Diferència entre revisions de la pàgina «Litografia»

120 bytes afegits ,  fa 7 anys
m
Robot posa descripció als enllaços
('continuar' abans d'un gerundi.)
m (Robot posa descripció als enllaços)
En els [[cartell]]s impresos mitjançant el sistema litogràfic, tan freqüents en la segona meitat del segle XIX i primeres dècades del segle XX, s'utilitzaven quinze, vint o més tintes. Entre ells són de destacar els que anunciaven les curses de braus, els de Setmana Santa, i els dissenyats en la zona republicana durant la [[Guerra Civil espanyola]].
 
L'inventor d'aquest sistema d'impressió va ser el tipògraf alemany [[Alois Senefelder]] (1771-1834). A Catalunya -i a tot l'estat espanyol- el pioner de la litografia és [[Josep March]] amb la seva estampa de l'escut de la Junta de Comerç, del 1815,<ref>[{{Citar web|url=http://www.bnc.es/fons/detall.php?id=23]|títol=www.bnc.es}} {{Enllaç no actiu|url=http://www.bnc.es/fons/detall.php?id=23| data=febrer de 2014}}</ref> custodiada a la [[Biblioteca de Catalunya]], institució que també posseeix una vuitantena d'altres "incunables litogràfics", nom amb el que es coneixen les estampes litogràfiques anteriors a 1825. Encara que aquest procediment va ser extensament usat amb fins comercials, la major part dels grans pintors dels segles XIX i XX també el van emprar, ja que facilitava obtenir un cert nombre de còpies d'un mateix treball: [[Picasso]], [[Toulouse-Lautrec]], [[Joan Miró|Miró]], [[Mondrian]], [[Ramon Casas]], [[Tàpies]], [[Alfons Mucha]], etc.
 
Ja fa anys que les pedres litogràfiques han estat substituïdes per planxes de metall que tenen les mateixes propietats que la pedra, però es continua anomenant litografia artística.
1.329.025

modificacions