Halicarnàs: diferència entre les revisions

[[Fitxer:MausoleumHALICARNASSUS.JPG|thumb|280px|Les runes del '''[[Mausoleu de Maussollos]]''', una de les '''[[Set Meravelles del Món]]''']]

A causa d'un conflicte religiós (un esportista es va quedar amb el trofeu que havia guanyat en lloc de dedicar-lo al deu Apol·lo com era tradicional) i de les seves afinitats jòniques fou exclosa de la Lliga Dòrica vers el segle VII aC, lliga que va passar a anomenar-se [[Pentàpolis dòrica]]. Al segle VI aC fou sotmesa al [[regne de Lídia]] fins a la seva caiguda i va passar a [[Pèrsia]] el [[546 aC]]. A començaments del segle V aC, amb la revolta de Jònia, es va independitzar però es va haver de sotmetre altre cop a Pèrsia vers el [[494 aC]], si bé va conservar la seva autonomia interna i la seva prosperitat i força; en aquests anys depenia del sàtrapa de [[Sardes]] o Lídia. [[Ligdamis I]] o Lygdamis va assolir la tirania el [[494 aC]]; la seva vídua (o filla) [[Artemísia I de Cària|Àrtemis I]] la valenta va lluitar al costat de Xerxes a la [[batalla de Salamina]]; Ligdamis fou nomenat sàtrapa de Cària (satrapia de vegades independent i d'altres sub-satrapia de Lídia) i els seus descendents van governar tota Cària, amb una certa independència de Pèrsia fins que el [[386 aC]] els perses en van assolir un domini més directe; el sàtrapa o sobirà més conegut fou [[Mausol]], (que va traslladar la capital de [[Milàs]] a Halicarnàs), la dona i germana del qual, [[Àrtemis II de Cària]], li va erigir un [[mausoleu|monument funerari]] que ha donat nom a aquestes edificacions per la seva esplendidesa (conegut com a mausoleu d'Halicarnàs, fou considerat una de les set meravelles del món antic).