Viquipèdia

Regió de Brussel·les-Capital: diferència entre les revisions

Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
m Corregit: de 1 -> d'1.006
l·l estàndard per facilitar enllaços i escriptura des del teclat, vegeu el llibre d'estil
Línia 1:
{| border="1" cellpadding="2" cellspacing="0" align="right" bgcolor="#fffff"
|-----
! colspan="2" bgcolor="#66CCFF"|Regió de BrusseŀlesBrussel·les-Capital
|-----
| colspan="2" align="center"|[[Fitxer:Flag Belgium brussels.svg|150px|Bandera de BrusseŀlesBrussel·les]]
|-----
! colspan="2" bgcolor="#66CCFF"|Informació
|-----
| [[Capital]]: || [[BrusseŀlesBrussel·les]]
|-----
| [[Població]]
Línia 26:
| '''[[Website]] || [http://www.bruxelles.irisnet.be www.bruxelles.irisnet.be]
|-----
| colspan="2" align="center"|[[Fitxer:BelgiumBrussels.png|200 px|Mapa BrusseŀlesBrussel·les a Bèlgica]]
|-----
| colspan="2" align="center"|[[Fitxer:Brussels_Hoofdstedelijk_GewestGemeenten.png|200 px|Mapa Municipis BrusseŀlesBrussel·les]]
|}
La '''Regió de BrusseŀlesBrussel·les-Capital''' ([[francès]]: ''Région de Bruxelles-Capitale'', [[neerlandès]]: ''Brussels Hoofdstedelijk Gewest'') és una regió de [[Bèlgica]], amb estatut de comunitat bilingüe<ref name="Belgian Constitution">{{cite web |title=Constitució Belga (versió anglesa) |url=http://www.dekamer.be/kvvcr/pdf_sections/publications/constitution/grondwetEN.pdf |format=PDF |publisher=Belgian House of Representatives |date=January 2009 |accessdate=07-08-2010 |quote=Article 3: Bèlgica està constituïda per tres Regions: la Regió de Flandes, la Regió de Valònia i la Regió de BrusseŀlesBrussel·les. Article 4: Bèlgica està constituïda per quatre regions lingüístiques: la regió de parla neerlandesa, la regió de parla francesa, la regió bilíngüe de BrusseŀlesBrussel·les-Capital i la regió de parla alemanya.}}</ref> ('''francès : 90%''' / '''neerlandès : 10%''').<ref name="CIRB-creation">{{cite web |title=Brussels-Capital Region: Creation |url=http://www.bruxelles.irisnet.be/en/region/region_de_bruxelles-capitale/creation.shtml |publisher=''Centre d'Informatique pour la Région Bruxelloise'' (Brussels Regional Informatics Center) |year=2009 |accessdate=2009-06-05 |quote=Des del 18 de juny del [[1989]], la data de les primeres eleccions regionals, la Regió de BrusseŀlesBrussel·les-Capital ha estat una regió autònoma comparable a les de [[Flandes]] o [[Valònia]]}}</ref> És l'aglomeració urbana més gran de Bèlgica, la capital de la regió és la ciutat de [[BrusseŀlesBrussel·les]], que ho és també del país, de [[Flandes]] i, de facto, de la [[Unió Europea]].<ref name="Demey">{{ref-llibre|cognom= Demey |nom= Thierry |altres= S. Strange (trans.) |títol= Brussels, capital of Europe |any= 2007 |editorial= Badeaux |lloc= Brussels |isbn= 2-9600414-2-9}}</ref> BrusseŀlesBrussel·les ha passat de ser una petita ciutat-fortalesa del [[segle X]], fundada per un descendent de [[Carlemany]], a una metròpoli de més d'un milió d'habitants, l'àrea metropolitana té una població de més d'1,8 milions de persones.
 
Des del final de la [[Segona Guerra Mundial]], BrusseŀlesBrussel·les ha estat un centre de primer ordre de la política internacional. El fet de ser la seu de les principals [[institucions de la Unió Europea]]<ref name="12010E/PRO/06">{{cite web|url=http://eur-lex.europa.eu/JOHtml.do?uri=OJ:C:2010:083:SOM:EN:HTML |title=Protocol (No 6) on the location of the seats of the institutions and of certain bodies, offices, agencies and departments of the European Union, Consolidated version of the Treaty on the Functioning of the European Union, OJ C 83, 30.3.2010, p. 265–265 |publisher=EUR-Lex |date=2010-03-30 |accessdate=05-08-2010}}</ref> així com la seu de la [[Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord|OTAN]] ha convertit la ciutat en un centre poliglota amb nombroses organitzacions internacionals, polítics, diplomàtics i funcionaris.<ref name="BBC Belgium">{{cite web|url=http://news.bbc.co.uk/2/hi/europe/country_profiles/999709.stm |title=Europe &#124; Country profiles &#124; Country profile: Belgium |publisher=BBC News |date=2010-06-14 |accessdate=05-08-2010}}</ref>
 
Tot i que BrusseŀlesBrussel·les fou històricament de parla [[Neerlandès|neerlandesa]] entre el [[segle]]s [[segle XIX|XIX]] i [[segle XX|XX]] s'ha produït un afrancesament progressiu i avui dia la majoria dels habitants són de parla francesa, malgrat els dos idiomes són oficials.<ref>{{cite web|last=Hughes |first=Dominic |url=http://news.bbc.co.uk/2/hi/europe/7507506.stm |title=Europe &#124; Analysis: Where now for Belgium? |publisher=BBC News |date=2008-07-15 |accessdate=05-08-2010}}</ref> Les tensions lingüístiques es mantenen vives, i les lleis sobre la llengua dels [[municipis amb facilitats lingüístiques|municipis que envolten BrusseŀlesBrussel·les]] són un tema que genera molta controvèrsia a Bèlgica.
 
== Història ==
La teoria més estesa sobre el [[Toponímia|topònim]] de BrusseŀlesBrussel·les és que es deriva de l'antic neerlandès ''Broeksel'' o altres variants [[Ortografia|ortogràfiques]], que significa pantà (''Broek'') i llar (''sel''), és a dir "casa al pantà".<ref>[[Geert van Istendael]] ''Arm Brussel'', uitgeverij Atlas, ISBN 90-450-0853-X</ref> L'origen de l'assentament que esdevindria BrusseŀlesBrussel·les es troba en la construcció d'una capella a una [[illa]] del [[riu]] [[Zenne]] per Sant Gaugeric al voltant de l'any [[580]].<ref>{{cite web|url=http://www.city-data.com/world-cities/Brussels-History.html |title=Brussels History |publisher=City-data.com |date= |accessdate=06-08-2010}}</ref> El bisbe de [[Cambrai]] [[Vindicià d'Arras]] va fer la primera referència al lloc anomenat com a "Brosella" el [[695]]<ref>[http://books.google.fr/books?id=0c4aAAAAYAAJ&pg=PA405&lpg=PA405&dq=anciens+noms+de+bruxelles+brosella&source=bl&ots=wB5-XG_VWY&sig=CsxDL5Ip51MwTUfFTjsu75fZA0A&hl=fr&ei=m3g6TOOdIsOTOK-xsYoK&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=7&ved=0CC8Q6AEwBg#v=onepage&q&f=false Nouvelles archives historiques, philosophiques et littéraires, Volume 1], Universitat de Gant, [[1837]]</ref> quan encara era tan sols un llogaret.
 
La fundació oficial de BrusseŀlesBrussel·les s'acostuma a situar al voltant de l'any [[979]], quan el [[duc]] [[Carles de Baixa Lotaríngia|Carles]] de [[Ducat de Baixa Lorena|Baixa Lotaríngia]] va traslladar les relíquies de [[Gúdula de BrusseŀlesBrussel·les|Santa Gúdula]] des de [[Moorsel]] a la capella de Sant Gaugeric. Aquest duc també construiria la primera fortificació permanent a la vila, que encara era reclosa dins l'illa de Sant Gaugeric del riu Zenne.
 
El [[Comtat de Lovaina|comte de Lovaina]] [[Lambert I de Lovaina|Lambert I]] va obtenir el BrusseŀlesBrussel·les al voltant de l'any [[1000]] en casar-se amb la filla del duc Carles fixant la seva residència a la ciutat. Gràcies a la seva ubicació a la vora del Zenne a una ruta comercial important que unia [[Bruges]], [[Gant]] i [[Colònia (Alemanya)|Colònia]], BrusseŀlesBrussel·les va créixer molt ràpidament i es va convertir en un centre comercial i la ciutat es van estendre ràpidament cap a la part més alta de l'illa (zones de la [[Catedral de BrusseŀlesBrussel·les|catedral]], Coudenberg i Zavel), on hi havia un menor risc d'[[Inundació|inundacions]].
 
Quan la ciutat va assolir una població d'uns 30.000 habitants es va procedir a drenar els [[Pantà|pantans]] dels voltants per permetre de continuar la seva expansió. Per aquella època ([[1183]]-[[1184]]) els comtes de Lovaina es van convertir en [[Ducat de Brabant|Ducs de Brabant]]. [[Enric I de Brabant|Enric I]] ([[1165]] – [[1235]]) va ser el primer duc de Brabant i durant el seu mandat la ciutat va aixecar la seva primera [[muralla]].<ref>[http://www.bop.vgc.be/didmat/ogenblikken/achtergrond/ontstaan.html Zo ontstond Brussel] Vlaamse Gemeenschapscommissie – (Comissió de la comunitat flamenca de BrusseŀlesBrussel·les)</ref> Després de la construcció de la primer muralla del [[segle XIII]], la ciutat va créixer significativament. Per tal de permetre la continuïtat de l'expansió es va construir una segona muralla entre el [[1356]] i el [[1383]]. Avui dia encara es poden veure restes, sobretot perquè el (''Kleine Ring'' o "petit anell", una espècie de primer cinturó de ronda segueix el curs original d'aquesta muralla.
 
Al [[segle XV]], per mitjà del casament de la comtessa de Lovaina [[Margarida III de Flandes|Margarida III]] amb el [[Ducat de Borgonya|duc de Borgonya]] [[Felip II de Borgonya|Felip II]], amb aquesta unió el nou duc de Brabant, el fill [[Antoni de Brabant]], va ser el primer de la [[Dinastia|casa]] [[Dinastia Valois|Valois]]. [[Maria de Borgonya]] ([[1457]] - [[1482]]) es va casar amb l'emperador [[Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic|Maximilià I]] el que posà fi a la independència de Brabant, però Brussel va florir com a capital dels [[Disset Províncies|Països Baixos]] dels [[Dinastia dels Habsburg|Habsburg]].
 
[[Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic|Carles V]], va heretar els Països Baixos el [[1506]], quan només tenia 6 anys. La seva tieta [[Margarida d'Àustria (duquessa de Savoia)|Margarida d'Àustria]] ([[1480]]-1530) va exercir la [[regència]] fins a l'any [[1515]]. Carles va ser declarat rei d'[[Espanya]] el [[1516]] a la Catedral de Santa Gúdula de BrusseŀlesBrussel·les. A la mort del seu avi, [[Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic|Maximilià I]], el [[1519]], Carles es va convertir en el nou arxiduc de l'Imperi Habsburg i, per tant, emperador del [[Sacre Imperi Romanogermànic]]. Carles V va abdicar el [[1555]] al palau de Coudenberg de BruseŀlesBrusel·les, que s'havia expandit enormement des que s'havia convertit en la seu dels Ducs de Brabant. El palau va ser destruït per un incendi el [[1731]].
 
[[Fitxer:Grand- Place BXL1695 -01.jpg|thumb|[[Gravat]] mostrat l'estat de la Grand Place de BrusseŀlesBrussel·les després del bombardeig del 1695]]
El [[1695]], les tropes franceses enviades pel rei [[Lluís XIV de França|Lluís XIV]] van bombardejar BrusseŀlesBrussel·les amb [[artilleria]]. Això juntament amb els focs que es van produir va constituir que sigui l'esdeveniment més destructiu de tota la història de la ciutat. La [[Grand Place]] va ser destruïda junt amb 4.000 edificis, un terç dels de la ciutat. La reconstrucció del centre de la ciutat que es va efectuar durant els anys següents va canviar profundament la seva fisonomia i va deixar nombroses empremtes encara visibles avui en dia. Durant la [[Guerra de Successió Austríaca]] la ciutat va ser [[Setge|assetjada]] i capturada per França el [[1746]], però va ser retornat a Àustria tres anys després.
 
El [[1830]], la [[Revolució belga]] va tenir lloc a BrusseŀlesBrussel·les després d'una funció de l'[[òpera]] de [[Daniel-François Esprit Auber]] [[La muette de Portici]] al [[teatre]] de [[La Monnaie]]. El [[21 de juliol]] del [[1831]], [[Leopold I de Bèlgica|Leopold I]], el primer [[Reis dels belgues|rei dels belgues]], va pujar al [[tron]], prenent el compromís de derruir les muralles de la ciutat i la construcció de molts edificis. Després de la independència, la ciutat va patir molts canvis, el [[Zenne]] s'havia convertit en un greu perills per a la [[salut]], i entre els anys [[1867]] i [[1871]] es va procedir a cobrir tot el seu curs a través de la ciutat, això va permetre a renovació urbana i la construcció d'edificis moderns i els bulevards característics del centre de BrusseŀlesBrussel·les.
 
Durant el segle XX la ciutat ha acollit diferents fires i conferències internacionals, com per exemple el cinquè [[Congrés Solvay]] el [[1927]] (Disset del vint-i-nou assistents eren o esdevindrien guanyadors del [[Premi Nobel]]) i dues fires mundials: l'Exposició Internacional del [[1935]] i l'Expo '58. BrusseŀlesBrussel·les va patir danys durant la Segona Guerra Mundial, encara que va ser menors en comparació amb d'altres ciutats d'Alemanya o el Regne Unit.
 
La Regió de BrusseŀlesBrussel·les-Capital es va crear el [[18 de juny]] del [[1989]], després de la reforma [[Constitució|constitucional]] del [[1970]]. La Regió de BrusseŀlesBrussel·les-Capital va ser considerada bilingüe, i és una de les tres regions federals Bèlgica, juntament amb Flandes i Valònia.<ref name="Belgian Constitution" /><ref name="CIRB-creation" />
 
== Municipis ==
Els dinou municipis de la Regió de BrusseŀlesBrussel·les Capital són subdivisions polítiques amb responsabilitats sobre la gestió dels impostos a nivell local i el manteniment d'escoles i carrers dins de les seves fronteres.<ref name="list">{{cite web|url=http://www.bruxelles.irisnet.be/en/region/region_de_bruxelles-capitale/communes.shtml|title=Communes|year=2004|publisher=Centre d'Informatique pour la Région Bruxelloise |accessdate=06-08-2010}}</ref><ref name="OECD">{{cite web|url=http://www.oecd.org/dataoecd/10/43/1902434.pdf|title=Managing across levels of government|year=1997|publisher=OECD|pages=107, 110|format=PDF|accessdate=06-08-2010}}</ref> L'administració municipal està encapçalada per un [[Batlle municipal|batlle]] i hi ha un consell i un executiu.<ref name="OECD" />
[[Fitxer:Brussels Hoofdstedelijk GewestGemeenten.png|thumb|300px|Els 19 municipis de la Regió de BrusseŀlesBrussel·les-Capital]]
El dinou municipis de la regió són (entre parèntesis hi ha el [[codi postal]]):
 
#[[Anderlecht]] (1070)
#[[BrusseŀlesBrussel·les]] (1000, 1020, 1120, 1130, 1040, 1050)
#[[Ixelles]] (1050)
#[[Etterbeek]] (1040)
Línia 74:
#[[Schaerbeek]] (1030)
#[[Berchem-Sainte-Agathe]] (1082)
#[[Saint-Gilles (BrusseŀlesBrussel·les)|Saint-Gilles]] (1060)
#[[Molenbeek-Saint-Jean]] (1080)
#[[Saint-Josse-ten-Noode]] (1210)
Línia 85:
 
== Govern ==
[[Fitxer:Parlement Région Bruxelles.JPG|thumb|Seu del Parlament de la regió de BrusseŀlesBrussel·les-Capital]]
La Regió de BrusseŀlesBrussel·les-Capital és una de les tres regions de [[Bèlgica]], al capdavant de la regió hi ha un govern elegit cada cinc anys. El govern està format per un Ministre-president, quatre ministres i tres secretaris d'estat. Des del [[2004]] el Ministre president és Charles Picqué del [[Partit Socialista (Valònia)|Partit Socialista Francòfon]]. Al mateix temps, la Comunitat Francesa i la Comunitat Flamenca exerceixen, cadascuna per separat, les seves competències culturals en el territori de la regió. Francès i neerlandès són els idiomes oficials, la majoria dels serveis públics són bilingües (amb algunes excepcions com l'educació).
 
La regió compta amb un [[parlament]] de 89 membres (72 de parla francesa, 17 de llengua neerlandesa, els partits s'organitzen sobre una base lingüística). El govern regional és encapçalat teòricament per un ministre-president lingüísticament neutre, però a la pràctica és de parla francesa, i hi ha dos ministres de llengua francesa i dos ministres de llengua neerlandesa, un secretari d'estat de llengua neerlandesa i dos més de llengua francesa.
Línia 111:
| '''Immigrants recents <br>(nascuts a fora i estrangers vivint a Bèlgica després del 1986)''' <br> inclosos: <br> ''França <br> Marroc'' || align="right"| '''60.185''' <br><br><br>'' 8.513 <br> 4.970'' || align="right"| 6'3% <br><br> ''(100%) <br> 14'1% <br> 8'3%''
|-
| '''Total de la Regió BrusseŀlesBrussel·les-Capital''' || align="right"|'''954.040''' || align="right"|100%
|}
Segons l'últim cens de Bèlgica, del 1991, hi havia un 63,7% dels habitants de la regió de BrusseŀlesBrussel·les-Capital que va contestar que eren ciutadans belgues, havien nascut com a tals a Bèlgica. No obstant això, ha hagut nombroses migracions individuals o familiars cap BrusseŀlesBrussel·les des de finals del segle XVIII, inclosos refugiats polítics ([[Karl Marx]], [[Víctor Hugo]], [[Pierre-Joseph Proudhon]] o [[Léon Daudet]] per exemple) de països veïns o de més allunyats, així com a mà d'obra, antics estudiants estrangers o expatriats, i moltes famílies belgues de BrusseŀlesBrussel·les, compten com a mínim amb un avi estranger. I fins i tot entre els belgues, molts es van convertir en begues recentment.
 
El dialecte original neerlandès de BrusseŀlesBrussel·les és una forma de brabançó (la variant del neerlandès parlat a l'antic [[Ducat de Brabant]]) amb un nombre significatiu dels préstecs del francès, i encara sobreviu entre una minoria d'habitants anomenats ''Brusseleers'', molts d'ells bi o multilingües, o educats en francès i desconeixedors de l'escriptura del neerlandès. BrusseŀlesBrussel·les i els seus suburbis han evolucionat de ser una ciutat de parla dialectal neerlandesa vers una ciutat principalment de parla francesa.
 
La identificació personal dels habitants amb una ètnia i nació varia molt en funció dels orígens de la
població. Per als parlants francesos o ''Bruxellois'', pot variar des de considerar-se belgues, belgues francòfons, ''Bruxellois'' o valons (especialment en el cas de les les persones que van emigrar de la regió de Valònia en l'edat adulta). En el cas dels flamencs que viuen a BrusseŀlesBrussel·les es consideren majoritàriament flamencs o ''Brusselaars'' i sovint tots dos. En el cas dels ''Brusseleers'', es consideren simplement part de BrusseŀlesBrussel·les. En el cas dels nombrosos immigrants recents procedents d'altres països, la seva identificació inclou els seus orígens nacionals: la gent tendeix a anomenar-se ''marroquins'' o ''turcs''.
 
Els dos principals grups estrangers provenen de dos estats [[Francofonia|francòfons]]: [[França]] i [[Marroc]].<ref name = irisnet>[http://www.bruxelles.irisnet.be/cmsmedia/fr/is_2007_population_tableaux.xls?uri=ff80818115f323cb0115f659b6880039 IS 2007 - Population (Tableaux)]</ref> La primera llengua de gairebé la meitat dels habitants no és una llengua oficial de la regió.<ref name=standaard>
Línia 136:
|format=pdf 0.7&nbsp;MB
|consulta=08-08-2010
}} — La situació lingüística a Bèlgica es discuteix amb detall (i en particular vàries estimacions de la població que parla francès i neerlandès a BrusseŀlesBrussel·les).</ref><ref name=calc1>
{{cite web
|title=Population et ménages
Línia 145:
|accessdate=2007-05-05}}</ref>
 
En general la població de BrusseŀlesBrussel·les és jove i la bretxa entre rics i pobres és més àmplia. La ciutat també té una gran concentració de [[Islam|musulmans]], majoritàriament d'ascendència turca i marroquina, i sobretot africans negres de parla francesa. Bèlgica no recopila estadístiques per origen ètnic, per això les xifres exactes són desconegudes, però una estimació situaria el nombre de musulmans a BrusseŀlesBrussel·les en el 15% de la població.<ref>[http://www.telegraph.co.uk/news/worldnews/europe/5994047/Muslim-Europe-the-demographic-time-bomb-transforming-our-continent.htm Muslim Europe: the demographic time bomb transforming our continent], Adrian Michaels, Telegraph, 8 d'agost 2009</ref>
 
== Clima ==
Línia 168:
| publisher =World Weather Information Service|language = }}</ref> }}
 
Segons la [[classificació climàtica de Köppen]], el [[clima]] de la regió de BrusseŀlesBrussel·les és un [[Clima atlàntic|clima temperat oceànic]],<ref>[http://www.meteo.be Pàgina de l’Institut royal de météorologie (IRM)]</ref> (Cfb), com tot el conjunt de la part occidental de Bèlgica, gràcies a la influència que exerceix la proximitat de l'oceà [[Oceà Atlàntic|Atlàntic]] i del [[corrent del Golf]] que regula el clima gràcies a la inèrcia [[calor]]ífica de les seves [[Aigua|aigües]]. El clima pot ser influenciat per [[vent]]s humits i suaus procedent de l'[[oceà]], però també per d'altres de secs (calents a l'[[estiu]] i freds a l'[[hivern]]) procedents de l'interior del [[continent europeu]]. De mitjana (calculada sobre un període cobrint els 100 darrers anys), s'observen uns 200 dies de [[pluja]] per any a la regió de BrusseŀlesBrussel·les.<ref>{{cite web|url=http://www.meteo.be/meteo/view/fr/360361-Parametres.html#ppt_757427 |title=Site de l'institut météorologique belge |publisher=Meteo.be |date= |accessdate=2010-06-29}}</ref> La [[neu]] no és massa habitual, acostuma a caure un parell de dies a l'any.
 
{| class="wikitable" style="font-size:90%;width:60%;border:0px;text-align:center;line-height:120%;"
|+ [[Fitxer:Nuvola apps kweather.png|20px|Clima]]&nbsp; '''Clima de la regió de BrusseŀlesBrussel·les''' (Font [[Institut royal météorologique de Belgique|IRM]])
!style="text-align:right"|Mes!!Gen!!Feb!!Mar!!Abr!!Mai!!Jun!!Jul!!Ago!!Set!!Oct!!Nov!!Dec!!Any
|-
Línia 235:
|}
 
== Personatges iŀlustresil·lustres ==
* [[Jean Absil]], compositor belga ([[1893]]-[[1974]])
* [[Chantal Akerman]] ([[1950]]- ), cineasta
Línia 244:
* [[Hergé]] (''Georges Rémi'') ([[1907]]-[[1983]]), dibuixant de [[còmics]] ([[Les aventures de Tintín]])
* [[Edgard Félix Pierre Jacobs]]([[1904]]-[[1987]]), dibuixant de [[còmics]]
* [[Victor Horta]] ([[1861]]-[[1947]]), arquitecte de l'[[art nouveau]] (encara que nascut a [[Gant]] va morir a BrusseŀlesBrussel·les, on hi deixà l'essencial de les seves obres).
* [[Claude Levi-Strauss]] ([[1908]]-) antropòleg, etnòleg
* [[Jacky Ickx]] ([[1945]]- ), pilot d'automòbil
Línia 264:
{{Commonscat}}
 
*[http://www.brussels.irisnet.be/ Regió BrusseŀlesBrussel·les-Capital Pàgina Oficial]
*[http://www.abe.irisnet.be/ The Brussels Entreprise Agency]
*[http://www.ilotsacre.be/site/regionbruxelles-brusselsgewest.htm Mapa Interactiu de la Regió de BrusseŀlesBrussel·les-Capital]
*[http://www.500.be Chamber of Commerce and Industry of Brussels] (Francès: ''Chambre de Commerce et d'Industrie de Bruxelles'' o ''CCIB'', neerlandès: ''Kamer voor Handel en Nijverheid van Brussel'' or ''KHNB'')
* [http://www.bruessel-gui.de/bruessel/bildergalerien.html bruessel-gui.de - Imatges: BrusseŀlesBrussel·les & Bèlgica]
 
{{DivisióBèlgica}}
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/wiki/Regió_de_Brussel·les-Capital»