'''Can Xiringoi''' és una [[masia]] de [[Santa Eulàlia de Vilapicina]] desconeguda i oblidada en la història del barri. Era situada a l'extrem de la vall d'Horta, a l'actual Avinguda de Borbó on hi havia les cotxeres -primer de tramvies i després d'autobusos- a prop del Passeig Maragall, un punt conegut popularment com "Els Quinze". La seva estructura corresponia al model de masia tradicional catalana amb una gran extensió de terreny al seu voltant: a la planta baixa hi havia els espais dedicats a les eines del conreu de la terra, al primer pis el menjador i les habitacions, i al segon pis les golfes. Durant vàries generacions la família Armmengol han estat els propietaris fins a l'enderrocament a principis dels setanta. La situació d'aquest masia era estratègica, l'empresa Tramvies de Barcelona ocupà una part de la finca per instal·lar les seves cotxeres l'any 1901. Els darrers anys la finca va patir nombrosos canvis, vendes i expropiacions cobdiciada com a punt de comunicacions.
Can Xiringoi forma part d'un passat rural caracteritzat per l'existència de nombroses masies envoltades de vinyes i horts repartides pel actual territori de Nou Barris. Moltes han desaparegut al llarg del temps per motius econòmics, urbanístics, socials: Can Sitjar, Can Garrigó, Can Bartra, Can Mascaró etc. Sortosament algunes han quedat dempeus un cop restaurades per l'Ajuntament com [[Torre Llobeta (masia)]], Can Basté, Ca n'Ensenya,i Can Verdaguer.
