El crimen de Cuenca: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot: Traient 2 enllaços interwiki, ara proporcionats per Wikidata a d:q4890405
m Robot: reemplaçament automàtic de text (-en [[19 +el [[19)
Línia 37:
}}
 
'''''El crimen de Cuenca''''' és una pel·lícula [[Espanya|espanyola]] dirigida per [[Pilar Miró]] enel [[1979]], basada en [[Crim de Conca|fets reals]] succeïts a principis del segle XX en els municipis de [[Tresjuncos]] i [[Osa de la Vega]], a la [[província de Conca]]. ''El Crimen de Cuenca'' és també el títol del llibre escrit per la guionista de la pel·lícula, (Lola) [[Salvador Maldonado]] enel [[1979]] i en el qual narra els fets reals en els quals està basada la pel·lícula.
 
==Repartiment==
Línia 57:
 
==Polèmica==
Sobre aquests fets autèntics, l'escriptor [[Ramón J. Sender]], escriu la novel·la ''[[El lugar de un hombre]]'' (1939) i la realitzadora [[Pilar Miró]] realitza una pel·lícula amb guió de [[Lola Salvador Maldonado|Salvador Maldonado]] qui també narra els fets en un llibre publicat amb el mateix títol per l'editorial Argos Vergara. La pel·lícula és un fort al·legat contra la tortura i se sobreentén que el crim al que es refereix el títol, és el comès per la [[Guàrdia Civil]] al torturar als sospitosos i pel jutge Emilio Isasa Echenique. La minuciosidad amb la qual estan narrades les tortures per part de la [[Guàrdia Civil]], fa que el govern de la [[Unió de Centre Democràtic]] s'espanti, i posi la pel·lícula a disposició militar, sigui segrestada durant més d'any i mig i la seva realitzadora objecte d'un procés militar. Finalment és estrenada a mitjan agost de [[1981]], sent l'única pel·lícula espanyola prohibida durant la [[democràcia]], després de la desaparició de la [[censura]] enel [[1977]]. La pel·lícula es va convertir en un èxit, malgrat ser estrenada sota el anagrama ''S''. Se situa entre les pel·lícules més efectistes de [[Pilar Miró]].
 
==Vegeu també==