Dinastia Anuixtigínida: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: -> , ja que aq |
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (- + ) |
||
Línia 1:
{{Estat desaparegut
| nom_oficial
| nom_complet
| nom_comú
| status
| status_text
| empire
| forma_de_govern = Imperi
| p1
| bandera_p1
| p2
| bandera_p2
| p3
| bandera_p3
| s1
| bandera_s1
| s2
| bandera_s2 =
| |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
▲| mapa = Khwarezmian Empire 1190 1220.png
| mapa_descripció = Imperi Khwarezmian
| capital
| latd =
| lema_nacional
| himne_nacional
| idioma
| idioma_no_oficial =
| | era =
▲| esdeveniment_inici =
▲| data_inici =
▲| any_inici = 1077
| data_fi =
▲| esdeveniment_fi =
▲| any_fi = 1256
▲| esdeveniment1 =
▲| any_esdeveniment1 =
▲| data_esdeveniment1 =
▲| esdeveniment2 =
▲| any_esdeveniment2 =
▲| data_esdeveniment2 =
▲| esdeveniment3 =
▲| any_esdeveniment3 =
▲| data_esdeveniment3 =
▲| esdeveniment4 =
▲| any_esdeveniment4 =
▲| data_esdeveniment4 =
▲| esdeveniment_anterior1 =
▲| any_esdeveniment_anterior1 =
▲| data_esdeveniment_anterior1 =
▲| esdeveniment_anterior2 =
▲| any_esdeveniment_anterior2 =
▲| data_esdeveniment_anterior2 =
▲| event_post =
| data_esdeveniment_posterior1 =
| títol_líder
| líder1
| any_líder1
| líder2
| any_líder2
| líder3
| any_líder3
| títol_governant =
| ▲| any_governant1 =
▲| governant2 =
▲| any_governant2 =
▲| governant3 =
▲| any_governant3 =
▲| dades_any1 =
▲| dades_superfície1 =
▲| dades_població1 =
▲| dades_any2 =
▲| dades_superfície2 =
▲| dades_població2 =
| religió =
▲| membre_de =
| notes =
}}
La '''dinastia Anuixtigínida''', més coneguda com la '''dinastia dels Khwarazm-xah''' o '''Khwarizm-xah''' (erròniament ja que aquest títol fou propi de diverses dinasties) fou una dinastia musulmana iniciada a la regió de [[Khwarizm]], centrada al voltant de [[Khivà]], que va governar l' '''Imperi Khwarizm''' del [[1077]] al [[1220]] i en alguns territoris del [[1224]] fins al [[1231]]. L''''Imperi Khwarizm''' fou un estat de [[Pèrsia]] vassall de l'[[Imperi Seljúcida]] i independitzat el [[segle XI]].
Línia 98:
=== [[Atsiz ibn Muhammad ibn Anuixtigin]] ===
El [[1127]] va pujar al govern com a vassall seljúcida el turc [[Atsiz ibn Muhammad ibn Anuixtigin|Atsiz]] ([[1127]]-[[1156]]). Quan es va voler fer independent fou derrotat per [[Sandjar]], el soldà seljúcida del [[Gran Khorasan]], el [[1138]], i expulsat del país.
El [[1143]]/[[1144]] Sandjar va envair Khwarazm, i altre cop el [[1147]]. La segona vegada Atsiz, assetjat a [[Urgendj]], va obligar Atsiz a renovar el seu vassallatge; però les tribus dels [[oghuz]] (o dels ghuz) que vivien a la regió de [[Balkh]] es van revoltar contra Sandjar quan aquest els va voler imposar les normes d'administració regular i la fiscalitat persa. Sandjar fou fet presoner i [[Ciutat de Merw|Merw]], [[Nishapur]] i altres ciutats del Khorasan foren saquejades ([[1153]]). Va aconseguir ser alliberat el [[1156]] i va morir el [[8 de maig]] de [[1157]].<ref> Djuweyni, esmentat per Barthold </ref> Els caps oghuz van reconèixer la sobirania del xah de Khwarazm, Arslan, successor d'Atsiz.
Línia 115:
Va succeir el seu pare, Tekix ([[1200]]-[[1220]]). Va seguir una política anti califal i va fer front als [[gúrides]]. Ràpidament va conquerir l'Afganistan als gúrides on regnava [[Muhammad de Ghor]] ([[1163]]-[[1203]]). Aquells havien conquerit [[Herat]] el [[1775]] o [[1176]] i això els havia enfrontat des llavors als khwarizm-xah; el primer gran combat fou a l'[[Amu Darya]] ([[1204]]) en què els gúrides van obtenir la victòria i van assolar Khwarazm. Ala al-Din Muhammad va demanar ajut a al ''gurkhan'' dels [[kara-khitai]], el seu nominal sobirà, que va enviar al general Tayanku-Taraz i al khan karakhànida Uthman ([[1200]]-[[1212]]), senyor de [[Samarcanda]]. Amb aquest reforç Ala al-Din va derrotar els gúrides a [[Hazarasp]] ([[1204]]). Els kara-khitai van empaitar als gúrides i els van derrotar completament a [[Andhakui]] a l'est de [[Balkh]] (setembre-octubre del [[1204]]). A la mort de Muhammad de Ghor el [[1206]], Ala al-Din va recuperar [[Herat]] i va entrar a la mateixa [[Ghor]] (desembre del [[1206]]).
El [[1210]] es va revoltar contra els kara khitai d'acord amb Kutxtlug, el cap [[naiman]] refugiat al país; a l'atac de Muhammad els kara khitai van contestar ocupant el khanat de Samarcanda, que era vassall de Khwarizm. Aviat va fer aliança amb Uthman de Samarcanda i junts van ocupar [[Bukharà]], i es va establir la sobirania dels khwarizm-xah sobre els [[karakhànides]] de [[Transoxiana]].
El [[1212]] Uthman de Samarcanda va refusar obediència al khwarizm-xah. Ala al-Din va avançar cap a la seva capital, la va conquerir i saquejar i va fer executar Uthman, que fou el darrer representant de la dinastia karakhànida que havia governat
Per un temps la capital es va instal·lar a Samarcanda. La resta de les possessions karakhànides a [[Transoxiana]] van passar també a Khwarizm. Muhammad va conservar el títol de khwarizmxah però hi va ajuntar el de sultà. Entre [[1211]] i [[1213]] Kutxtlug es va enfrontar amb el seu antic aliat Muhammad de Khwarizm per la delimitació de les fronteres entre ambdós; Khwarizm va governar per un temps al nord de la línia del Sir Darya cap a [[Otrar]], Chah ([[Taixkent]]), i Sairam ([[Ishidjab]]), però finalment es va retirar al sud del riu.
|