Sanà: diferència entre les revisions

|bandera =

|escut =

|fotografia = Sanaa.JPG

|fotografia_descripció = Antigues torres de pisos <br />de la ciutat vella de Sanà

''La budda min Şan‘ā’'' ("Sanà s`ha de veure") són les famoses paraules atribuïdes a l'[[imam]] [[Aix-Xafií]] (768-820), que va visitar l'antiga capital diverses vegades. Com ell, molts viatgers de l'antigor quedaren impressionats per la bellesa de Sanà. El conegut geògraf i historiador iemenita [[Al-Hamdaní]] es meravellava de la netedat de la ciutat, i el viatger [[persa]] [[Ibn Rusta]], contemporani seu, en destacava sobretot el menjar. La ciutat vella de Sanà és considerada el museu a l'aire lliure més gran del món, i fou declarada [[Patrimoni Mundial de la Humanitat]] per la [[UNESCO]] el [[1986]]: compta amb més de cent [[mesquita|mesquites]], dotze [[hammam]]s i 6.500 cases d'arquitectura molt especial, amb torres de pisos, tot plegat construït abans del [[segle XI]]. Hi destaquen també la ciutadella de Qasr as-Silah i el mercat de Bab al-Yaman. La ciutat de Sanà és un centre cultural musulmà, amb una Universitat islàmica i diverses mesquites i escoles alcoràniques.

 

 

El mot ''sanà'' podria voler dir "plaça ben fortificada"; es creu que deriva del [[sabeu]], però també podria derivar del femení àrab ''asna''. Sanà és una de les ciutats més antigues de la [[península d'Aràbia]] i data d'època preislàmica: segons la tradició, va ser fundada per [[Sem (bíblic)|Sem]], un dels tres fills de [[Noè]]. El seu primer nom hauria estat Azal. Al [[segle II]] era la guarnició més important de les terres altes del [[regne de Sabà]] i es creu que era un lloc sagrat o d'accés limitat per alguna raó. El palau de Ghumdan és esmentat a les inscripcions. Va estar sota poder [[Etiòpia|etíop]] al [[segle VI]], quan Abraha hi va construir una gran basílica bizantina, que fou destruïda quan el Iemen es va convertir a l'[[islam]] al [[segle VII]]. Del segle VII i VIII gairebé només se saben els noms dels governadors del califat.<ref> llista a M. al-Maadj, ''The Yemen in early Islam 9-233/630-847, a political history'', Londres 1988 </ref> Del 847 al 997 fou dominada pel [[yufírides]] (procedents de [[Shibam]]) al final dels quals va seguir un període d'anarquia, del 1047 al 1099 pels [[sulàyhides]] (profatimites, fins poc després de la mort del ''dai'' Saba ibn Ahmad el 1198), del 1099 al 1173 pels hamdànides del Iemen o [[Banu Hamdan]] de [[Yam]] (també ismaïlites) representats per tres famílies (Banu Hatim, Banu l-Lulayb i una segona branca dels Banu Hatim), del 1173 al 1230 pels [[aiubites del Iemen|aiubites]] (encara que en alguns moments la van perdre contra els Banu Hamdan, i després els [[zaydites]]) i del 1230 al 1381 pels [[rassúlides]] però amb llargs períodes en mans dels zaydites. Des de 1381 al 1546 va estar en mans dels imams [[zaydites]].

* [[Mukra]]

 

{{referències}}

{{commonscat|Sana'a}}

 

{{ORDENA:Sana}} <!--ORDENA generat per bot-->

 

[[Categoria:Ciutats del Iemen]]

[[Categoria:Capitals d'estats independents d'Àsia]]