Joan Manén i Planas: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors |
|||
Línia 1:
[[Imatge: Ramon Casas - MNAC- Joan Manén- 027612-D 006602.jpg|thumb|dreta|300px|Manén vist per [[Ramon Casas]] ([[Museu Nacional d'Art de Catalunya|MNAC]]). ]]
'''Joan Manén i Planas''' ([[Barcelona]], [[14 de març]] de [[1883]] – [[26 de juny]] de [[1971]]) fou [[virtuós]] del [[violí]] i [[compositor]] d'una obra molt important i molt extensa: [[òperes]], obres orquestrals, obres escèniques, [[sardanes]], [[Lied|cançons]]... i també nombroses [[Transcripció musical|transcripcions musicals]]. Mostrà el seu vessant literari escrivint literatura musical, en diverses obres i articles, i [[llibret]]s d'òpera. [[Nen prodigi]],<ref>{{
== Biografia ==
Línia 7:
Als tres anys, al seu domicili natal del carrer dels Mercaders, va començar els estudis de [[solfeig]] i [[piano]] de la mà del seu pare, un comerciant aficionat a la música, i als cinc va iniciar-se en el violí. Va prosseguir-los amb [[Clemente Ibarguren]], que havia estat deixeble d'[[Delphin Alard]], i amb [[Frederic Balart]], aleshores director del [[Conservatori de Barcelona]]. Arrel dels estudis amb Ibarguren va oferir els primers recitals públics en diverses ciutats espanyoles. Se'l considera nen prodigi ja que als set anys ja féu amb gran èxit un concert públic de violí, instrument del qual, més endavant, seria considerat un dels grans virtuosos.
El 1892, amb nou anys, va realitzar una gira com a concertista per Llatinoamèrica. L'any següent va dirigir per primera vegada un concert simfònic a Argentina amb un cor de dos-cents homes. Amb tretze anys va escriure les primeres composicions, que serien publicades un parell d'anys després. El 1897 debutà al [[Carnegie Hall]] de Nova York. A partir de 1898 va començar a donar recitals per tot Europa i va realitzar duets musicals amb artistes de la talla d'[[Enric Granados]] i [[Pau Casals]], entre altres músics rellevants.<ref>{{
A Alemanya, on va ser fins i tot comparat amb [[Richard Strauss]], la seva música fou reconeguda ben aviat, i no únicament per aquella presentació juvenil a Frankfurt, sinó per altres concerts que va fer en aquell país, pel qual tenia molta tirada. De fet, va ser arrel la seva relació el 1904 amb la Hochschule (institució d'[[Educació terciària|estudis superiors]]) de Berlín, quan tenia vint anys, que va ser aclamat com un dels més destacats instrumentistes del moment, i assolí una fama imparable arreu d'Europa. El prestigiós compositor i organista [[Alex Winterberger]] (1834-1914) va escriure al diari Leipziger Nueste Nachrichten, després d'haver assistit a un concert de violí de Manén:
Línia 23:
La seva producció inclou cinc òperes, dos ballets, dues simfonies, diversos poemes simfònics, concerts per a violí, piano, [[violoncel]] i [[oboè]], [[música de cambra]], [[Coral|obres corals]], cançons, sardanes i nombroses transcripcions; moltes d'elles han estat interpretades a diversos països europeus i americans. L'obra compositiva de Manén es típicament romàntica, amarada de lirisme, amb pinzellades nacionalistes i influències de [[Richard Wagner]].
Les òperes ''[[Giovanna di Napoli]]'' ([[1902]]) i ''[[Acté]]'' ([[1903]]) van ser estrenades al [[Liceu]]. A [[Frankfurt del Main|Frankfurt]] estrenà l'obra escènica ''[[Der Fackeltanz]]'' (''La dansa de les atxes'', [[1909]]). També va escriure obres orquestrals, com ''Miniatures'', ''Suite'', ''Juventus'', obres per a violí i orquestra, el poema simfònic ''[[Nova Catalònia]]'', i diferents concerts per a instrument solista i orquestra. Va compondre l'escena el monodrama ''Medea'' i drames musicals, com ''El camí del sol'' ([[1926]]), ''Neró i Acté'' ([[1928]]),<ref>{{
En el terreny de la música de cambra destaquen la composició per a flauta i piano ''Belvedere'' (1949) i ''Mobilis in mobili'' per a quartet, basada en la novel·la de [[Jules Verne]] ''Vint mil llegües de viatge submarí''.
Línia 68:
== Bibliografia ==
* {{
==Enllaços externs==
| |||