Trastorn límit de la personalitat: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Actualització d' enllaços externs |
Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors |
||
Línia 9:
== Història del concepte de TLP ==
Malgrat tot i fent una mica de història, el peculiar cúmul de trets que comprenen l'entitat diagnòstica Límit fou reconegut ja des de principis del [[segle XX]]. L'any [[1938]] fou emprat per primer cop el terme "borderline" per [[Adolf Stern]]<ref>{{
Durant alguns anys el terme fou emprat de forma col·loquial pels psicoanalistes per descriure pacients que, malgrat tenir seriosos problemes de funcionament, no entraven dins de les categories diagnòstiques i eren difícils de tractar amb els mètodes analítics convencionals.
Línia 25:
[[John G. Gunderson]] desenvolupà l'entrevista diagnòstica del trastorn ''borderline'' (DIB), utilitzada actualment per diagnosticar el trastorn en persones objecte d'estudis clínics.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Gunderson |nom=John G. |títol=Borderline Personality Disorder: A Clinical Guide |url=http://books.google.es/books?id=PlcmXG9GFIoC&printsec=frontcover&hl=ca#v=onepage&q&f=false |llengua=anglès |editorial=American Psychiatric Pub |data=2009 |pàgines=5, 12, 18, 284 |isbn=1585628867}}</ref> El DIB i el DSM-IV recullen els criteris més recents per a definir el TLP.
Un cinquè model és la teoria biosocial de l'aprenentatge proposada per Theodore Millon.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Millon |nom=Theodore |títol=Modern psychopathology: A biosocial approach to maladaptive learning and functioning |url= |llengua=anglès |editorial=Waveland Pr Inc |data=1983 |pàgines= |isbn=0881330205}}</ref> Segons la seva teoria el patró ''borderline'' de personalitat és el resultat del deteriorament de patrons previs no tan greus. Millon es referma en els diferents antecedents i [[Anamnesi (medicina)|anamnesi]] dels pacients ''borderline''. Es proposa la interacció recíproca de factors biològics i aprenentatge social en l'origen del trastorn. Partint del model biosocial [[Marsha M. Linehan]] ([[1993]])<ref name="isbn0-88048-761-5">{{
La investigació i publicacions entorn del TLP estan en un bon moment d'auge, fet que dóna bones perspectives per comprendre millor i tractar aquest controvertit trastorn.
Línia 194:
Les conductes suïcides no són quelcom exclusiu del TLP. Apareixen en altres trastorns mentals i inclús de forma més greu com en el [[trastorn bipolar]], la [[Depressió clínica|depressió]] o l'[[esquizofrènia]]. Però sí que són més característics del TLP respecte a d'altres TP en què no acostumen a aparèixer (sobretot en els TP de clúster C).
A diferència dels pacients depressius el TLP sol tenir més actes de tipus para-suïcida i autolesions<ref name = BPD_fact_sheet>{{
Els pacients amb TLP que arriben a consumar el suïcidi de forma "no accidental" han tingut ja nombrosos intents seriosos de suïcidi i autolesions greus. Factors que poden precipitar la consumació en pacients amb aquests antecedents són: Abús d'algun tipus de substància (sobretot alcohol i cocaïna), aïllament social i falta de suport o cura familiar, abandonament de vincles terapèutics o el no compliment de les prescripcions farmacològiques.
|