Laringe: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació
mCap resum de modificació
Línia 35:
* '''[[Fonació]]'''. A més a més d'ajudar a la respiració, els músculs laringis intrínsecs també tenen una funció que permet la producció de la veu.
 
És en la parla on la laringe assumeix tasques més delicades. Com la protecció de la via aèria i la regulació de la respiració continuen sent funcions vitals, això explica perquè algunes estructures filogenètiques més antigues són activades per estructures nervioses d'aparició posterior.<ref>{{ref-llibre|cognom=Arauz|nom=J.C.|títol=La voz normal|pàgines=15|lloc=Buenos Aires|editorial=Médica Panamericana,|any=1992|editor=Jackson-Menaldi|capítol=Anatomía y fisiología de la producción vocal}}</ref> Tot i que la funció respiratòria de la laringe és vital, la seva adaptació per a la parla ha estat fonamental en l'aparició de la societat i la cultura humana. La laringe és la font fonamental de les complicades i interminables cadenes de sons, base de la parla.<ref>Gray, 1992: 1358</ref>
 
== Estructura esquelètica ==
[[Fitxer:Gray950.png|thumb|right|Cartílags de la laringe.]]
L'estructura bàsica de la laringe humana està determinada per un conjunt de cartílags, en els quals s'insereixen diversos lligaments i músculs. Els tres cartílags majors (tiroide, cricoide, i epiglotis) són simples, i els tres menors (aritenoides, corniculats, i cuneïformes), són dobles.<ref name="Prater">{{ref-llibre|cognom=Prater|nom=R.|títol=Manual de terapéutica de la voz|lloc=Barcelona|editorial=Ediciones Científicas y Técnicas, Masson - iSalvat Medicina|any=1990|coautors=Swift, 1996R.W.}}</ref>
 
* [[Tiroide (cartílag)|Tiroide]]. És el major dels cartílags laringis.
Línia 59:
El grup de músculs '''intrínsecs''', que tenen tots els punts d'inserció dins de la laringe, funcionen per donar a la laringe capacitats de tancament, emmagatzemar aire per sota del nivell de la laringe, evitar que substàncies estranyes puguin penetrar als pulmons i, també, capacitat fonatòria. Són els següents músculs:
 
* [[Múscul tiroaritenoïdal|Músculs tiroaritenoïdals]]. Constitueixen la porció muscular dels veritables plecs vocals o cordes vocals, i s'estenen des dels cartílags aritenoides fins a la superfície interna del cartílag tiroide. Està format per dues masses musculars o fascicles: el més mitjà o intern s'anomena múscul vocal perquè donen volum als plec vocals; en contraure's escurça els plecs vocals, eleva la seva tensió i augmenta la seva massa per produir uns tons més greus. El grup més lateral o superficial ajuda a l'adducció dels plecs vocals mentre redueix simultàniament la seva tensió, participant en els mecanismes de regulació del to vocal.<ref name="Prater">Prater i Swift, 1996</ref> Alguns autors consideren els dos fascicles com a músculs independents.
 
* [[Múscul cricotiroïdal|Músculs cricotiroïdals]]. Actuen reduint l’espai entre els cartílags cricoide i tiroide. Aquest moviment produeix una separació entre el cartílag tiroide i l’apòfisi vocal dels aritenoides; així, la longitud i la tensió dels plecs vocals augmenten amb el propòsit de canviar el to vocal. També el cartílag bascula cap a davant i augmenta la longitud del replec vocal.
Línia 80:
* [[nervi hipoglòs]]
 
El nervi vague és el responsable de la innervació sensitiva i motora dels músculs laringis intrínsecs, i els altres nervis cranials innerven els músculs extrínsecs.<ref name="Prater">{{ref-llibre|cognom=Prater|nom=R.|títol=Manual ide Swiftterapéutica de la voz|lloc=Barcelona|editorial=Ediciones Científicas y Técnicas, 1996:Masson - Salvat Medicina|pàgines = 10 |any=1990|coautors=Swift, R.W.}}</ref> Surt del [[nucli ambigu]] en el [[bulb raquidi]]. En el seu trajecte de baixada es divideix en tres branques:
* Branca nerviosa laríngia superior. Se subdivideix, a l'altura de l'os [[hioide]], en dos nervis: