Matthias Grünewald: diferència entre les revisions

És en les crucifixions on la progressió estilística i mística sembla en tot cas la més fàcil a observar : de la crucifixió de Basilea a la de Karlsruhe, en un període de prop de vint-i-dos anys, el cos torturat de Jesús, la seua corona d'espines, els claus que el traspassen, el seu [[perizonium]] esdevenen cada vegada més grans, mentre que la creu es doblega més i més a causa del seu pes. La major part dels historiadors de l'art estan d'acord a veure-hi una progressió continua i regular a grans intervals de temps. No obstant això, alguns d'ells han emparellat les crucifixions de Washington i de Colmar, mentre que és un fet incontestat que la crucifixió de Basilea és una obra de joventut. Aquesta darrera presenta algunes similituds estilístiques amb els treballs de [[Hans Holbein el Vell]], el que ha fet suposar que Grünewald podia haver treballat durant un temps en el taller d'aquest. Pierre Vaisse suposa, per altra banda, que Grünewald va haver pogut contemplar les escultures [[Borgonya|borgonyones]] de [[Claus Sluter]], l'estil expressiu i turmentat de les quals l'hauria influït. D'altres histroriadorshistoriadors de l'art, com ara Heinrich Zülch, creuen per altra banda que va poder haver fet un viatge a Itàlia, com la major part dels pintors de l'època, el que seria traduït en el paisatge visible per la finestra darrera del seu « Sant Sebastià » o en el panorama romà del « Miracle de les Neus » del museu [[Friburg de Brisgòvia]]. En qualsevol cas, és cert que una constant de l'obra de Grünewald és la manca de profunditat espacial dels seus quadres : del « Sopar », primer quadre encara maldestre però ja poc convencional per la disposició i la gestualitat dels [[Apòstol]]s al retaule de « Sant Erasme i Sant Maurici », de tècnica enlluernadora, els personatges del qual semblen superposar-se. El freqüent ús d'un fons fosc i la concentració sobre la gestualitat, reforça aquesta impressió.