.U
Línia 1:
{{polisèmia|Carles Martell d'Anjou}}
'''Carles Martell''' ([[Herstal]], actualment a [[Valònia]], [[Bèlgica]], [[23 d'agost]] del [[686]] – [[22 d'octubre]] del [[741]]) fou fill il·legítimlegítiÑK, de [[Pipí d'Héristal]]Ñ15.000 i la75.000 sevahomes d'[[concubinainfanteria]] [[Alpaida]]veterana. FouL'exèrcit [[majordommusulmà, ded'entre palau]]60.000 delsi tres400.000 [[regneshomes francs]]:comandats [[Austràsia]]per ([[714]]Abd-ar-Rahman al- [[741Ghafiqí]]), ique [[Nèustria]]va iatacar [[regneal desetè Borgonya|Borgonya]]dia. ([[717]] - [[741]]).
[[Fitxer:Charles Martel Saint Denis.jpg|thumb|250px|Tomba de Carles Martell]]
Tot i que va ser [[majordom de palau]] dels tres regnes dels [[francs]], Martell és més recordat especialment per haver guanyat la [[Batalla de Tours]] el [[732]], que s'ha descrit tradicionalment com la batalla que "salvà" [[Europa]] de l'expansió de l'[[emirat de Còrdova]] més enllà de la [[península Ibèrica]]. L'exèrcit franc de Martell derrotà un exèrcit àrab que havia esclafat tota resistència amb què s'havia trobat. L'emirat de Còrdova havia envaït la [[Gàl·lia]] i havia estat aturat a la [[Batalla de Tolosa (721)]]. L'heroi d'aquell esdeveniment menys celebrat havia estat [[Eudes I d'Aquitània]], que no era el progenitor d'un llinatge de reis i patrons, tanmateix. Entremig, l'arribada d'un nou [[emir]] a [[Còrdova]], [[Abd-ar-Rahman ibn Abd-Al·lah al-Ghafiqí]], que portà amb ell una força immensa d'àrabs i de [[cavaller]]s [[berbers]], desencadenà una invasió molt més gran. Eudes, heroi de Tolosa, va ser derrotat sense pal·liatius a la [[batalla del riu Garona]], on alguns escrivans occidentals van escriure "Només Déu coneix el nombre de morts" i fugí cap a Carles, cercant ajuda. Així, Eudes desaparegué de la història, mentre que Carles hi entrà.
 
== Avanç franc cap a l'est i el sud ==
Després de la mort de [[Pipí d'Héristal]] el [[714]], la successió passà al seu nét, encara un nen, [[Teodebald (majordom de palau)|Teodebald]]. La facció de nobles austrasians que donaven suport a Teodoald estava encapçalada per la seva madrastra, vídua de Pipí, [[Plectruda]]. Carles, que ja era un adult, dirigia una facció rival i va prevaldre en una sèrie de batalles contra tant les invasions de francs [[Nèustria|neustrians]] com les forces de Plectruda. Entre els [[718]] i el [[723]], Carles consolidà el seu poder per mitjà d'unes quantes victòries i aconseguint la lleialtat d'alguns [[clergue]]s importants. Això ho féu en part donant terres i diners per a la fundació d'[[abadia|abadies]] com la d'[[Echternach]].
 
A la dècada següent, Carles encapçalà l'exèrcit franc contra els ducats orientals ([[Baviera]] i [[Suàbia|Alamània]]), i meridionals ([[Occitània]] i [[Provença]]). Es va encarregar del conflicte amb els [[frisis]] i els [[saxons]], però la conquesta completa dels saxons i la seva incorporació dins el regne franc haurien d'esperar al seu nét Carlemany. Però el més important va ser que, en lloc de concentrar-se en la conquesta a l'est, es preparà per la tempesta que es preparava a l'oest. Sabent el perill que duien els musulmans després de la [[batalla de Tolosa (721)]] va utilitzar els anys següents per consolidar el seu poder, i reunir i entrenar un exèrcit veterà que pogués defendre el cristianisme a Tours.
 
== La batalla de Tours ==
{{Conquesta Omeia d'Hispania}}
{{principal|Batalla de Tours}}
[[Fitxer:Steuben - Bataille de Poitiers.png|thumb|left|Batalla de Tours]]
En resposta a la invasió [[Islam|musulmana]], els francs havien evitat les antigues vies romanes, esperant agafar els invasors desprevinguts. Segons les cròniques musulmanes de la batalla, els àrabs foren sorpresos en trobar-se una força important que s'oposava al seu saqueig previst de Tours, i van esperar-se sis dies, observant l'enemic.
 
L'exèrcit franc, comandat per Carles Martell, consistia d'entre 15.000 i 75.000 homes d'[[infanteria]] veterana. L'exèrcit musulmà, d'entre 60.000 i 400.000 homes comandats per [[Abd-ar-Rahman al-Ghafiqí]], que va atacar al setè dia.
 
Durant la batalla, en un indret entre [[Tours]] i [[Poitiers]], els francs derrotaren l'exèrcit islàmic i l'[[emir]] morí. Mentre que les cròniques occidentals són mers esbossos, les musulmanes detallen que els francs formaren un gran quadre i lliuraren una brillant batalla defensiva. Abans de la batalla, Abd-ar-Rahman al-Ghafiqí dubtava que els seus homes estiguessin preparats per tal combat, i els hagués volgut fer deixar el botí que els alentia, però va decidir més aviat confiar en els seus cavallers, que mai l'havien fallat. De fet, es pensava que era impossible per a infanteria d'aquella època resistir contra guerrers muntats i amb armadura. En Martell aconseguí inspirar els seus homes perquè aguantessin l'assalt d'una força que els degué semblar invencible, enormes cavallers amb armadura, que a més probablement superaven de llarg en nombre els francs. Però la mort de Abd-ar-Rahman al-Ghafiqí portà a conflictes entre els generals supervivents, i els àrabs abandonaren el camp de batalla l'endemà de la seva mort, deixant a en Martell un lloc únic en la història com a salvador d'Europa i com a l'únic home que mai aconseguí una victòria tal entre forces tant dispars. Els francs d'en Martell, quasi tots infants sense armadura, aconseguí resistir cavallers amb armadura sense l'ajut d'arcs o armes de foc, una fita d'armes inaudita en la història medieval.