Diferència entre revisions de la pàgina «Espín»

32 bytes afegits ,  fa 7 anys
m
cap resum d'edició
m (Corregit: la -> l'[[Partícules)
m
{{MR|data=febrer de 2014}}
En [[física]], l''''espín''' o espí (de l'[[anglès]] '''''spin''''') és un [[moment angular]] intrínsec associat amb [[Partícula subatòmica|partícules]] microscòpiques. És un fenomen que pertany a la [[mecànica quàntica]], sense cap analogia en la [[mecànica clàssica]]. Si bé el moment angular és propi de la rotació d'un objecte extens, l'espín no està associat amb cap rotació interna de masses, sinó que és intrínsec a una partícula. Les [[partícula elemental|partícules elementals]] com l'[[electró]] poden tenir espín diferent de zero malgrat que es creu que és una [[partícula puntual]] que no té estructura interna. El concepte d'espín fou introduït el [[1925]] per [[Ralph Kroning]], i de forma independent per [[George Uhlenbeck]] i [[Samuel Goudsmit]].
 
En [[física]], l{{'}}'''espín''' o espí (de l'[[anglès]] '''''spin''''') és un [[moment angular]] intrínsec associat amb [[Partícula subatòmica|partícules]] microscòpiques. És un fenomen que pertany a la [[mecànica quàntica]], sense cap analogia en la [[mecànica clàssica]]. Si bé el moment angular és propi de la rotació d'un objecte extens, l'espín no està associat amb cap rotació interna de masses, sinó que és intrínsec a una partícula. Les [[partícula elemental|partícules elementals]] com l'[[electró]] poden tenir espín diferent de zero malgrat que es creu que és una [[partícula puntual]] que no té estructura interna. El concepte d'espín fou introduït el [[1925]] per [[Ralph Kroning]], i de forma independent per [[George Uhlenbeck]] i [[Samuel Goudsmit]].
 
El 1920, els químics analítics van arribar a la conclusió que per a descriure els electrons a l'[[àtom]], es requeria un [[nombre quàntic]] més dels que es podien identificar per analogia amb el model clàssic de l'àtom, anomenat l'espín de l'electró, relacionat amb el [[moment magnètic]] intrínsec del mateix.
17.631

modificacions