Humfrid: diferència entre les revisions

Els normands després d'atacar Amiens u Noyon es van dirigir cap al Roine i les costes de Septimània el 859, seguint cap a les costes mediterrànies fins a l'Àfrica per atacar després el Rosselló on van arruïnar diverses poblacions entre elles Elna i Ruscino que ja no es va recuperar, i l'abadia de Vallespir o de Nostra Senyora d'Arle. És possible que haguessin saquejat també Narbona; després vans seguir per la costa de Septimània fins a la Camarga on es van aturar per fer expedicions remuntant el Roine pels dos costats. El juny del 860 finalment Carles el Calb i Lluís el Germànic van signar la pau a Coblenza en el que van declarar actuar en nom tanmateix de Carles de Provença i de Lluís II el Jove (emperador i rei d'Itàlia), tractat en el qual va estar present Humfrid; en aquest tractat Carles s'obligava a concedir la gràcia als nobles que havien pres partit per Lluís i a retornar-lis els bens confiscats, cosa que va complir però es va reservar disposar al seu grat de les terres que tenien per concessió reial i dels càrrecs i dignitats dels que estaven revestits.

 

 

A la tardor del [[861]] Carles el Calb va planejar espoliar a [[Carles de Provença]], fill de [[Lotari I]] però va fracassar quan el regne de Provença, sota la direcció del regent [[Gerard del Rosselló]] va fer front a l'intent annexionista. Això va causar malestar, sigui pel fracàs o sigui per la injustícia. Més nobles es giraren contra Carles i entre ells sembla que Humfrid de [[Septimània]] i [[Gòtia]]. [[Carles l'Infant]] d'Aquitània, instigat pel conseller Esteve es revoltà. Tot el sud s'escapà del control de Carles el Calb. Aquest, fa acusar immediatament a Humfrid d'infidelitat. Sembla que el [[19 d'agost]] del [[862]] Humfrid ja havia estat desposseït dels seus honors i investit un tal Sunyer, potser l'antic [[comte d'Empúries]] Sunyer I o potser el seu fill [[Sunyer II]] o potser un altre magnat, del qual no se sap res, però que no va poder prendre possessió perquè Humfrid restava rebel als seus dominis. Pel que se sap només es van poder ocupar els comtats de Empúries i [[Peralada]] (entregats a [[Sunyer II]] i [[Delà]], fills de Sunyer I) i [[Girona]] i [[Besalú]] (entregats a [[Otger]]) però Barcelona, [[Osona]], [[Narbona]], [[Agde]], [[Besiers]], [[Melguelh]] i [[Nimes]], restaren en mans de Humfrid. A finals del [[862]] dos dels seus enviats de noms Lambert i Adaulf van tenir un ''placitum'' o assemblea a [[Narbona]]; en aquests assembla s'ordena entre altres la restitució a Richimir, abat de [[Abadia de Montoliu|Montoliu]] o Mallast, del lloc de ''Stacian'' a la diòcesi de Narbona, lloc que havia estat usurpat al monestir o abadia; el judici es va sotmetre a la llei visigoda que era segons sembla la del acusat i la sentència fou executada en 15 dies després que el procurador del monestir va demostrar la usurpació en un altra plau (''placitum'') a Pégan, després Capestang, al Narbonès. A l'acta Humfrid s'anomena Ananfred.