Trastorn límit de la personalitat: diferència entre les revisions

Malgrat tot i fent una mica de història, el peculiar cúmul de trets que comprenen l'entitat diagnòstica Límit fou reconegut ja des de principis del [[segle XX]]. L'any [[1938]] fou emprat per primer cop el terme "borderline" per [[Adolf Stern]]<ref>{{Citar ref-publicació |cognom=Stern |nom=Adolf |article=Psychoanalytic investigation of and therapy in the borderline group of neuroses |url= |llengua=anglès |consulta= |publicació=Psychoanalytic Quarterly |volum=vol.7 |exemplar= |data=1938 |pàgines=467–489 }}</ref> per a descriure un grup de pacients externs que no obtenien profit de la [[psicoanàlisi]] clàssica i que no encaixaven en les categories estàndard de "neuròtic" o "psicòtic". La psicopatologia en aquells temps estava conceptualitzada com un continu: "normal" - "neuròtic" - "psicòtic".

Un cinquè model és la teoria biosocial de l'aprenentatge proposada per Theodore Millon.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Millon |nom=Theodore |títol=Modern psychopathology: A biosocial approach to maladaptive learning and functioning |url= |llengua=anglès |editorial=Waveland Pr Inc |data=1983 |pàgines= |isbn=0881330205}}</ref> Segons la seva teoria el patró ''borderline'' de personalitat és el resultat del deteriorament de patrons previs no tan greus. Millon es referma en els diferents antecedents i [[Anamnesi (medicina)|anamnesi]] dels pacients ''borderline''. Es proposa la interacció recíproca de factors biològics i aprenentatge social en l'origen del trastorn. Partint del model biosocial [[Marsha M. Linehan]] ([[1993]])<ref name="isbn0-88048-761-5">{{cite book ref-llibre|authorautor=Janowsky, David S. |titletítol=Psychotherapy indications and outcomes |publishereditorial=American Psychiatric Press |locationlloc=Washington, DC |yearany=1999 |pagespàgines=100 |isbn=0-88048-761-5 |oclc= |doi= |accessdateconsulta=}}</ref><ref name=nutshell>Linehan, M. M. & Dimeff, L. (2001). [http://www.dbtselfhelp.com/DBTinaNutshell.pdf Dialectical Behavior Therapy in a nutshell], ''The California Psychologist, 34'', 10-13.</ref> desenvolupa la teoria dialèctica (o de diàleg) entre els pols oposats en els quals sovint es mou el ''borderline''. Un ambient invalidador es considera com un dels factors que contribueixen al desenvolupament del TLP. La proposta de Linehan difereix en alguns aspectes dels models cognitius, conductuals i biològics clàssics i suposa un original i prometedor abordatge terapèutic del TLP.

A diferència dels pacients depressius el TLP sol tenir més actes de tipus para-suïcida i autolesions<ref name = BPD_fact_sheet>{{cite ref-web|lastcognom=National Educational Alliance for Borderline Personality Disorder|titletítol=BPD Fact Sheet|url=http://www.borderlinepersonalitydisorder.com/understading-bpd/bpd-fact-sheet/|accessdateconsulta=2013}}</ref> i menys intents greus de suïcidi. Es "juga" més amb aquest tipus de conductes de forma que solen aparèixer com a crides d'atenció o manipulacions, la qual cosa no significa que no hagin d'ésser tingudes en compte i ésser abordades quan abans millor en la teràpia.