Tractat dels Pirineus: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació |
Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors |
||
Línia 26:
[[Fitxer:Tratado Pirineos 1659.jpg|thumb|250px|Efectes [[Geopolítica|geopolítics]] del Tractat dels Pirineus]]
El '''Tractat dels Pirineus''' (o '''''Pau dels Pirineus''''') va ser signat el 7 de novembre del [[1659]] per part dels representants de [[Felip IV de Castella]] i III d'Aragó, [[Felip_IV_de_Castella#Ascens_de_Luis_M.C3.A9ndez_de_Haro|Luis Méndez de Haro]] i Pedro Coloma, i els de [[Lluís XIV de França]], [[Cardenal Mazzarino]] i Hugues de Lionne, a l'[[illa dels Faisans]] (al [[Bidasoa|riu Bidasoa]], als límits del [[País Basc Nord]]), tot posant fi al litigi de la [[Guerra dels Trenta Anys]]. Una de les conseqüències d'aquest tractat va ser la cessió a [[França]] del [[comtat del Rosselló]] i part del [[Comtat de Cerdanya|de la Cerdanya]].<ref name="Sapiens">{{
[[Felip IV de Castella|Felip IV]] va negociar aquest tractat sense consultar les [[Corts Catalanes]] ni els afectats. De fet, els ho va amagar oficialment fins a les [[Corts de Barcelona (1701)|Corts de Barcelona]] de 1702, tot i que va ser públic i notori des de 1660, tal com consta al [[Dietari de la Generalitat]], on la [[Diputació del General|Diputació]] va haver de fer una ambaixada al [[Virrei de Catalunya|virrei]] per a "donar-li l'enhorabona de la feliç nova de l'ajustament de les paus entre Espanya y França".<ref>''Història de la Generalitat de Catalunya i els seus Presidents''. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2003. Vol. 2. ISBN 84-412-0885-9. Pàg. 246 </ref> Els territoris afectats van conspirar durant anys per tornar a unir-se amb el Principat, i les autoritats catalanes també es van resistir a acceptar la partició, que no va poder fer efectiva fins al [[1720]].
Línia 47:
El tractat va establir que, al comtat de Cerdanya, serien cedits trenta-tres pobles a França. Aquests serien definits l'any [[1660]] a la conferència de Ceret i al definitiu [[Tractat de Llívia]], pel qual es va delimitar definitivament la nova frontera entre els territoris de les dues corones i on els negociadors de Felip IV van aconseguir retenir [[Llívia]] amb l'argument que era una vila i no un poble.(Vegeu la [[Tractat dels Pirineus#Nota|Nota sobre Llívia]] i l'[[Tractat dels Pirineus#Extracte|extracte]] del text).
En total, la corona francesa va guanyar els territoris del [[comtat del Rosselló]] (que incloïa el Vallespir, el Conflent i el Capcir) i mitja [[Cerdanya]]; Artois, [[Luxemburg]] i [[Flandes]]. La frontera amb la corona espanyola es va fixar seguint només en part els [[Pirineus]], excepte en l'enclavament de [[Llívia]], i tota la part nord-catalana, si s'hagués seguit la serralada dels Pirineus més al nord, per les Corberes, no hauria passat a l'estat francès. Els francesos van retornar a Espanya el Charolais —en el [[Franc Comtat]]— i les conquestes d'[[Itàlia]].<ref name="s1714aposta">{{
El tractat també preveia el casament de [[Lluís XIV de França]] i [[Maria Teresa d'Espanya (reina de França)|Maria Teresa d'Àustria]], filla de [[Felip IV de Castella]]. Maria Teresa va haver de renunciar als seus drets successoris al tron d'Espanya, a canvi d'una compensació econòmica que havia de formar part del dot. Aquesta compensació no es va pagar mai i fou un dels factors que van portar a la [[Guerra de Successió Espanyola]], el [[1702]].
| |||