Enstatita: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Inosilicats
Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors
Línia 25:
| references = <ref>{{format ref}} http://rruff.geo.arizona.edu/doclib/hom/enstatite.pdf Handbook of Mineralogy</ref><ref>{{format ref}} http://www.mindat.org/min-1384.html Mindat</ref>
}}
L<nowiki>'</nowiki>'''enstatita''' és un mineral del grup dels [[silicats]], subgrup [[inosilicats]] i, dins d'ells, pertany als [[piroxens]]. És un silicat de magnesi (MgSiO3).<ref name="GEC">{{citar ref-web |url=http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0102980&BATE=enstatita|títol=enstatita |consulta= 13 d'agost de 2010 |autor= |data= |obra= l'Enciclopèdia|editor= Enciclopèdia Catalana, SAU|arxiuurl= |arxiudata= |llengua=català }}</ref> Normalment té aspecte de masses fibroses de color castany verdós. El seu nom deriva del [[grec]] ''enstates'', que significa "oponent", pel fet que és refractària. Alguns sinònims molt poc usats són amblistegita, chladnita, enstadita, ficinita, paulita, peckamita, protobastita, shepardita o victorita.
 
L'enstatita, juntament amb la hiperstena, forma una sèrie contínua, de la qual aquests dos minerals són els termes extrems.<ref name="GEC"/> És l'extrem, amb [[magnesi]], d'una sèrie de [[solució sòlida]]; l'altre extrem, amb [[ferro]], és la ferrosilita (Fe<sub>2</sub>Si<sub>2</sub>O<sub>6</sub>). Els minerals intermedis d'aquesta sèrie són la varietat broncita ((Mg, Fe) <sub>2</sub>Si<sub>2</sub>O<sub>6</sub>) i la hiperstena ((Fe, Mg) <sub>2</sub>Si<sub>2</sub>O<sub>6</sub>).<ref>Tarantino, S.C.; Domeneghetti, M.C.; Carpenter, M.A.; Shaw, C.J.S.; Tazzoli, V. (2002a). "Mixing properties of the enstatite-ferrosilite solid solution: I. A macroscopic perspective". ''European Journal of Mineralogy'': 14: 525-536.</ref><ref>Tarantino, S.C.; Boffa Ballaran, T.; Carpenter, M.A.; Domeneghetti, M.C.; Tazzoli, V. (2002b). "Mixing properties of the enstatite-ferrosilite solid solution: II A microscopic perspective". ''Eurpean Journal of Mineralogy'': 14: 537-547.</ref> És un dimorfisme de la clinoenstatita, que té la mateixa composició química però en el sistema monoclínic.
 
El mineral cristal·litza en el sistema ròmbic i pertany al grup dels piroxens. Els cristalls ben formats són rars; normalment es presenta en grans de forma irregular o en masses exfoliables. Té una duresa de 6 i una densitat de 3,2-3,9, és de color blanc o verd clar, i el seu esclat és com el del vidre. Escalfant l'enstatita per damunt dels 1 050°C es transforma en protoenstatita.<ref name="GEC">{{citar ref-web |url=http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0102980&BATE=enstatita|títol=enstatita |consulta= 13 d'agost de 2010 |autor= |data= |obra= l'Enciclopèdia|editor= Enciclopèdia Catalana, SAU|arxiuurl= |arxiudata= |llengua=català }}</ref>
 
== Varietats ==
Línia 35:
Hi ha dues varietats: la bronzita i la cromoenstatita.
 
* '''[[Bronzita]]'''. És un silicat de magnesi i ferro, (Mg, Fe)SiO<sub>3</sub>. És un mineral pertanyent a la sèrie dels piroxens ròmbics. Es presenta en masses fibroses, de color tirant a marró o verd fosc. Les bronzites són elements essencials de les [[norites]] i els [[gabres]].<ref>{{citar ref-web |url=http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0086257&BATE=bronzita|títol=bronzita |consulta= 13 d'agost de 2010 |autor= |data= |obra= l'Enciclopèdia|editor= Enciclopèdia Catalana, SAU|arxiuurl= |arxiudata= |llengua=català }}</ref>
* Cromoenstatita. És una varietat de enstatita de color verd-maragda, que és tallada com a [[gemma]] preciosa. El color verd és causat per les traces de [[crom]], i d'aquí el seu nom.