Mà major: diferència entre les revisions

222 bytes afegits ,  fa 8 anys
m
+refs
m (especifico ref)
m (+refs)
{{FR|data=octubre de 2013}}
La '''mà major''' fou un dels estaments socials i de poder als territoris de la [[Corona d'Aragó]] (1162-1715).<ref name="gec">{{GEC|0192112|Mà}}</ref>
 
El tercer estament important de la societat, políticament parlant, després de la noblesa i l'església, era el patriciat, l'aristocràcia del diner, que va tendir a equiparar-se amb la petita noblesa, va impulsar la institucionalització dels municipis i va aprofitar la seva posició privilegiada per assegurar-se el control dels governs municipals des dels inicis, tot i ser un grup demogràficament minoritari en el medi urbà.
 
Servint-se d'aquesta plataforma política, el patriciat va monopolitzar també la representació a les Corts dels homes de les viles i les ciutats del reialenc, l'anomenat braç reial, els quals formaven un cos social divisible en tres estrats:<ref>{{ref-web|url=http://www.mhcat.cat/exposicions/sales_del_museu/la_mar_nostra/l_eclosio_de_les_ciutats/ma_major_ma_mitjana_i_ma_menor|consulta=25 febrer 2014|títol=Mà major, mà mitjana i mà menor|editor=Museu d'Història de Catalunya}}</ref>
* La mà major, constituïda per aquests patricis, dits pròpiament ciutadans.
* La mà mitjana, integrada per mercaders i gent de professions liberals de categoria (juristes, notaris, cirurgians).
22.625

modificacions