Quarta Croada: diferència entre les revisions

El [[Innocenci III|papa Innocenci III]] esdevingué Papa el [[1198]] i començà a predicar una nova croada que inicialment tingué molt poc ressò entre els grans estats europeus occidentals: mentre el [[Sacre Imperi Romanogermànic]] mantenia la seva disputa amb el papat, [[Anglaterra]] i [[França]] continuaven la guerra que els enfrontava entre si. Tanmateix, el [[1199]] la predicació endegada per [[Foulques de Neuilly]] aconseguí el suport de l'aristocràcia militar, encapçalada pel comte francès [[Teobald III de Xampanya]], que s'erigí en líder de la croada. Però aquest morí el [[1201]], de manera que es cercà un nou líder en el comte italià [[Bonifaci I de Montferrat]].

 

[[Bonifaci I de Montferrat]] inicià els preparatius de la croada buscant la manera de transportar l'expedició per via marítima fins a Egipte. A tal fi trameté enviats a la [[República de Gènova]] i a la [[República de Venècia]], essent un d'aquests enviats el futur cronista [[Guifré de Villehardouin]]. Si bé la [[República de Gènova]] es mantingué indiferent, el març del [[1201]] les negociacions ja eren obertes amb la [[República de Venècia]]. Aquesta acceptà de transportar fins a 33.500 croats, una xifra certament ambiciosa i que exigí als venecians tot un any de preparació per poder construir els vaixells i entrenar els mariners, un esforç que retallà dràsticament les activitats comercials de la ciutat. L'exèrcit croat s'esperava que comprengués uns 4.500 cavallers amb els seus propis 4.500 cavalls, 9.000 terratinents i 20.000 soldats a peu.