Privat: diferència entre les revisions

 

Tot i no ser un càrrec amb nomenament oficial, ser privat era el càrrec de major confiança del monarca en qüestions terrenals. En termes espirituals, la persona més important era el confessor reial, figura d'importància política gens menyspreable. La funció d'un privat era la presa de decisions polítiques de màxim nivell, car més que un conseller, era de fet el que prenia les decisions en lloc del rei, en un moment en el que la monarquia autoritària havia acaparat un poder immens en la seva figura. Si el rei no podia o no volia governar per ell mateix, era imprescindible que tingués un privat.

 

Convé evitar el terme primer ministre, que en alguna ocasió es va utilitzar a finals del segle XVII per tal de situar el privat per sobre de qualsevol ministre o funcionari, però que es confon amb el concepte totalment diferent de primer ministre de la monarquia britànica, equivalent al que a Espanya es coneix com a president del consell de ministres, càrrec propi de la Monarquia Constitucional o Parlamentaria, que no va existir abans del [[segle XIX]].