Conspiració de silenci (pel·lícula de 1955): diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Article ampliat |
Cap resum de modificació |
||
Línia 28:
== Argument ==
Per primera vegada des de fa quatre anys, un tren s'atura a Black Rock, llogarret perdut en ple desert. El visitant, John J. Macreedy (que té amputat un braç sencer), interroga els pocs habitants que troba sobre la manera d'anar a un lloc proper: Adobe Flat, i sense precisar clarament les seves motivacions. Estranyament, l'evocació d'aquest lloc associada a aquesta visita totalment inesperada generen una forta agressivitat de la població local. Macreedy intenta comprendre-ho i fa preguntes, però la població es mostra amenaçadora.<ref name=ny>{{ref-web |cognom=|nom=|títol= Bad Day at Black Rock |url= http://www.nytimes.com/movies/movie/3722/Bad-Day-at-Black-Rock/overview |editor=''The New York Times''| llengua=anglès}}</ref>
=== El final ===
El duel final és bastant surrealista, un manc, sota el foc d'un bon tirador, aconsegueix recollir una providencial ampolla buida, arrossegar-se sota el Jeep per calar l'ampolla sota el tub d'arribada de benzina, en plena foscor. (El tub d'alimentació dels Jeeps era metal·lic, i collat, impossible d'afluixar amb la mà, sense la clau adequada). Llavors, acciona el motor d'engegada, perquè la bomba ompli l'ampolla. De passada, assenyalem en tot cas un detall autèntic, l'heroi acciona el motor d'engegada AL TERRA, perquè els Jeeps, el 1945 tenien veritablement el motor d'engegada al terra. Llavors, amb l'ampolla plena, i sempre sota l'amenaça del dolent que s'ha hagut d'adormir, l'heroic manc esquinça la seva corbata, en fa una metxa que introdueix en l'ampolla amb un anomenat (però com aguanta l'ampolla?), improvisa un còctel molotov, i aconsegueix encendre'l, sempre amb una sola mà, i a la foscor. Llavors, amb un gest precís, llança el seu projectil, que cau sobre el dolent que ha tingut el bon gust d'acostar-se en aquell moment. El dolent veu com s'encén la seva camisa. Es posa a udolar, es rebolca per terra, agonitza com si hagués estat flamejat amb llançaflames. Heus aquí, ha mort, l'escena d'antologia rodada.<ref>{{ref-web|cognom=|nom=|títol= Bad Day at Black Rock|url= http://www.filmsite.org/badd.html|editor=''Filmsite'' }}</ref>▼
== Repartiment ==
Linha 51 ⟶ 53:
A través dels personatges del doctor, de l'arrendatari de l'hotel i del Xèrif, la pel·lícula expressa igualment un sentiment de remordiment molt fort que busca un remei contra «la vergonya». S'hi parla, de cara al crim, d'una «indiferència malenconiosa». Allò pot expressar no només la injustícia i la culpa cap als [[nisei]]s, però aquesta història evoca també el [[maccarthisme]] llavors d'actualitat. Un ambient de covardia, on les preguntes són per als personatges de saber si han de seguir el ramat contra un sol home. Aquí no es veu res del perjudici concret contra els niseis, però s'utilitzen nombroses metàfores. No ho impedeix: «Conspiració de silenci» resta encara potser, des d'un punt de vista occidental, el que resta més fort i intransigent sobre el tema. Potser perquè és una pel·lícula hollywoodienca que no intenta transcriure el que ha estat viscut per les poblacions niseis, les seves desgràcies. Aquí no queda més que el reglament de compte moral intern dels Estats Units en acabar la guerra. La potència evocadora de l'absència, de la desintegració de Komoko, és sens dubte més poderosa que totes les reconstitucions. Quan el crim és contat, la força de les paraules evoca la granja cremada, el japonès transformat en torxa humana i abatut en parla enormement sobre el mal fet. Com per pagar el seu crim, Smith cremarà també al final de l'obra. Els vilatans que s'han redimit volen al final de la pel·lícula la medalla destinada a Komoko per millorar el seu esperit, per reconstruir-se, cosa que McReady acceptarà.
▲El duel final és bastant surrealista, un manc, sota el foc d'un bon tirador, aconsegueix recollir una providencial ampolla buida, arrossegar-se sota el Jeep per calar l'ampolla sota el tub d'arribada de benzina, en plena foscor. (El tub d'alimentació dels Jeeps era metal·lic, i collat, impossible d'afluixar amb la mà, sense la clau adequada). Llavors, acciona el motor d'engegada, perquè la bomba ompli l'ampolla. De passada, assenyalem en tot cas un detall autèntic, l'heroi acciona el motor d'engegada AL TERRA, perquè els Jeeps, el 1945 tenien veritablement el motor d'engegada al terra. Llavors, amb l'ampolla plena, i sempre sota l'amenaça del dolent que s'ha hagut d'adormir, l'heroic manc esquinça la seva corbata, en fa una metxa que introdueix en l'ampolla amb un anomenat (però com aguanta l'ampolla?), improvisa un còctel molotov, i aconsegueix encendre'l, sempre amb una sola mà, i a la foscor. Llavors, amb un gest precís, llança el seu projectil, que cau sobre el dolent que ha tingut el bon gust d'acostar-se en aquell moment. El dolent veu com s'encén la seva camisa. Es posa a udolar, es rebolca per terra, agonitza com si hagués estat flamejat amb llançaflames. Heus aquí, ha mort, l'escena d'antologia rodada.
== Premis i nominacions ==
| |||