Remences: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Línia 46:
{{AP|Guerra dels remences|Guerra civil catalana}}
 
[[Joan el Gran|Joan II]] tenia un enfrontament amb el seu fill, [[Carles de Viana]] per la [[Regne de Navarra|corona de Navarra]]. Carles gaudia de la protecció del seu oncle [[Alfons el Magnànim|Alfons]], a Nàpols. La mort d'aquest, facilita a [[Joan el Gran|Joan II]] l'empresonament de [[Carles de Viana]]. Les [[Corts de Lleida (16601460)]] assumiran la seva defensa quan és empresonat elaquell [[1460]]any, enfrontant-se amb el rei.
 
La mort al [[1461]] del príncep Carles, és la guspira que provoca l'inici de la [[guerra civil catalana]] entre la [[Diputació del General de Catalunya]] i [[Joan el Gran|Joan II]]. Paral·lelament, els remences fan costat al rei i inicien unala [[Guerra dels remences|revoltaRevolta dels Remences]] contra la noblesa i, per tant contra la Diputació que els hi donava suport. La revolta va ser liderada per [[Francesc de Verntallat]] des d'[[Hostoles]] i van actuar preferentment a la muntanya. Tot i això, quan deu anys més tard, el [[28 d'octubre]] de [[1472]], [[Joan el Gran|Joan II]] entra a [[Barcelona]], guanya la guerra, i se signa la '''Capitulació de Pedralbes''', no va abolir ni les servituds ni els [[mals usos]].
 
Fruit d'un sentiment d'abandonament de la corona a les reivindicacions remences, en [[1485]] va esclatar una [[guerra dels remences|segona revolta remença]] encapçalada pel remença radical [[Pere Joan Sala]]. Esclafada aquesta revolta, [[Ferran el Catòlic|Ferran II]], fill de [[Joan el Gran|Joan II]], va dictar la [[Sentència Arbitral de Guadalupe]] ([[1486]]). Aquesta sentència redimia els [[mals usos]] previ pagament de 60 [[Sou (moneda)|sous]] per mas i abolia el dret a maltractar i molts altres abusos senyorials menors. Els pagesos van conservar el domini útil del mas, però havien de fer homenatge al senyor i pagar drets emfitèutics i feudals.