Keres: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 11:
|map_caption={{legend|tomato|Extensió de les llengües de la familia.}}
}}
'''Keres''' és una [[família lingüística]] de les [[llengües ameríndies]], molt relacionada amb els indis [[pueblo]] de [[Nou Mèxic]] ([[EUA]]). Cadascuna d'elles és intel·ligible per la resta del grup. Hi ha diferències significatives entre el grup occidental i l'oriental.
'''Keres''' és una [[família lingüística]] de les [[llengües ameríndies]], molt relacionada amb els indis [[pueblo]] de [[Nou Mèxic]] ([[EUA]]). Són gairebé inintel·ligibles amb els seus veïns i hi ha molta diferenciació entre el grup oriental i el grup occidental. El grup keres són unes llengües aïllades. [[Edward Sapir]] les agrupà junt les [[hoka-sioux]]. Swadesh suggerí una connexió amb [[Wichita (poble)|wichita]].<ref name=AIL>{{Ref-llibre |cognom=Campbell |nom=Lyle |títol=American Indian Languages: The Historical Linguistics of Native America |url=http://books.google.es/books?id=h36tPYqAZPwC&pg=PA138&dq=Swadesh+keres+wichita&hl=ca&sa=X&ei=1agXUbqxF8WS0QXzzIDABw&ved=0CC4Q6AEwAA#v=onepage&q=Swadesh%20keres%20wichita&f=false |llengua=anglès |editorial=Oxford University Press |data=2000 |pàgines=p.138 |isbn=0195349830}}</ref> [[Joseph Greenberg]] agrupà Keres amb les [[llengües siouan]], [[yuchi]], [[llengües caddo]], i [[iroquesos]] en un super grup anomenat keresiouan.<ref name=AIL/> Totes elles han estat rebutjades pels especialistes▼
== Divisió familiar ==
Línia 27:
** '''[[Kawaik |Laguna]]''': 1.695 parlants (1990)
== Relacions Genètiques ==
La classificació de les llengües keres no és concloent, alguns autors les consideren una petita família de llengües sense parentius clars amb altres famílies. D'altra banda un bon nombre d'autors ha apuntat a possibles parentius:
* [[Edward Sapir|Sapir]] (1929) les va agrupar en la família de llengües [[hoka]] i [[llengües siouan]].
▲
* [[Joseph Greenberg|Greenberg]] va agrupar a les llengües Keres amb les llengües macro-sioux, coneixent-se aquesta proposta com a hipòtesi keresiux (''Keresiouan'').<ref name=AIL/>
Totes aquestes propostes van ser àmpliament rebutjades pels especialistes. Més recentment Irvine Davis (1979) va assenyalar una petita llista de possibles cognats entre el proto-keres (pK) i el keres de Santa Ana (KSA) d'un costat i el [[uto-asteca|proto-utoasteca]] (pUA) de l'altre banda:
:(1) pUA ''*ko-'' 'comer' / PK ''*-gU'' 'mossegar'
:(2) pUA ''*muki'' 'morir' / PK ''*-m<s>i</s>d<sup> y</sup>Iza'' 'matar'
:(3) pUA ''*kusi'' 'madera' / PK ''*gutsI'' 'fusta'
:(4) pUA ''*ka'' 'oír' / PK ''*-ká'' 'escoltar'
:(5) pUA ''*kawa'' 'rata' / KSA ''sgâWašI'' 'rata'
:(6) pUA ''*ki'' 'casa' / KSA ''ʔačínI'' 'casa'
:(7) pUA ''*ʔaki'' 'río' / KSA ''činá'' 'riu'
On a les formes (6) i (7) presentarien palatalització /k /> /č/ davant la vocal /i/.
== Descripció lingüística ==
=== Fonologia ===
L'inventari fonològic del proto-keres fou reconstruït per Miller & Davis (1963), a partir de dades de tres llengües keres (Acoma, Santa Ana i Santo Domingo):<ref>W. R. Miller & I. Davis, 1963, p. 311</ref>
:{| class="wikitable" style="text-align: center;"
|- style="line-height: 1.1em;"
! colspan="2" |
! [[Labial]]
! [[Dental]]
! [[Palatal]]
! [[consonant retroflexa|Retroflexa]]
! Dento-<br />Palatal
! [[Velar]]
|-
! rowspan="3" | [[Obstruent|obstruent<br /> no-contínua]]
! <small>simple</small>
| style="font-size:larger;"|{{IPA|*b}}
| style="font-size:larger;"|{{IPA|*d}}
| style="font-size:larger;"|{{IPA|*dʸ}}
| style="font-size:larger;"|{{IPA|*ẓ}}
| style="font-size:larger;"|{{IPA|*z}}
| style="font-size:larger;"|{{IPA|*g}}
|-
! <small>[[consonant aspirada|aspirada]]</small>
| style="font-size:larger;"|{{IPA|*p}}
| style="font-size:larger;"|{{IPA|*t}}
| style="font-size:larger;"|{{IPA|*č}}
| style="font-size:larger;"|{{unicode|*c̣}}
| style="font-size:larger;"|{{IPA|*c}}
| style="font-size:larger;"|{{IPA|*k}}
|-
! <small>[[consonant glotalitzada|glotalizada]]</small>
| style="font-size:larger;"|{{IPA|*pʼ}}
| style="font-size:larger;"|{{IPA|*tʼ}}
| style="font-size:larger;"|{{IPA|*čʼ}}
| style="font-size:larger;"|{{IPA|(*c̣ʼ)}}
| style="font-size:larger;"|{{IPA|*cʼ}}
| style="font-size:larger;"|{{IPA|*kʼ}}
|-
! rowspan="2" | [[Fricativa|obstruent<br /> contínua]]
! <small>simple</small>
|
| style="font-size:larger;"|{{IPA|*s}}
| style="font-size:larger;"|{{IPA|*š}}
| style="font-size:larger;"|{{IPA|*ṣ}} || ||
|-
! <small>glotalitzada</small>
|
| style="font-size:larger;"|{{IPA|(*sʼ)}}
| style="font-size:larger;"|{{IPA|*šʼ}}
| style="font-size:larger;"|{{IPA|*ṣʼ}} || ||
|-
! rowspan="4" | [[Sonant]]
! <small>simple</small>
| style="font-size:larger;"|{{IPA|*w}}
| style="font-size:larger;"|{{IPA|*r}}
| style="font-size:larger;"|{{IPA|*y}} || || ||
|-
! <small>glotalitzada</small>
| style="font-size:larger;"|{{IPA|*wʼ}}
| style="font-size:larger;"|{{IPA|*rʼ}}
| style="font-size:larger;"|{{IPA|*yʼ}} || || ||
|-
! <small>simple, nasal</small>
| style="font-size:larger;"|{{IPA|*m}}
| style="font-size:larger;"|{{IPA|*n}} || || || ||
|-
! <small>glotalitzada, nasal</small>
| style="font-size:larger;"|{{IPA|*mʼ}}
| style="font-size:larger;"|{{IPA|*nʼ}} || || || ||
|}
== Referències ==
{{referències}}
| |||