Antoni Baiges: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
retocs
Cap resum de modificació
Línia 1:
'''Antoni Baiges''' ([[Reus]], [[1796]] - [[Barcelona]], [[4 de setembre]] de [[1843]]) va ser un militar liberal. Ingressà a l'exèrcit el 1811, partidari de la [[constitució]] durant el [[trienni liberal]] (1820-1823), destacà defensant-la en algunes revoltes de 1822, i com a conseqüència es va haver d'exiliar durant 10deu anys. El 1843 participà en l'enderrocament del regent [[Baldomero Espartero|Espartero]] i fou ascendit a [[coronel]] d'[[infanteria]]. Ajudà la junta governativa central que s'oposava al govern moderat instal·lat a Madrid; el representant d'aquest a Barcelona era el brigadier [[Joan Prim i Prats|Joan Prim]], també reusenc, nomenat governador militar de la plaça. En esclatar el moviment “[[Jamància|moviment centralista]]” contra el govern de Madrid, fou nomenat president de la Junta suprema provisional de la província de Barcelona i cap militar de l'aixecament. Un relat de combatents veterans explica que Baiges, a l'antiga usança, va desafiar Prim a un combat singular per a resoldre les diferències polítiques que els separaven, però el brigadier Prim no va acceptar. Baiges, al davant dels seus, en una fase de lluita aferrissada, vol apoderar-se de [[Fortalesa de la Ciutadella|la Ciutadella]], i un projectil d'artilleria el mata a la [[muralla demedieval Mar.i Era el 4moderna de setembreBarcelona|muralla de 1843Mar]].<ref>{{ref-llibre|cognom=Olesti Trilles |nom=Josep |títol=Diccionari biogràfic de reusencs |pàgines=78-79 |lloc=Reus |editorial=l' Ajuntament de Reus |any=1991}}</ref>
'''Antoni Baiges''' ([[Reus]] 1796 - Barcelona 1843), va ser un militar liberal.
 
== Referències ==
Ingressà a l'exèrcit el 1811, partidari de la constitució durant el [[trienni liberal]] (1820-1823), destacà defensant-la en algunes revoltes de 1822, i com a conseqüència es va haver d'exiliar durant 10 anys. El 1843 participà en l'enderrocament del regent [[Baldomero Espartero|Espartero]] i fou ascendit a coronel d'infanteria. Ajudà la junta governativa central que s'oposava al govern moderat instal·lat a Madrid; el representant d'aquest a Barcelona era el brigadier [[Joan Prim i Prats|Joan Prim]], també reusenc, nomenat governador militar de la plaça. En esclatar el moviment “[[Jamància|centralista]]” contra el govern de Madrid, fou nomenat president de la Junta suprema provisional de la província de Barcelona i cap militar de l'aixecament. Un relat de combatents veterans explica que Baiges, a l'antiga usança, va desafiar Prim a un combat singular per a resoldre les diferències polítiques que els separaven, però el brigadier Prim no va acceptar. Baiges, al davant dels seus, en una fase de lluita aferrissada, vol apoderar-se de la Ciutadella, i un projectil d'artilleria el mata a la muralla de Mar. Era el 4 de setembre de 1843.<ref>{{ref-llibre|cognom=Olesti Trilles|nom=Josep|títol=Diccionari biogràfic de reusencs|pàgines=78-79|lloc=Reus|editorial=l'Ajuntament|any=1991}}</ref>
<references />
 
== Referències ==
{{referències}}
 
== Enllaços externs ==
Linha 11 ⟶ 9:
{{ORDENA:Baiges, Antoni}}
[[Categoria:Militars reusencs]]
[[Categoria:Forces armades d'Espanya]]