Experiment de Miller i Urey: diferència entre les revisions

| first1 = Jeffrey L.}}</ref>i publicat l'any 1953 per [[Stanley Miller]] i [[Harold Urey]] de la [[Universitat de Chicago]].<ref>{{cite journal |last=Miller |first=Stanley L. |url=http://www.abenteuer-universum.de/pdf/miller_1953.pdf |format=PDF|title=Production of Amino Acids Under Possible Primitive Earth Conditions|journal=[[Science (journal)|Science]] |year=1953 |month=May |volume=117 |pages=528–9 |doi=10.1126/science.117.3046.528 |pmid=13056598 |issue=3046|bibcode = 1953Sci...117..528M }}</ref><ref>{{cite journal |last=Miller |first=Stanley L. |coauthors=Harold C. Urey |title=Organic Compound Synthesis on the Primitive Earth |journal=[[Science (journal)|Science]] |year=1959 |month=July |volume=130 |pages=245–51 |doi=10.1126/science.130.3370.245 |pmid=13668555 |issue=3370|bibcode = 1959Sci...130..245M }}</ref>

Aquest experiment representa la primera comprovació sobre que es pot formar espontàniament [[molècules orgàniques]] a partir de substàncies inorgàniques simples en les condicions ambientals adequades.<ref>{{cita publicación |apellido=Miller |nombre=Stanley L. |coautores=Harold C. Urey |título=Organic Compound Synthesis on the Primitive Earth |publicación=[[Science (journal)|Science]] |año=1959 |mes=julio |volumen=130 |páginas=245 |doi=10.1126/science.130.3370.245 |pmid=13668555}} Miller states that he made "A more complete analysis of the products" in the 1953 experiment, listing additional results.</ref><ref>{{cita publicación |título=The 1953 Stanley L. Miller Experiment: Fifty Years of Prebiotic Organic Chemistry |autor=A. Lazcano, J. L. Bada |publicación=Origins of Life and Evolution of Biospheres |volumen=33 |año=2004 |mes=junio |páginas=235–242 |doi=10.1023/A:1024807125069 |pmid=14515862}}</ref>

Després de la mort de Miller, l'any 2007, els científics varen reexaminar els productes conservats de l'experiment original i van veure que en l'experiment original de Miller s'havien produït més de 20 [[aminoàcids]] els quals són un nombre més gran que els que havia informat, en el seu moment, Miller i més dels 20 aminoàcids que es presenten de forma natural a la vida. Més encara, hi ha proves que la composició de l'atmosfera de la Terra primitiva podria tenir una composició diferent a la del gas usat en l'experiment Miller–Urey. Hi ha proves de grans erupcions volcàniques fa 4.000 milions d'anys enerera, les quals podrien haver alliberat diòxid de carboni, nitrogen [[àcid sulfhídric]] (H₂S), i [[diòxid de sofre]] (SO₂) cap l'atmosfera. Els experiments fent servir aquests gasos afegits als de l'experiment original de Miller–Urey han produït més molècules diferents.

Aquest experiment feia servir [[aigua]] (H₂O), [[metà]] (CH₄), [[amoníac]] (NH₃), i [[hidrogen]] (H₂). Els productes químics quedaven segellats en un ventall estèril de tubs de vidre i flascons connectats en un bucle, amb un d'ells mig ple d'aigua líquida i un altre que contenia un parell d'elèctrodes. S'escalfava l'aigua fins a la seva [[evaporació]] i es feien espurnes entre els elèctrodes per simular els llampecs a través de l'atmosfera de la Terra i el vapor d'aigua, després l'atmosfera es tornava a refredar i així l'aigua es condensava i tornava al primer flascó fent un cicle continu.

{{ref-llibre | cognom = Asimov | nom = Isaac | enllaçautor = Isaac Asimov | títol = Extraterrestrial Civilizations | editorial = Pan Books Ltd | any = 1981 | lloc = | pàgines = 178 | isbn = }}

</ref> i després de dues setmanes sense interrompre l'experiment, Miller i Urey observaren que un 10–15% del [[carboni]] de l'interior del sistema estava ara en la forma de compostos orgànics. Un dos per cent del carboni havia format [[aminoàcids]] que es fan servir per construir les [[proteïnes]] en les cèl·lules vives, essent la [[glicina]] la més abundant. També es van formar sucres i lípids. No es varen formar [[àcids nucleics]] en aquesta reacció, però els 20 aminoàcids comuns es van formar en diverses concentracions.

Aquest experiment n’inspirà molts d'altres. L'any 1961, el català [[Joan Oró]] va trobar que l'[[adenina]] es podia fer a partir de [[cianur d'hidrogen]] (HCN) i [[amoníac]] en solució aquosa.<ref>{{cite journal |author=Oró J, Kimball AP |title=Synthesis of purines under possible primitive earth conditions. I. Adenine from hydrogen cyanide |journal=Archives of biochemistry and biophysics |volume=94|pages=217–27 |year=1961 |month=August |pmid=13731263 |doi=10.1016/0003-9861(61)90033-9}}</ref>