Conspiració de silenci (pel·lícula de 1955): diferència entre les revisions

* [[Walter Sande]]: Sam, el propietari del cafè

 

Un guió gairebé perfecte -excepte per algunes concessions al final- de Millard Kauffman , basat en la novel·la de [[Howard Breslin]] titulada ''Bad Time at Mondo'', ofereix una visió dura i precisa sobre el racisme i dels deliris patrioters propis de les comunitats primitives de l'Oest nord-americà, que s'exacerben amb les rivalitats de la [[guerra del Pacífic]]. El personatge emblemàtic representat per Tracy -manco, vestit de negre i posseïdor d'un envejable autodomini- marca el rebuig que rep en aquestes societats tancades la presència de "l'altre", la persona diferent, la presència trenca amb els esquemes des d'una posició exterior. És el "foraster" de tots els "westerns", però aquest cop amb una missió concreta per complir i assumint problemes que es deriven d'aquesta.

 

A través dels personatges del doctor, de l'arrendatari de l'hotel i del Xèrif, la pel·lícula expressa igualment un sentiment de remordiment molt fort que busca un remei contra «la vergonya». S'hi parla, de cara al crim, d'una «indiferència malenconiosa». Allò pot expressar no només la injustícia i la culpa cap als [[nisei]]s, però aquesta història evoca també el [[maccarthisme]] llavors d'actualitat. Un ambient de covardia, on les preguntes són per als personatges de saber si han de seguir el ramat contra un sol home. Aquí no es veu res del perjudici concret contra els niseis, però s'utilitzen nombroses metàfores. No ho impedeix: «Conspiració de silenci» resta encara potser, des d'un punt de vista occidental, el que resta més fort i intransigent sobre el tema. Potser perquè és una pel·lícula hollywoodienca que no intenta transcriure el que ha estat viscut per les poblacions niseis, les seves desgràcies. Aquí no queda més que el reglament de compte moral intern dels Estats Units en acabar la guerra. La potència evocadora de l'absència, de la desintegració de Komoko, és sens dubte més poderosa que totes les reconstitucions. Quan el crim és contat, la força de les paraules evoca la granja cremada, el japonès transformat en torxa humana i abatut en parla enormement sobre el mal fet. Com per pagar el seu crim, Smith cremarà també al final de l'obra. Els vilatans que s'han redimit volen al final de la pel·lícula la medalla destinada a Komoko per millorar el seu esperit, per reconstruir-se, cosa que McReady acceptarà.

 

El braç perdut de McReedy és potser una evocació del que va perdre [[Daniel Inouye]] als combats de la [[442 RCT]] a Itàlia.

En aquesta estranya localitat misògina, les dones són absents, a part de la bonica garatgista, que posseeix un Jeep matriculat... a Califòrnia.

* 1956: [[Oscar al millor guió adaptat]] per Millard Kaufman<ref name=ny />

* 1956: [[BAFTA a la millor pel·lícula]]<ref name=ny />

 

== Referències ==