Cels Gomis i Mestre: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Línia 5:
 
El 1867 començà la seva activitat política: contactà amb els republicans federals i s'afilià al [[Club dels Federalistes]]. Durtant la [[Revolució de 1868|Revolució de Setembre]] de 1868 va participar en l'assalt a l'Ajuntament de Barcelona, on sembla que ajudà a preservar els arxius municipals de la destrucció "amb que la gent desfogava el seu entusiasme" segons diu ell mateix. A finals del 1869 s'hagué de refugiar a França i Ginebra, on passà l'hivern 1869-70, moment en què ingressà en la secció de l'[[Aliança de la Democràcia Socialista]], de la qual fou secretari. Tornà a Catalunya el [[1870]] i jugà un important paper en la penetració del bakuninisme. Secretari de ''[[La Solidaridad]]'', col·laborà també a ''[[Acracia]]'' ([[1886]]-[[1888|88]]), a ''[[El Productor]]'', del qual arribà a ser-ne director, ([[1887]]-[[1893|93]]), a ''[[El Estado Catalán]]'', de [[Valentí Almirall]] ([[1869]]-[[1972]]) i a ''[[La Tramuntana]]'', de [[Josep Llunas i Pujals|Llunas i Pujals]]. Des del [[1876]] es dedicà fonamentalment a estudis folklòrics catalans. Quan es va fundar l'[[Associació d'Excursions Catalana]] l'any 1878 en fou un dels membres més actius i va publicar molts articles científics i folklòrics al butlletí de l'entitat. Continuà la tasca al [[Centre Excursionista de Catalunya]]. L'obra folklòrica de Gomis té dues vessants: una instructiva, manifestada en els seus primers treballs ''Lo llamp i'ls temporal''s i ''La lluna segons lo poble'', on explica les creences populars sobre aquests temes, i una altra constructiva, on recull les manifestacions de la saviesa general: ''Meteorologia i agricultura populars'' i ''Zoologia popular'' en són representatives
Signats amb les seves inicials C.G. publicà dos opuscles plenament anarquistes, ''El Catolicismo y la cuestión social'' ([[1886]]) i ''A las madres'', ([[1887]]) a Sabadell.<ref>{{GEC|0030449}}</ref> La seva militància anarquista no l'allunyà de les seves posicions federalistes, com ho demostra la seva amistat amb Valentí Almirall, del qual traduí al castellà ''España tal cual es'' (1886) i [''El Catalanismo''<ref>{{ref-web|url=http://bdh.bne.es/bnesearch/detalle/1866176 ''|consulta=22-II-2014|títol=El Catalanismo''}}</ref> (1902)]. Va mantenir, a partir d'un federalisme profundament assumit, amb uns forts components de compromís social, una notable concepció de catalanisme progressista. Un catalanisme crític respecte al catalanisme de caire essencialista i conservador imposat pel moviment de la renaixença<ref>{{ref-llibre|cognom=Anguera|nom=Pere|títol=L'ombra de l'estel blanc: estudis sobre el catalanisme polític|pàgines=50|lloc=Reus|editorial=Associació d'Estudis Reusencs|any=1989|isbn=8478560300}}</ref>
 
== Obres ==
Entre les seves obres cal esmentar:
 
* ''Lo Llamp y'ls temporals'' ([[1884]])
* ''Programa de literatura oral catalana'' ([[1883]])