Diferència entre revisions de la pàgina «Beowulf»

1 octet eliminats ,  fa 6 anys
m
Robot treu puntuació penjada després de referències
(Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors)
m (Robot treu puntuació penjada després de referències)
 
==Estil==
L'estil de la versió actual mostra que el poema neix de la fusió de la visió del compilador o compiladors i les fonts orals de partida:<ref>Kiernan, Kevin (1996), Beowulf and the Beowulf Manuscript, Ann Arbor, MI: University of Michigan, ISBN 0-472-08412-7.</ref>: el poema s'escriu a Anglaterra però prové de la tradició pre-britànica (amb la diferència de llengües que això suposa). Igualment barreja la visió cristianitzada del copista i del públic potencial amb la història clarament pagana de l'origen. Probablement una única mà va intentar unificar tot l'estil, reescrivint passatges quan calia en el manuscrit conservat.
 
Els versos estan dividits en dos hemistiquis per una cesura i s'empra una llengua molt formal. Cada vers té un rígid patró rítmic que comporta que les síl·labes tòniques estiguin en [[al·literació]] amb algunes de les altres que també tenen accent. Una característica pròpia de la poesia anglesa antiga és l'abundància dels epítets i metàfores substitutives, que fan que en comptes de determinats personatges, objectes o similars aparegui una paràfrasi que els identifica de caire metafòric. Aquest recurs s'empra també a l'èpica clàssica però més com a acompanyament dels personatges o com a truc mnemotècnic que no pas com a recurs estructural, per tant la substitució en els textos grecollatins és molt menys freqüents que en els anglosaxons. Aquesta aplicació particular rep el nom de ''kenning''.
 
El punt de vista no és sempre uniforme. Així, el narrador general usa la tercera persona però de vegades adopta la visió d'un personatge,<ref>[http://www.sparknotes.com/lit/beowulf/facts.html Sparknote sobre el poema]</ref>, com quan la batalla inicial està explicada des de la por i l'horror del vençut Grendel o en les ocasions que Beowulf pren la paraula i desapareix el narrador. Les històries intercalades (com les lluites tribals o les gestes del passat de les famílies dels protagonistes) accentuen aquest joc narratiu, on el present alterna amb flaixbacs i premonicions del que succeirà.
 
Els crítics més antics dividien l'obra en dues parts: la de la joventut de Beowulf i la de la seva maduresa, essent ja rei. Modernament, però, s'observen tres parts, cadascuna centrada en un monstre i en els aprenentatges que la seva derrota aporta al protagonista.<ref>Tolkien, John Ronald Reuel (1958), Beowulf: the Monsters and the Critics, London: Oxford University Press</ref>.
 
L'estructura pot veure's de manera circular, ja que Beowulf arriba per mar i al mar transcorre el seu funeral. Això l'equipara als grans reis que es mencionen a l'inici de la història, nadons abandonats al riu que funden llinatges d'honor. Igualment el mar és el regne de la mare de Grendel, de forma que l'heroi venç a tots els elements.
 
==Llegat==
El poema es considera com la primera gran obra de la literatura anglesa canònica, tot i que als seus inicis no va ser valorat pels seus mèrits estètics sinó únicament com a testimoni lingüístic. Per això el seu llegat directe afecta sobretot la literatura contemporània i no la tradició anterior. L'obra més destacable és la de Tolkien,<ref>{{ref-llibre|cognom=Lauzon|nom=J. R. R. Tolkien ; avec les illustrations de l'auteur ; annotations de Douglas A. Anderson ; traduit de l'anglais par Daniel|títol=Le Hobbit annoté : le Hobbit ou Un aller et retour|lloc=Paris|editorial=C. Bourgois|any=2012|isbn=978-2-267-02389-3|edició=Édition révisée et augmentée.}}</ref> , que l'usa de context mitològic per a les seves aventures a la Terra Mitjana.
 
==Vegeu també==
1.209.150

modificacions