Bisbat de Chur: diferència entre les revisions

Un bisbe de Chur s'esmenta per primer cop el 451/452 quan un Asinius va assistir al sínode de [[Milà]].<ref>. Mansi, IV, 141; Enciclopèdia Catòlica, Chur </ref> però probablement existia ja un segle abans. Segons tradicions locals, el primer bisbe de Chur fou sant [[Luci de Britània]], un suposat [[rei]] a l'illa de Gran Bretanya, del qual es diu que va morir màrtir a Chur al voltant de l'any 176, i les suposades relíquies del qual es conserven a la catedral. Al segle VII el bisbat va adquirir uns quants territoris cap al sud del llac de Constança. La seu era al principi [[sufragània]] de l'arquebisbe de [[Milà]], però després del

[[tractat de Verdun]] el 843, va passar a ser sufragània de Magúncia. [[Otó I del Sacre Imperi Romano-Germànic]] va donar el bisbat al seu vassall Hartpert juntament amb nombrosos privilegis incloent-hi el control sobre el pas de Septimer, a l'època el punt de travessia principal a través dels [[Alps]] centrals. Aquests concessió reforçava el poder temporal del bisbat, i més tard esdevenia un príncep dins del [[Sacre Imperi Romanogermànic]].

| 452-455 || Asini ||

| vers 460 || Pruritius ||

| vers 470 || Claudià ||

| vers 485 || Ursicí I ||

| vers 495 || Sidonius ||

| vers 520 || Eddo ||

| 530-546 || Valentinianus ||

| 548-? || Paulinus ||

| vers 590 || Teodor ||

| vers 614 || [[Víctor I de Chur|Víctor I]] ||

| ? || Verendarius ? ||

| ?-681 || Ruthard ||

| 681-696 || Paschal ||

| 696?-712 || [[Víctor II de Chur|Víctor II]] ||

| 712-735 || Vigilius ||

| vers 740 || Adalbert ||

| 754-760 || Ursicinus II ||

| 759-765 || [[Tello]] ||

| 773-800? || Constantius ||

| 800-820 || Remigius ||

| 820-833 || [[Víctor III de Chur|Víctor III]] ||

| 833-844 || Verendarius ||

| 844-849 || Gerbrach ||

| 849-879 || Hesso ||

| 879-887 || Rothar ||

| 887-914 || Dietholf ||

| 914-949 || Waldo I ||

| 949-968 || Hartbert ||

| 969-995 || Hiltibold ||

| 995-1002 || Waldo II ||

| 1002–1026 || Ulrich I ||

| 1026–1039 || Hartmann I ||

| 1039–1070 || Dietmar ||

| 1070–1078 || Heinrich I ||

| 1079–1088 || Norbert ||

| 1089–1095 || Ulrich II von Tarasp ||

| 1095–1122 || Guido ||

| 1122–1142 || Konrad I von Biberegg ||

| 1142–1150 || Konrad II von Tegerfelden ||

| 1150–1160 || [[Adalgott|Adalgod]] ||

| 1160–1170 || Egino von Ehrenfels ||

| 1170–1179 || Ulrich III von Tegerfelden ||

| 1179–1180 || Bruno von Ehrenfels ||

| 1180–1193 || Heinrich II von Arbon ||

| 1194?-1200 || Arnold I von Matsch ||

| 1200–1209 || Rainier ||

| 1209 || Walter von Tegerfelden ||

| 1209–1221 || Arnold II von Matsch ||

| 1222–1226 || Rudolf I von Güttingen ||

| 1226–1233 || Berthold von Helfenstein ||

| 1233–1237 || Ulrich IV von Kyburg ||

| 1237–1251 || Volkhard von Neuenburg ||

| 1251–1272 || Heinrich IV von Montfort ||

| 1272–1282 || Konrad III von Belmont ||

| 1282–1290 || Friedrich I von Montfort ||

| Berthold II von Heiligenber ||

| 1298 || Hugo von Montfort ||

| 1298–1321 || Siegfried von Geilnhausen ||

| 1321–1324 || Rudolf II von Montfort ||

| 1324–1325 || Hermann von Eichenbach ||

| 1325–1331 || Johann I von Pfefferhart ||

| 1331–1355 || Ulrich V von Lenzburg ||

| 1355–1368 || [[Peter Gelyto]] ||

| 1368–1376 || Friedrich II von Erdingen ||

| 1376–1388 || Johann II von Ehingen ||

| 1388–1390 || Bartholomew||

| Hartmann II von Werdenberg-Sargans ||

| 1417–1440 || Johann IV Naso ||

| 1440–1441 || Konrad IV von Rechberg ||

| 1441–1453 || Heinrich V von Höwen || [[Bisbat de Constança|bisbe de Constança]]

| 1453–1458 || Leonhard Wyssmayer ||

| 1458–1491 || Ortlieb von Brandis ||

| 1491–1503 || Heinrich VI von Höwen ||

| 1503–1541 || Paul Ziegler von Ziegelberg ||

| 1541–1548 || Licius Iter ||

| 1548–1565 || Thomas Planta ||

| 1565–1581 || Beatus à Porta ||

| 1581–1601 || Peter II von Rascher ||

| 1601–1627 || Giovanni V ||

| 1627–1635 || Joseph Mohr, von Zernez ||

| 1661–1692 || Ulrich VI di Monte-Villa||

| 1692–1728 || Ulrich VII von Federspiel ||

| 1728–1754 || Joseph Benedict von Rost ||

| 1777–1794 || Franz Dionysius von Rost ||

| 1834–1844 || Johann Georg Bossi ||

| 1844–1859 || Kaspar I de Carl ab Hohenbalken ||

| 1859–1876 || Nikolaus Franz Florentini ||

| 1877–1879 || Kaspar II Willi ||

| 1879–1888 || Franz Konstantin Rampa ||

| 1888–1908 || Johannes Fidelis Battaglia ||

| 1908–1932 || Georg Schmid von Grüneck ||

| 1932–1941 || Laurenz Matthias Vincenz ||

| 1941–1962 || Cristiano Caminada ||

| 1962–1990 || [[Johannes Vonderach]] ||

| 1990–1997 || [[Wolfgang Haas]] ||

| 1997–2007 || [[Amédée Grab]] ||

| From 2007 || [[Vitus Huonder]] ||