Urðarbrunnr: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors
Línia 8:
A ''[[Edda poètica]]'', Urðarbrunnr s'esmenta a les estrofes 19 i 20 del poema ''[[Völuspá]]'' i a l'estrofa 111 del poema ''[[Hávamál]]''. A l'estrofa 19 del ''Völuspá'', Urðarbrunnr és descrit com situat sota Yggdrasil, un [[freixe]] sempre verd, i està cobert amb fang blanc o [[argila]]. L'estrofa 20 descriu què tres [[Nornes]] (Urðr, Verdandi i Skuld) "vénen del pou", aquí es descriu com un "llac", i que aquest trio de Nornes "estableixen lleis, trien vides, pels destins dels fills dels homes."<ref name=LARRINGTON6>Larrington (1999:6).</ref>
 
L'estrofa 111 de ''Hávamál'' ha estat el tema de molt debat i es considera poc clara, després d'haver estat referida com "misteriosa", "fosca i molt debatuda". <ref Name=EVANS86>Evans (1986:26-27 , i 124)</ref> [[Benjamin Thorpe]] tradueix l'estrofa com:
<blockquote>
:És el moment del discurs de la cadira del predicador.
Línia 22:
En el capítol 15 del ''Gylfaginning'', un llibre de la ''Edda prosaica'', la figura entronitzada del Quasi-com-l'Alt parla a [[Gangleri]] (que es descriu com el rei [[Gylfi]] disfressat) sobre Yggdrasil i les seves arrels. Quasi-com-l'Alt descriu tres arrels de Yggdrasil que el suporten i que s'estenen a gran distància. La tercera arrel es troba "entre els [[Æsir]]", "s'estén al cel" i, a sota d'ella, hi ha el "molt sant" Urðarbrunnr. Quasi-com-l'Alt detalla que, cada dia, els déus viatgen pel pont [[Bifröst]] a dur a terme la cort al pou <ref name=FAULKES17> Faulkes. (1995:17).</ref>
 
L'Alt proporciona més informació sobre el pou en el capítol 16. Alt diu que hi ha molts llocs bonics en el cel, i "a tot arreu hi ha la protecció divina al seu voltant." Allà, un bell saló es troba sota el freixe (Yggdrasil) prop del pou (Urðarbrunnr), i des d'aquesta sala hi ha "tres donzelles" els noms són Urðr, Verdandi i Skuld. Les donzelles formen les vides dels homes, i "les anomenem Nornes". L'Alt continua descrivint que hi ha altres Nornes i la seva naturalesa. <ref Name=FAULKES18>Faulkes (1995:18).</ref>
 
Més endavant, en el capítol 16, estableix que les Nornes que habiten Urðarbrunnr prenen aigua del pou i el fang que es troba al seu voltant, i l'aboquen sobre Yggdrasil perquè les seves branques no es deteriorin o es podreixin. L'aigua es descriu com tan santa que tot el que entra en el pou es convertirà en "blanc com la membrana dita pell que es troba al voltant de la part interior de la closca de l'ou." L'Alt després cita l'estrofa 19 del ''Völuspá'', i afirma que dos [[cigne]]s s'alimenten de la font, dels quals tots els altres cignes descenen.<ref Name=FAULKES19>Faulkes (1995:19).</ref > El capítol 17 comença amb Gangleri preguntant quins altres "centres principals" hi ha fora de Urðarbrunnr. <ref name=FAULKES19/>
 
==== ''Skáldskaparmál'' ====
Línia 34:
[[Fitxer:Three Norns by Frølich.jpg|thumb|Tres Nornes a Urðarbrunnr (1895) per [[Lorenz Frølich]].]]
=== Temple a Uppsala ===
Paral·lels s'han assenyalat entre la descripció de Urðarbrunnr a la base de l'arbre del món Yggdrasil i la descripció del cronista medieval cristià [[Adam de Bremen]] d'un pou a la base d'un [[arbre sagrat]] al [[Temple d'Uppsala]], a [[Gamla Uppsala]] (Vella Uppsala), Suècia, que es troba en la seva obra del segle XI ''[[Gesta Hammaburgensis ecclesiae Pontificum]]''. <ref name=SIMEK342/>
 
=== Eilífr Goðrúnarson ===
Eilífr Goðrúnarson fa una descripció amb influències cristianes d'Urðarbrunnr (estrofa 52 de ''Skáldskaparmál''), associant el bé amb el sud i Roma. S'han proposat teories de que aquesta descripció pot tenir alguna relació amb el [[Jordà]] a causa de les similituds fonètiques i tipològiques percebudes per Eilífr, encara que pot haver-hi alguna altra connexió causal. <ref Name=SIMEK342/> Eilífr és, al contrari, conegut com un escald pagà, i aquesta selecció s'ha teoritzat com una descripció a causa de l'associació directament de Crist amb el pou, així Crist havia assumit la responsabilitat de la providència o el destí. <ref name=FAULKESB201>Faulkes (1998:201).</ref>