André Caplet: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Pàgina nova, amb el contingut: «{{inacabat}} {{Compositor clàssic |nom = André Caplet |imatge = Caplet Debussy.jpg|thumb|220px| |imatgemida = 220px |titol = André Caplet amb el seu amic C...». |
Cap resum de modificació |
||
Línia 22:
}}
'''André Caplet''' ([[Le Havre]], [[Seine-Maritime]], [[23 de novembre]] de [[1878]] - [[Honfleur]], [[Calvados]], [[22 d'abril]] de [[1925]]) fou un compositor francès.
Féu els primers estudis musicals en el [[Conservatori de París]], aconseguint el [[1901]] el gran [[Prix de Rome]]. Després de romandre durant algun temps a [[Berlín]] i [[Dresden]], assistint assíduament als grans concerts simfònics dirigits per [[Motl]] i [[Arthur Nikisch]], la seva resolta vocació per la direcció d'orquestres s'afirmà per complet. Unit per una estreta amistat amb [[Claude Debussy]], les teories estètiques del qual admirava i professava com a compositor, aquell li confià el [[1911]] la preparació i direcció de la seva obra ''Le martyre de saint Sébastien'', en estrenar-se aquesta en el teatre del [[Châtelet]], declarant que entre els directors moderns d'orquestra francesos Caplet estava capacitat com cap per presentar l'obra en condicions insuperables.
Des de [[1910]] fins [[1914]], Caplet actuà amb gran èxit com director del concerts simfònics de [[Boston]] i durant l'any [[1922]] dirigí diversos concerts de l'orquestra Pasdeloup, de París. Com a compositor era una sentiment, amb el mínim d'elements sonors de les figures més destacades de l'escola impressionista. Emprava l'harmonització moderna i el color instrumental amb autoritat i bon gust. Artista refinat, aconseguia expressar en les seves composicions orquestrals els més subtils i fugissers matisos de pensament i sentiment, amb el mínim d'elements sonors, combinant-los i fonent-los amb inigualable habilitat.
Verdader mestre en l'art de crear una atmosfera adequada a l'afer musical, aquesta circumstancia s'aprecia, millor que en qualsevol del gèneres per ell cultivats, és en la seva música de cambra i orquestra. La primera es troba representada per:
* un [[quintet]] amb piano;
* una ''Suite pessane'' per a instruments de vent;
* un ''Conte fantastique'' (inspirat per [[Edgar Ala Poe]], per a [[arpa]] i [[quartet]] d'arc.
Les seves últimes obres d'aquest gènere foren:
* una ''Sonata da chiesa'', per a [[violí]] i [[orgue]] ([[1924]]);
* una ''Suite'' per a piano a quatre mans, dedicada ''aux enfants bien sages''.
La seva música orquestral inclou:
* la simfonia ''La masque de la Mort rouge'' ([[1909]]);
* ''La marxe héroique de la Vª Divisiòn'' ([[1917]]);
* ''Epiphanie'', per a [[violoncel]] i orquestra ([[1923]]).
Va fer les transcripcions orquestrals de les obres pianístiques de debussy ''Childre's Corner i ''Pagodes'', així com l'arranjament per[[]][[]]
== Bibliografia ==
| |||