Llibertarisme: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
m Robot posa descripció als enllaços
Línia 20:
En els seus orígens dels 60/70 el liberalisme llibertari sorgeix com una facció [[contracultura]]l i [[antisistema]] de la [[dreta]], basada en valors [[antiautoritari]]s compartits amb l'originària [[New Left]], com el [[antiestatisme]], encara que diferenciant-se en el seu esperit [[individualista]] pro [[mercat]] i [[anticomunista]]. Altre punt en comú del llibertarianisme amb la New Left és la compatibilitat dels seus principis de [[aïllacionisme]] i [[antiimperialisme]] respectivament, per exemple ambdues tendències eren originalment antibelicistes encara que amb diferent [[tarannà]]: mentre la nova esquerra deia "fes l'amor i no la guerra", els llibertarians manifestaven "fes comerç i no la guerra".
 
Amb freqüència es concep al liberalisme llibertari com una doctrina de "dreta", la qual cosa no obstant és un error, a causa d'almenys dues raons. En primer lloc, en qüestions socials més que en les econòmiques, el llibertarianisme tendeix a ésser d'"esquerra". S'oposa a la legislació que restringeix les relacions sexuals privades consensuals entre adults (i.g., el sexe gai, el sexe no marital, el sexe no convencional), a la legislació que restringeix l'ús de drogues, a la legislació que imposa postures o pràctiques religioses sobre els individus, i al servei militar obligatori.<ref>[{{citar web|url=http://www.jorgevalin.com/weblog/2004/06/traduccin-parcial-libertarian.html]|títol=:: Jorge Valín Weblog ::: Traducción parcial "<em>The Libertarian Manifesto</em>" de M. Rothbard<!--Títol generat per bot-->}}</ref> En segon terme, a més de la versió més coneguda del llibertarianismo (el llibertarianisme de dreta) existeix també la versió coneguda com a "llibertarianisme d'esquerra".
 
En la seua rivalitat ètica i ideològica amb els socialistes i comunistes gran part d'ells es van acostar conjunturalment als conservadors, a pesar de les profundes diferències de programa, açò va donar com a resultat un canvi de la identitat llibertariana en els 80 cap a una imatge menys rebel i més moderada i conciliadora, i en alguns casos fins i tot classista. Açò perquè molts d'ells solen veure en la [[burgesia]] a la classe social dels homes i dones que sostenen la [[societat occidental]] i que per tant promouen la llibertat des de la seua interpretació liberal. Històricament aquesta tendència no només s'ha oposat al [[intervencionisme]] estatal sinó també al [[moviment obrer]] ([[sindicat]]s, [[contracte col·lectiu de treball|contractes col·lectius]], [[vaga|vagues]], etc.), a la [[distribució de l'ingrés]], i més recentment al [[moviment ecologista]], catalogant-los d'enemics de les llibertats liberals.