Metabolisme: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m LanguageTool: correccions ortogràfiques i gramaticals |
Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors |
||
Línia 41:
=== Lípids ===
Els [[lípid]]s són el grup de substàncies bioquímiques més divers. Els seus usos estructurals principals són com a part de [[membrana biològica|membranes]] com ara la [[membrana cel·lular]], o com a font d'energia.<ref name=Nelson/> Els lípids solen definir-se com a [[molècules amfipàtiques]] o [[hidròfob]]es que es dissolen en [[dissolvent orgànic|dissolvents orgànics]], com ara el [[benzè]] o el [[cloroform]].<ref>{{ref-publicació |autor=Fahy E, Subramaniam S., Brown H., Glass C., Merrill A., Murphy R., Raetz C., Russell D., Seyama Y., Shaw W., Shimizu T., Spener F., van Meer G., VanNieuwenhze M., White S., Witztum J., Dennis E. |article=A comprehensive classification system for lipids |url=http://www.jlr.org/cgi/content/full/46/5/839 |publicació=J Lipid Res |volum=46 |exemplar=5 |pàgines=839–61 |any=2005 |pmid=15722563 |doi=10.1194/jlr.E400004-JLR200}}</ref> Els [[greix]]os són un gran grup de compostos que contenen [[àcid gras|àcids grassos]] i [[glicerol]]; una molècula de glicerol unida a tres [[èster]]s d'àcids grassos és un [[triglicèrid|triacilglicèrid]].<ref>{{
}}</ref> Existeixen diverses variacions d'aquesta estructura bàsica, incloent-hi nuclis alternatius com ara l'[[esfingosina]] en els [[esfingolípids]], i grups [[hidròfil]]s com ara els [[fosfat]]s en els [[fosfolípid]]s. Els [[esteroide]]s com ara el [[colesterol]] són un altre gran grup de lípids manufacturats dins les cèl·lules.<ref>{{ref-publicació |autor=Hegardt F. |article=Mitochondrial 3-hydroxy-3-methylglutaryl-CoA synthase: a control enzyme in ketogenesis |url=http://www.pubmedcentral.nih.gov/picrender.fcgi?artid=1220089&blobtype=pdf |publicació=Biochem J |volum=338 (Pt 3) |pàgines=569–82 |any=1999 |pmid=10051425 |doi=10.1042/0264-6021:3380569}}</ref>
Linha 59 ⟶ 58:
Un coenzim essencial és el [[trifosfat d'adenosina]] (ATP), la "moneda" universal d'energia de les cèl·lules. Aquest [[nucleòtid]] és utilitzat per transferir energia química entre diferents reaccions químiques. Només hi ha una petita quantitat d'ATP dins les cèl·lules, però com que es regenera contínuament, el cos humà pot utilitzar el seu equivalent en pes en ATP cada dia.<ref name=Dimroth/> L'ATP actua com a pont entre el catabolisme i l'anabolisme; les reaccions catabòliques generen ATP i les anabòliques en consumeixen. També serveix com a portador de grups de fosfats en reaccions de [[fosforilació]].
Una [[vitamina]] és un compost orgànic requerit en petites quantitats que no pot ser fabricat dins les cèl·lules. En [[nutrició]] humana, la majoria de vitamines funcionen com a coenzims després de la modificació; per exemple, totes les vitamines solubles en aigua són fosforitzades o enllaçades a nucleòtids quan se les utilitza a les cèl·lules.<ref>{{
[[Fitxer:1GZX Haemoglobin.png|thumbnail|300px|esquerra|Estructura de l'[[hemoglobina]]. Les subunitats proteiques estan en vermell i blau, i els grups [[hemo]] contenidors de ferro estan en verd. De {{PDB|1GZX}}.]]
Linha 205 ⟶ 204:
== Història ==
[[Fitxer:SantoriosMeal.jpg|thumbnail|dreta|150px|[[Santorio Santorio]] a la seva balança, de l'obra ''Ars de statica medecina'', publicada originalment el 1614.]]
El terme "metabolisme" deriva del [[grec antic|grec]] Μεταβολισμός – "Metabolismos", que significa "canvi", o "enderrocament".<ref>{{
}}</ref> La història de l'estudi científic del metabolisme abasta diversos segles i ha passat de l'examinació d'animals sencers en estudis inicials a l'examinació de reaccions metabòliques individuals en la bioquímica moderna. El concepte de metabolisme es remunta a [[Ibn an-Nafís]] (1213-1288), que afirmà que "el cos i les seves parts estan en un estat constant de dissolució i [[nutrició]], de manera que inevitablement experimenten un canvi permanent."<ref name=Roubi>Dr. Abu Shadi Al-Roubi (1982), "Ibn Al-Nafis as a philosopher", ''Symposium on Ibn al Nafis'', Second International Conference on Islamic Medicine: Islamic Medical Organization, Kuwait (v. [http://www.islamset.com/isc/nafis/drroubi.html Ibnul-Nafees As a Philosopher], ''Encyclopedia of Islamic World'' [http://web.archive.org/web/20080206072116/http://www.islamset.com/isc/nafis/drroubi.html]).</ref> Els primers [[experiment]]s controlats sobre el metabolisme humà foren publicats per [[Santorio Santorio]] el 1614, a la seva obra ''Ars de statica medecina''.<ref>{{ref-publicació |autor=Eknoyan G. |article=Santorio Sanctorius (1561–1636) - founding father of metabolic balance studies |publicació=Am J Nephrol |volum=19 |exemplar=2 |pàgines=226–33 |any=1999 |pmid=10213823 |doi=10.1159/000013455}}</ref> Descrigué com es pesava abans i després de menjar, dormir, treballar, mantenir relacions sexuals, fer dejuni, beure i excrementar. Descobrí que la majoria d'aliments que ingeria desapareixien en el que ell anomenà "perspiració insensible".
| |||