Andreu I d'Hongria: diferència entre les revisions

'''Andreu I d'Hongria''', ([[1015]]? - [[1061]]) va ser, [[rei d'Hongria]] del ([[1047]] al -[[1061]]).<ref name="gec">{{GEC|0003927}}</ref> Fill d'un cosí germà d'[[Esteve I d'Hongria]], va arribar al tron després de passar quinze anys a l'exili al deposar [[Pere Orseolo]], l'hereu designat per Esteve.

Lluità contra l'Emperador [[Enric III del Sacre Imperi Romanogermànic|Enric III]] per defensar la independència d'[[Hongria]], del qual n'acabà esdevenint vasall a través d'un tractat, i recolzà al [[catolicisme]] enfront la [[Cisma d'Orient]]. Va intentar assegurar la successió del seu fill, cosa que causà la revolta del seu germà [[Béla I d'Hongria|Béla]] que el deposà.<ref name="gec"/>

Per aquest motiu, Esteve va designar el fill de la seva germana, Pere Orseolo, com a successor. Aleshores Vazul va prendre part a una conspracióconspiració per assassinar el rei Esteve. L'intent d'assassinat va fallar i a Vazul li van buidar els ulls i li van posar plom fos a les orelles. Els seus tres fills van ser exiliats.

Andreu i els seus dos germans [[Béla I d'Hongria|Béla]] i Levente van fugir a Bohèmia, i després es depslaçarendesplaçaren a Polònia on Béla es casà amb una dama de la dinastia Piast. Andreu i Levente, probablement sentint-se desplaçats pel seu germà, van marxar a [[Kíev]], on Andreu va casar-se amb Anastàsia, la filla del Gran Duc [[Yaroslav I de Kiev]].

Un cop va ser coronat rei l'any [[1047]], i tot i que gran part dels seus partidaris i el seu propi germà Levente eren pagans convençuts, Andreu va fer-se batejar i va continuar les polítiques de suport al cristianisme dels seus successors. Va convidar a sacerdots estrangers a que vinguessin a evangelitzar Hongria, ja que grngran part del clergat havia estat assassinat pels pagans durant les revoltes (entre ells el bisbe Gerard).

Les relacions amb el Sacre Imperi Romà eren tenses, ja que Pere Orseolo havia estat un ferm aliat de l'emperador [[Enric III del Sacre Imperi Romanogermànic|Enric III]] i se n'havia declarat vassall. Tot i que Andreu estava disposat a acceptar la supremacia de l'emperador, Enric no va acceptar la pau i Andreu es va veure obligat a preparar-se per la guerra. Va demanar al seu germà Béla, que a Polònia s'havia convertit en un comandant de l'exèrcit de prestigi, de que anèsanés a la seva cort i li va confiar el govern d'una tercera part del seu regne.

El 1051 les tropes de l'emperador Enric van ser derrotades pels hongaresos a Vértes, i la flota imperial va ser enganyada amb una carta falsificada ordenant que tornessin enreraenrere. Tot i les mediacions de l'abat [[Hug de Cluny]] primer, i del [[Papa Lleó IX]] després, l'emperador no va acceptar les ofertes de pau d'Andreu. El rei hongarès va aliar-se, el 1053, amb el duc Conrad II de Baviera per coordinar l'oposició a l'emperador. L'any 1056 moria Enric III i era succeït pel seu fill de sis anys [[Enric IV del Sacre Imperi Romanogermànic|Enric IV]].

Andreu es va casar, vers l'any 1039, amb Anastàsia de Kiev (vers 1023 - vers 1096), filla del Gran Duc [[Yaroslav I de Kiev]] i la seva esposa, Ingigerd de Suècia. TingurenTingueren tres fills: