|
[[Fitxer:Haeckel arbol bn.png||thumb|right|300px|Arbre filogenètic dels organismes, segons Ernst Haeckel (1866)]]
La '''Filogèniajyhjyrjyjyhhfne
La '''Filogènia''' és la història evolutiva d'un grup taxonòmic d'organismes. La ''filogenètica'' es la branca de la [[biologia]] que s'ocupa de determinar les filogènies, i les relacions evolutives entre diferents grups d'organismes, utilitzant matrius amb informació de seqüenciació molecular i morfologia.<ref>{{cite web| title=phylogeny| author=Biology online| url=http://www.biology-online.org/dictionary/Phylogeny| accessdate=Setembre 2012}}</ref>
== Filogènesi ==
La '''filogènesi''' és el procés general de canvi evolutiu (anagènesi) conjuntament amb els processos d'especiació (cladogènesi). La '''filogènia''', en canvi, és la història resultant dels organismes de la terra considerada com a un fet històric únic. En conseqüència, només els grups d'organismes (espècies, grups monofilètics) tenen filogènia, mentre que només les propietats (òrgans, comportaments, etc.) presenten evolució. Així, doncs, tradicionalment, el procés evolutiu té dues vessants diferents:
* '''anagènesi''': és la transformació d'estructures i comportaments per mutació i selecció, o per [[deriva genètica]];
* '''cladogènesi''': o multiplicació d'espècies per separació de poblacions i el subseqüent desenvolupament divergent, incloent-hi el desenvolupament final de mecanismes d'aïllament reproductiu.
L'anagènesi per tant es refereix al canvi en les propietats (característiques físiques o de comportament) de poblacions, mentre que la cladogènesi es refereix a la generació de noves poblacions diferents per especiació.
Tradicionalment, la filogènesi era vista com un sinònim de cladogènesi, però per descontat ha d'incloure l'anagènesi. L'evolució també es veia com a cladogènesi més anagènesi. Però, té més sentit una definició d<nowiki>'</nowiki>'''evolució''' com a "transformació de propietats d'organismes (anagènesi) incloent els processos causals tals com mutació, selecció, deriva genètica, separació i aïllament, així com anidació".
== Relacions filogenètiques ==
Anomenem '''relacions fenètiques''' (fen[otip] + -etic) a les relacions basades en semblances generals o observables. Per contraposició, podem establir '''relacions genealògiques''' entre organismes o grups d'organismes, si en lloc de basar-nos semblances generals ens basem en l'existència d'ancestres comuns.
Les '''relacions filogenètiques''' són les relacions genealògiques establertes entre poblacions separades, espècies o [[monofiletisme|grups monofilètics]]. Aquestes relacions són generalment jeràrquiques (amb forma d'abre), per contraposició a les '''relacions tocogenètiques''', relacions parentals (genealògiques) entre individus dintre de poblacions o espècies, que són reticulades en organismes biparentals (per exemple, els arbres genealògics o familiars, amb forma de xarxa).
En organismes uniparentals (com ara els bacteris, eucariotes unicel·lulars, etc) les relacions parentals són jeràrquiques, per la qual cosa la distinció entre relacions filogenètiques i tocogenètiques desapareix.
Hem de distingir entre relacions indirectes horitzontals, que es basen en ancestres compartits (relacions entre grups germans), i relacions directes verticals, que es basen en relacions parentals (relacions ancestre-descendent). La sistemàtica filogenètica es basa pràcticament només en relacions indirectes, donat que els ancestres directes són difícilment demostrables, per raons tant teòriques com pràctiques.
En sistemàtica filogenètica, una relació filogenètica es defineix de la següent manera:
"Un tàxon A més estretament relacionat amb un tàxon B que amb un tàxon C, només si A i B són descendents d'una espècie-tija comuna, la qual no és espècie-tija de C". En filogenètica, les relacions se solen representar com a arbres, on cada porció de tija entre dos "nusos" (bifurcacions) representa una espècie; d'aquí la denominació "espècie-tija" (anglès ''stem-species'').
| 