Edil romà: diferència entre les revisions

== Origen ==

El nom d'aquests funcionaris deriva de que es feien càrrec del temple (''aedes'') de [[Ceres (mitologia) |Ceres]]. Els edils eren originàriament dos i s'anomenaven '''edils plebeus''' (''aediles plebeii'') i s'escollien entre la [[plebs]], i la institució de l'ofici data del mateix temps que els [[tribuns de la plebs]] ([[494 aC]]). Sembla que els seus deures al principi eren merament ministerials; eren els assistents dels tribuns en aquelles matèries que aquests els hi confiaven entre les que s'enumeren l'audiència de causes de petita importància. En un període primerenc després de la seva institució (446 aC), eren encarregats de la custòdia dels [[senatconsult]]s que els cònsols havien suprimit o alterat arbitràriament fins llavors.<ref>Livi, III. 55</ref>

Tenien la superintendència general dels edificis, tant sagrats com privats: sota el seu poder proveïen per al suport i reparació dels temples, la [[Cúria romana|cúria]]... i tenien cura que els edificis privats que amenaçaven ruïna (''aedes vitiosae, ruinosae'') fossin reparats pels seus propietaris o s'enderroquessin. La superintendència sobre l'abastiment i distribució de l'aigua a Roma era, en una època inicial, responsabilitat de l'[[administració pública]]. D'acord a [[Frontí]] (''Frontinus''), aquest deure era dels censors; però quan no hi havia censors, era responsabilitat dels edils. La cura de cada font particular era feta per altres i tot el que feien estava subjecte a l'aprovació dels censors o dels edils .<ref>[[Sext Juli Frontí]], ''De Aqueduct. Rom.'' lib. II</ref>

La cura dels carrers i paviments, amb la neteja i drenatge de la ciutat, corresponia als edils, i la cura del [[clavegueram]].