Ducat de Baixa Lorena: diferència entre les revisions

[[Otó II]] del Sacre Imperi Romanogermànic no tenia ni la mateixa energia, ni la mateixa habilitat que el seu pare, va veure renéixer els perills que abans semblaven conjurats. [[Lotari I de França]] i el seu germà [[Carles de Lotaríngia|Carles]] van sostenir el [[976]] l'empresa de [[Renyer IV]] i de [[Lambert I de Lovaina|Lambert de Lovaina]] als quals els [[herbertians]] (casa de Vermandois) donava suport. Però aviat el rei de França es va enfadar amb Carles i el va exiliar. Otó va terure profit d'aquest esdeveniment i, més astut que heroic, va dividir la coalició que amenaçava Lotaríngia; va tornar el seu favor als fills de Reneyr III i els va restituir els seus alous. Quant a Carles, li va conferir el títol ducal el ([[977]]). La sorpresa d'[[Aquisgrà]] o Aix-la-chapelle per Lotari l'any següent no va ser més que un episodi sense continuïtat; el tractat de [[Margut]] ([[980]]) va consagrar l'abandó pel rei de França de tota pretensió sobre el territori que cobejava<ref>Léon Vanderkindere, obra citada, pàg. 25-26.</Ref>.

 

 

== Jofre o Godofreu de Verdun ==

 

 

L'adveniment de Godofreu va ser per a la Lotaríngia el començament d'una era nova. Fill de [[Godofreu I el Captiu]], que havia fet a la [[Dinastia Otoniana|Casa de Saxònia]] els més notables serveis i del qual la fidelitat mai no havia estat posada en dubte, Godofed, primer duc de la casa de Verdun i de les Ardenes va ser per a [[Enric II del Sacre Imperi Romanogermànic]] un col·laborador actiu i sacrificat. Fou Godofreu el qui, el [[1015]], guanyà la victòria de [[Florennes]] on va morir [[Lambert I de Lovaina]], fill de Renyer III, i, dos anys més tard, que vi desfer un altre adversari del rei, el comte Gerard, que s'havia agrupat amb els seus cunyats [[Thierry de Luxemburg]] i Adalberó, que havia usurpat les seus episcopals de [[Metz]] i de [[Trèveris]], i el comte [[Frederic de Luxemburg]], tots tres fills de [[Sigefred de Luxemburg]] <ref>. Léon Vanderkindere, obra citada, pàg. 29. </Ref>. Gerard, que era originari d'[[Alsàcia]] del nord, posseïa a la Baixa Lotaríngia dominis importants que li venien en part de la seva unió amb Éva, filla de Sigefred, però principalment de l'heretatge de la seva àvia, Liutgarda, filla de [[[[Wigeric de Bidgau|Wigeric]]]] <ref>. Léon Vanderkindere, obra citada, pàg. 29. </Ref>. Thierry de Metz s'havia apoderat, el [[1011]], de la persona del duc d'Alta Lotaríngia, [[Thierry I de Lorena|Thierry I]], fill de Frederic, i l'havia retingut molt de temps captiu a la ciutat episcopal; l'èxit obtingut per Godofreu assegurant la seva pròpia autoritat, havia venjat al mateix temps la injúria feta al seu cosí en el govern veí <ref>. Léon Vanderkindere, obra citada, pàg. 29. </Ref>. A la regió del [[Waal]] i del baix [[Mosa]], Godefred no va mostrar menys activitat; va contribuir sens dubte a reprimir els excessos del comte Baldéric que, amo de l'[[Hamalant]], del [[Tubalgo]] i de diversos comtats [[Frísia|frisons]] i [[Saxònia|saxons]], havia donat suport a tots els enemics del rei. La desgràcia d'aquest comte aventurer, que pel matrimoni del seu fill amb la filla de [[Wichmann d'Hamalant]], per afortunades devolucions i per empreses audaces i criminals, tenia concentrat a les seves mans tota la regió del baix [[Mosa]] i del baix [[Rin]], des de sota [[Colònia (Alemanya)|Colònia]] fins al veïnatge d'[[Utrecht]], i a més una part de Frísia septentrional, va obrir la via a creacions d'entitats noves de les quals les més importants foren el [[comtat de Zutphen]], el [[comtat de Clèveris]] i el [[comtat de Gueldre]]<ref>Léon Vanderkindere, obra citada, pàg. 468.</Ref>.

A l'adveniment de [[Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic]], que va seguir de prop el de Goteló ([[7 de setembre]] de [[1024]]), el nou duc de Baixa Lotaríngia es va negar en principi a reconèixer l'escollit de les altres tribus alemanyes. La majoria dels bisbes de la regió i el duc Thierry d'Alta Lotaríngia no eren menys hostils. La seva opció no obstant no va poder prevaler; Goteló va fer submissió honorable al [[Nadal]] de [[1025]] <ref>. Léon Vanderkindere, obra citada, pàg. 31. </Ref>.

 

Després de la seva reconciliació amb l'emperador el 1025, la fidelitat de Goteló a l'emperador ja no va ser sacsejada; en premi quan el [[1033]] el ducat d'Ata Lotaríngia va quedar vacant, Conrad II en va disposar en el seu favor. El primer duc, [[Frederic I de Lorena|Frédéric]], fill de [[Wigeric de Bidgau]], havia tingut per successor el seu fill [[Thierry I de Lorena|Thierry]] ([[978]]- [[1027]]) i el seu nét [[Frederic II]] ([[1027]]- [[1033]]) ; aquest últim no deixava més que dues filles de poca edat, [[Beatriu]] i [[Sofia]]. La situació del país era bastant crítica: [[Eudes de Xampanya]], que havia cregut poder disputar el regne de [[Borgonya]] a Conrad, amenaçava constantment la Lotaríngia. Una mà ferma era necessària per defensar aquesta marca extrema de l'imperi. Goteló va justificar les esperances que havia posat en ell el rei. El [[1037]], a la batalla de [[Bar-le-Duc|Bar]], va fer miques l'exèrcit d'Eudes que va morir a la batalla.