Grandesa d'Espanya: diferència entre les revisions

La '''grandesa d'Espanya''' és la màxima dignitat de la [[noblesa]] espanyola immediatament després de la d'[[Infant d'Espanya]], que és la que correspon als fills del monarca. Els grans d'Espanya són considerats successors dels antics rics-homes dels regnes de la [[Corona de Castella]], de la [[Corona d'Aragó]] i de [[Regne de Navarra|Navarra]]. En l'escalafó de l'[[aristocràcia]] europea se situen darrere de les cases reials europees i abans dels prínceps mediatitzats de l'Imperi i dels pars de [[França]] i d'[[Anglaterra]]. L'origen de la grandesa d'Espanya es remunta al regnat de l'[[emperador Carles V]]. L'any [[1520]], després de ser escollit emperador romanogermànic, el monarca decidí diferenciar entre els simples nobles (els que tenien un títol de noblesa) i els grans (aquells a qui el monarca concedia una mercè i un títol). Així, mentre els primers eren considerats «parents» els segons eren «cosins», dins de l'imaginari familiar de la monarquia.

 

[[categoria:Títols nobiliaris]]