El Camp de la Bota: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors |
||
Línia 9:
Les barraques que van formar el barri foren aixecades per famílies vingudes a Barcelona amb motiu de trobar feina en l'entorn de l'[[Exposició Internacional de 1929]].
Durant la [[Guerra Civil]] i sobretot a la [[postguerra]], el Camp de la Bota fou el lloc on s'executaren 1.734 presoners de guerra. En memòria d'aquest fet es construí una placa i es va erigir un monument a la Fraternitat, obra del valencià [[Miquel Navarro]], amb un poema de [[Màrius Torres]] al·lusiu a aquest dramàtic indret. Amb les obres del [[Fòrum de les Cultures]] el monument ha quedat dins del seu territori.
En la dècada de 1950, quan l'exèrcit va abandonar el castell, les denominacions ''Pequín'' i ''Parapet'' van desaparèixer i tota l'àrea d'ençà només es coneixia amb el nom de ''Camp de la Bota''. La població del barri va anar creixent amb la immigració —sobre tot als anys seixanta— fins que l'any 1970 hi havia unes 800 barraques amb un total de 5.000 habitants, sobretot d'ètnia [[Gitanos|gitana]].
| |||