Dinastia Anuixtigínida: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: -> , ja que aq
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (- + )
Línia 1:
{{Estat desaparegut
| nom_oficial = Dinastia Anuixtigínida
| nom_complet =
| nom_comú =
| status =
| status_text =
| empire =
| forma_de_govern = Imperi
| p1 = Imperi Seljúcida
| bandera_p1 = blank.png
| p2 = Gúrides
| bandera_p2 = blank.png
| p3 =
| bandera_p3 =
| s1 = Imperi mongol
| bandera_s1 =
| s2 =
| bandera_s2 =
| s3 =
| s3 bandera_s3 =
| bandera_s3 s4 =
| s4 bandera_s4 =
| bandera_s4 s5 =
| s5 bandera_s5 =
| bandera_s5 s6 =
| s6 bandera_s6 =
| bandera_s6 imatge_bandera =
| imatge_bandera bandera =
| bandera imatge_escut =
| imatge_escut símbol =
| mapa = Khwarezmian Empire 1190 1220.png
| símbol =
| mapa = Khwarezmian Empire 1190 1220.png
| mapa_descripció = Imperi Khwarezmian
| capital = Diverses ([[Köneürgenç]], [[Tabriz]])
| latd = |latm = |latNS = |longd = |longm = |longEW =
| lema_nacional =
| himne_nacional =
| idioma = [[Persa]]
| idioma_no_oficial =
| moneda =
| era =
| moneda =
| esdeveniment_inici =
| era =
| data_inici =
| esdeveniment_inici =
| any_inici = 1077
| data_inici =
| esdeveniment_fi =
| any_inici = 1077
| data_fi =
| esdeveniment_fi =
| any_fi = 1256
| data_fi =
| esdeveniment1 =
| any_fi = 1256
| any_esdeveniment1 =
| esdeveniment1 =
| data_esdeveniment1 =
| any_esdeveniment1 =
| esdeveniment2 =
| data_esdeveniment1 =
| any_esdeveniment2 =
| esdeveniment2 =
| data_esdeveniment2 =
| any_esdeveniment2 =
| esdeveniment3 =
| data_esdeveniment2 =
| any_esdeveniment3 =
| esdeveniment3 =
| data_esdeveniment3 =
| any_esdeveniment3 =
| esdeveniment4 =
| data_esdeveniment3 =
| any_esdeveniment4 =
| esdeveniment4 =
| data_esdeveniment4 =
| any_esdeveniment4 =
| esdeveniment_anterior1 =
| data_esdeveniment4 =
| any_esdeveniment_anterior1 =
| esdeveniment_anterior1 =
| data_esdeveniment_anterior1 =
| any_esdeveniment_anterior1 =
| esdeveniment_anterior2 =
| data_esdeveniment_anterior1 =
| any_esdeveniment_anterior2 =
| esdeveniment_anterior2 =
| data_esdeveniment_anterior2 =
| any_esdeveniment_anterior2 =
| event_post =
| data_esdeveniment_anterior2 =
| event_post =
| data_esdeveniment_posterior1 =
| títol_líder =
| líder1 =
| any_líder1 =
| líder2 =
| any_líder2 =
| líder3 =
| any_líder3 =
| títol_governant =
| governant1 =
| any_governant1 =
| governant1 =
| governant2 =
| any_governant1 =
| any_governant2 =
| governant2 =
| governant3 =
| any_governant2 =
| any_governant3 =
| governant3 =
| dades_any1 =
| any_governant3 =
| dades_superfície1 =
| dades_any1 =
| dades_població1 =
| dades_superfície1 =
| dades_any2 =
| dades_població1 =
| dades_superfície2 =
| dades_any2 =
| dades_població2 =
| dades_superfície2 =
| membre_de =
| dades_població2 =
| religió =
| membre_de =
| notes =
| religió =
| notes =
}}
La '''dinastia Anuixtigínida''', més coneguda com la '''dinastia dels Khwarazm-xah''' o '''Khwarizm-xah''' (erròniament ja que aquest títol fou propi de diverses dinasties) fou una dinastia musulmana iniciada a la regió de [[Khwarizm]], centrada al voltant de [[Khivà]], que va governar l' '''Imperi Khwarizm''' del [[1077]] al [[1220]] i en alguns territoris del [[1224]] fins al [[1231]]. L''''Imperi Khwarizm''' fou un estat de [[Pèrsia]] vassall de l'[[Imperi Seljúcida]] i independitzat el [[segle XI]].
Línia 98:
 
=== [[Atsiz ibn Muhammad ibn Anuixtigin]] ===
El [[1127]] va pujar al govern com a vassall seljúcida el turc [[Atsiz ibn Muhammad ibn Anuixtigin|Atsiz]] ([[1127]]-[[1156]]). Quan es va voler fer independent fou derrotat per [[Sandjar]], el soldà seljúcida del [[Gran Khorasan]], el [[1138]], i expulsat del país. Però Atsiz va aconseguir el perdó poc després, per la generositat del sultà, i va recuperar el govern ([[1141]]). La derrota de Sandjar a Qatwan, contra els [[kara-khitai]] ([[9 de setembre]] de [[1141]]) va afavorir les pretensions d'Atsiz, que es va revoltar altre cop, va entrar al Khorasan i va ocupar temporalment [[Nishapur]] i [[Ciutat de Merw|Merw]], però no s'hi va poder mantenir davant el contraatac de Sandjar, però va restar independent.
 
El [[1143]]/[[1144]] Sandjar va envair Khwarazm, i altre cop el [[1147]]. La segona vegada Atsiz, assetjat a [[Urgendj]], va obligar Atsiz a renovar el seu vassallatge; però les tribus dels [[oghuz]] (o dels ghuz) que vivien a la regió de [[Balkh]] es van revoltar contra Sandjar quan aquest els va voler imposar les normes d'administració regular i la fiscalitat persa. Sandjar fou fet presoner i [[Ciutat de Merw|Merw]], [[Nishapur]] i altres ciutats del Khorasan foren saquejades ([[1153]]). Va aconseguir ser alliberat el [[1156]] i va morir el [[8 de maig]] de [[1157]].<ref> Djuweyni, esmentat per Barthold </ref> Els caps oghuz van reconèixer la sobirania del xah de Khwarazm, Arslan, successor d'Atsiz.
Línia 115:
Va succeir el seu pare, Tekix ([[1200]]-[[1220]]). Va seguir una política anti califal i va fer front als [[gúrides]]. Ràpidament va conquerir l'Afganistan als gúrides on regnava [[Muhammad de Ghor]] ([[1163]]-[[1203]]). Aquells havien conquerit [[Herat]] el [[1775]] o [[1176]] i això els havia enfrontat des llavors als khwarizm-xah; el primer gran combat fou a l'[[Amu Darya]] ([[1204]]) en què els gúrides van obtenir la victòria i van assolar Khwarazm. Ala al-Din Muhammad va demanar ajut a al ''gurkhan'' dels [[kara-khitai]], el seu nominal sobirà, que va enviar al general Tayanku-Taraz i al khan karakhànida Uthman ([[1200]]-[[1212]]), senyor de [[Samarcanda]]. Amb aquest reforç Ala al-Din va derrotar els gúrides a [[Hazarasp]] ([[1204]]). Els kara-khitai van empaitar als gúrides i els van derrotar completament a [[Andhakui]] a l'est de [[Balkh]] (setembre-octubre del [[1204]]). A la mort de Muhammad de Ghor el [[1206]], Ala al-Din va recuperar [[Herat]] i va entrar a la mateixa [[Ghor]] (desembre del [[1206]]).
 
El [[1210]] es va revoltar contra els kara khitai d'acord amb Kutxtlug, el cap [[naiman]] refugiat al país; a l'atac de Muhammad els kara khitai van contestar ocupant el khanat de Samarcanda, que era vassall de Khwarizm. Aviat va fer aliança amb Uthman de Samarcanda i junts van ocupar [[Bukharà]], i es va establir la sobirania dels khwarizm-xah sobre els [[karakhànides]] de [[Transoxiana]]. Els kara-khitai van reaccionar i van recuperar Samarcanda, però el general Tayanku fou fet presoner en una batalla lliurada en un lloc incert, be a l'estepa d'Ilamish, prop d'[[Andidjan]] a [[vall de Fergana|Fergana]] o be a l'estepa de [[Riu Talas|Talas]] (1210) perdent defintivament el país. L'exèrcit kara khitai es va replegar cap a [[Balasagun]] però els habitants, turcs d'origen, els van tancar les portes; els soldats kara khitai van conquerir la ciutat a l'assalt i la van saquejar. Però en el mig d'aquesta anarquia, el khan Tche-lu-ku va ser fet presoner per Kutxtlug ([[1211]]) que ''de facto'' va assolir el poder.
 
El [[1212]] Uthman de Samarcanda va refusar obediència al khwarizm-xah. Ala al-Din va avançar cap a la seva capital, la va conquerir i saquejar i va fer executar Uthman, que fou el darrer representant de la dinastia karakhànida que havia governat Transoxiana durant més de dos segles.
 
Per un temps la capital es va instal·lar a Samarcanda. La resta de les possessions karakhànides a [[Transoxiana]] van passar també a Khwarizm. Muhammad va conservar el títol de khwarizmxah però hi va ajuntar el de sultà. Entre [[1211]] i [[1213]] Kutxtlug es va enfrontar amb el seu antic aliat Muhammad de Khwarizm per la delimitació de les fronteres entre ambdós; Khwarizm va governar per un temps al nord de la línia del Sir Darya cap a [[Otrar]], Chah ([[Taixkent]]), i Sairam ([[Ishidjab]]), però finalment es va retirar al sud del riu.