Església tipus sala: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: la edificació -> l'edificació tenen
Cap resum de modificació
Línia 3:
Una ''' església tipus sala ''' o ''' planta de saló ''', (en alemany hallenkirche) és un tipus de construcció arquitectònica d'esglésies, que es caracteritza perquè la seva [[planta (arquitectura)|planta]] és rectangular i totes les naus que componen l'edificació tenen la mateixa alçària.
 
Va ser desenvolupada durant el [[arquitectura gòtica|gòtic]] europeu, sobretot a Alemanya. Aquest tipus d'església tenia una llarga història en aquest país, com la catedral de Paderbon o l'església de Santa Maria de Greifswald a Santa Isabel de Marbourg, però va ser en els segles XIII i XIV quan es va fer més habitual.<ref>{{ref-llibre |cognom = Bialostock|nom = Jan|títol = L'art del segle XV de Parler a Durero|consulta = 25 setembre 2010|editorial = Istme|isbn =|pàgines =}}</ref> A Espanya es va introduir a partir del [[segle XIV]], tenint la seva màxima difusió a les zones mediterrània dedel LlevantPaís Valencià, Catalunya i Balears.
L'esquema bàsic de les esglésies de planta de saló es caracteritza per tenir tres o cinc naus amb voltes de creueria, de similar alçària en totes les naus, en què la il·luminació es realitza a través de les naus laterals. Els espais interiors són amplis i diàfans, el que li atorga l'aspecte d'un gran saló, que permetia albergar gran quantitat de persones. La planta és de forma rectangular, en què el [[transsepte]] no és més ample que el conjunt de les naus.