Erich Wolfgang Korngold: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot: corregint puntuació (20) |
m Robot: reemplaçament automàtic de text (-en [[19 +el [[19) |
||
Línia 8:
Korngold no mai va diferenciar la música de concert de la resta de les músiques, no tenia cap problema a ser director d'opereta, i en aquest treball sempre va comptar amb el suport de [[Richard Tauber]] i sobretot [[Max Reinhardt]], l'influent director escènic alemany. Gràcies a aquest director tindrà l'oportunitat de mostrar la seua vàlua en la incipient indústria cinematogràfica hollywoodenca. Serà cridat per a il·lustrar musicalment ''El Somni d'una nit d'Estiu'' (1935), adaptant a [[Mendelssohn]]. A causa de la qualitat de l'adaptació signarà un contracte inusual per a l'època, en què es treballava amb un concepte "fordià" de producció. Disfrutà d'una total llibertat per a triar pel·lícules i realitzar composicions, així s'alliberà de la pressió exercida pels productors. Com a conseqüència únicament va compondre l'escassa xifra de vint bandes sonores, però essent cada una d'elles una veritable joia musical. Va començar realitzant els seus treballs des de la seua [[Àustria]] natal, traslladant-se a [[Estats Units]] les vegades estrictament necessàries. Però la difícil situació política que travessava el seu país, va fer que sota la pressió [[nazi]] acceptara l'oferiment de traslladar-se a Amèrica junt amb la seua família. Aquesta circumstància es va produir quan estava immers en la composició musical de ''[[Les aventures de Robin Hood]]'' ([[1938]]) de [[Michael Curtiz]]; a pesar de la pressió i la seua animadversió cap a aquesta producció, va enllestir una dels seus més brillants composicions per la qual va rebre el reconeixement de la indústria de Hollywood amb el seu segon [[Oscar]] (el primer el va rebre dos anys abans per ''[[El cavaller Adverse]]'' ([[1936]]) de [[Mervyn LeRoy]]). Algunes partitures com Kings Row i ''[[El falcó del mar]]'' són considerades com a obres mestres en el seu gènere i exemples únics de com la música pot augmentar amb escreix el cine com a experiència.
És junt amb [[Max Esteiner]], un dels pares de la composició musical cinematogràfica a Hollywood, però es diferencia d'aquest en diversos aspectes. Mentre que Steiner pertany als compositors que es poden encasellar dins de la música enmarcadora, Korngold seria el precursor de la música amb entitat pròpia, establint un vincle d'unió amb les imatges creant un nou significat. Realitza veritables "òperes cinematogràfiques" (així les anomenava ell amb afecte, les meues xicotetes òperes sense cant). Va ser requerit per Hollywood per a donar a les produccions el prestigi que representaven les seues composicions i dotar al cine del prestigi que aportava la música tardorromàntica. No obstant això, son pare (influència constant com a crític musical en la seua vida) no podia suportar que el seu fill componguera per al cine. Poc després de demanar-li que ho deixara, moriria. Com a conseqüència,
La seua tornada a Viena és una de les experiències més penoses del compositor, perquè en plena era de "nova música" i música electrònica, les seues obres eren rebutjades per romàntiques, com va succeir amb la seua única simfonia. Lamentablement, com diu Korngold: "No es pot demanar la lluna en un cove". Va tornar a Hollywood on va compondre les seues darreres dues obres: unes melancòliques variacions per a orquestra i finalment un homenatge a [[Johann Strauss]] fill.
| |||