Pierre Gassendi: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 35:
De 1616 a 1622 va ser professor de filosofia a la Universitat de Ais de Provença, on va establir amistat amb [[Nicolas-Claude Fabri de Peiresc|Peiresc]] (del qui anys més tard escriuria una biografia)<ref>{{Versaleta|Joy}}, pàgina 27.</ref> i amb [[Joseph Gaultier de la Vallette]].<ref>{{Versaleta|Joy}}, pàgina 25.</ref> Va haver d'abandonar el seu càrrec quan els jesuïtes van prendre el control de la Universitat, fent fora a tots els que no eren de l'orde.<ref>{{Versaleta|O'Connor i Robertson}}. The MacTutor History of Mathematics archive.</ref>
 
Entre 1625 i 1630 va estar viatjant constantment per la Provença, Grenoble, París i Holanda, fins que es va assentar definitivament a Ais de Provença (1634-1641) i després a París (1641-1648).<ref name="Hatch">{{Versaleta|Hatch}}, pàgina 408.</ref> La mort del seu amic Peiresc, el va sumir en una profunda depressió, de la que no es va recuperar mai del tot, provocant-li un estat constant de mala salut.<ref name="Hatch2">{{Versaleta|Hatch}}, pàgina 409.</ref>
 
El 1645 fou nomenat professor al Collège Royal (l'actual ''Collège de France'') de París. Això no obstant, aviat es va veure forçat a deixar les classes per la seva mala salut.<ref name="Hatch2"></ref> El 1648, en morir [[Marin Mersenne|Mersenne]], que l'havia recolzat en la seva controvèrsia amb Descartes, va tornar a la Provença, on semblava trobar-se millor.
 
El 1650, encara va participar en l'experiment del Puy de Dome, amb el que [[Blaise Pascal]] va demostrarla hipòtesi de [[Torricelli]] sobre la [[pressió atmosfèrica]].<ref name="Hatch2"></ref>
 
És conegut per haver tractat de reconciliar l'[[atomisme]] de [[Epicur]] amb el pensament [[cristianisme|cristià]]. Fou amic de [[Thomas Hobbes]], entusiasta de [[Galileu Galilei]], [[Nicolau Copèrnic]] i [[Johannes Kepler]], alhora que adversari del [[cartesianisme]]<ref name="Hatch"></ref> (va mantenir relació epistolar amb [[René Descartes]], presentant-li les seves objeccions) i de l'[[aristotelisme]] escolàstic.