Musoles: diferència entre les revisions

En [[1739]], Joan Bautista Musoles va adquirir una plaça de [[regidor]] a l'Ajuntament de [[València]], que els seus descendents conservaren fins a la caiguda de l'[[Antic Règim]]. Figura destacada de la família fou també el seu fill primogènit, Felip Musoles, magistrat de l'Audiència d'[[Corona d'Aragó|Aragó]], de l'Audiència de [[Regne de València|València]], Oïdor i Diputat a les Corts. Per ocupar ell la magistratura, el seu germà, Salvador Musoles, se'n va fer càrreg de la regiduria de [[València]]. El 29 de setembre de [[1778]], el rei [[Carles III d'Espanya]] va concedir el títol de '''Baró de Campo-Olivar''' a Bartolomé Musoles i Pastor, fill de Felip Musoles, Oïdor de l'Audiència de [[Corona de Castella|Castella]]. La denominació del títol corresponía al d'una extensa finca, propietat de la família, a Campo-Olivar, al municipi de [[Godella]], pròxim a [[València]]. Els Musoles varen estar vinculats també a [[Mislata]], senyoriu que va passar per molts hereus des de [[1748]] en que fou venut pel [[comte d'Aranda]]. Per extinció de la línia directa, el senyoriu i el títol de '''Baró de Mislata i La Moreria''' va passar al baró de Campo-Olivar en el [[segle XIX]]. Durant aquesta època Diego Musoles Arramendia fou elegit diputat a les Corts espanyoles, en [[1871]].

 

[[Fitxer:Castillomasiasanfernandocampolivar 001.JPG|thumb|200 px|El Castell-Mas de Sant Ferran, a Campo-Olivar ([[Godella]]).]]