Casa de la Ciutat (la Seu d'Urgell): diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors
Línia 23:
== Descripció ==
[[Fitxer:Santa Eulàlia (la Seu d'Urgell).JPG|thumb|250px|left|Façana de l'Ajuntament des d'on es poden veure els vestigis de l'església.]]
Emplaçada a l'antic portal de Cerdanya, entre les esglésies de [[Sant Domènec de la Seu d'Urgell|Sant Domingo]] i la [[Catedral de la Seu d'Urgell|Catedral]]. És un edifici amb aspecte de palau renaixentista de tres plantes. La portada és formada per un arc rebaixat amb arquivoltes de regust gòtic. És construït damunt els restes de l'església romànica de Santa Eulàlia.<ref name="patmapa">{{citar ref-web | url=http://patmapa.gencat.cat/web/guest/patrimoni/arquitectura?articleId=HTTP://GAUDI_ELEMENTARQUITECTONIC_15769 | títol=Ajuntament de la Seu d'Urgell | obra=Pat.mapa: arquitectura | consulta=14 de maig de 2012 | editor=Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya}}</ref>
 
Part de l'edifici data de [[1473]], i així ho diu una làpida de pedra que es conserva a la porta, tot i que l'aspecte actual data del [[segle XVIII]].<ref>{{citar ref-web |url=http://www.castellsdelleida.com/index.php?module=pnActivitats&nav=activitat&pid=194&geo=3 |editor=Castells de Lleida |títol=La Seu d’Urgell: ruta pel seu patrimoni cultural |consulta=10 setembre 2010 }}</ref> L'Arxiu Municipal es força nombrós, s'hi troben llibres del consell o actes des del [[1430]]<ref name="GGCC" /> que arriben fins a l'actualitat amb ben poques llacunes<ref name="enciclo">[http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0423673 L'Enciclopèdia, la Seu d'Urgell:] Cultura.</ref> i nombrosos pergamins, a més també hi ha el Llibre verd o Llibre de privilegis de la ciutat d'Urgell del [[1470]]; té la coberta de fusta folrada amb pell, i s'hi esmenten els usos i costums de la ciutat.<ref name="enciclo" />
 
Algunes coses que recull el llibre, és el sistema del consolat, basat en els usos antics i els privilegis concedits pels prelats. El sistema basat en un cos de magistrats: els quatre cònsols, assistits per un grup reduït de consellers i per l'assemblea de veïns (caps de casa), sempre amb el corresponent permís del senyor temporal de la ciutat, és a dir, el [[bisbe d'Urgell|bisbe]], que atorgava els privilegis necessaris.<ref name="GGCC">[http://www.grec.net/cgibin/ggcc01cl.pgm?USUARI=&SESSIO=&PGMORI=&NDCHEC=0604609 GGCC, la Seu d'Urgell:] La història, la ciutat.</ref> Un altre llibre notable és el Llibre vermell del consolat, nom que li ve de les actes dels consells dels anys [[1434]]-[[1506]].<ref name="enciclo" />
Línia 34:
 
=== Descripció ===
Es tracta d'una casa annexa a l'Ajuntament de la Seu. De les excavacions realitzades entre 1991 i 1994 van aparèixer les restes de l'antiga església de Santa Eulàlia. Aquest temple apareix documentat per primer cop l'any 1036. El seu absis presenta una orientació cap a l'oest. Actualment, de la primera construcció tan sols queden unes poques filades de pedres en els murs de la nau i part de l'absis. A l'ndret on hi havia l'entrada original de l'església es pot veure l'arrencada d'una torre de planta semicircular pertanyent a la muralla del [[segle XV]] i al costat, un pany de muralla descobert en el decurs d'unes obres l'any 1994, on s'hi observa una espitllera. Entre els anys 1452 i 1460 sobre el costat de l'església es basteix l'edifici de l'hospital nou, la qual cosa va modificar internament l'estructura del temple, quedant convertit en la capella de l'hospital. Durant les excavacions aparegueren cinc dipòsits d'època romana, i sota la capella, més restes constructives així com ceràmiques informes, a més d'algun fragment de sigil·lata. Segons A. Villaró podria correspondre a la part rústica d'una vil·la (Villaró, 1995 p. 29).<ref>{{citar ref-web | url=http://patmapa.gencat.cat/web/guest/patrimoni/jaciments?articleId=HTTP://ARQUEODADA_JACIMENT_5205 | títol=Santa Eulàlia | obra=Pat.mapa: arqueologia | consulta=15 de maig de 2012 | editor=Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya}}</ref>
 
== Referències ==