Revisió del 19:52, 6 feb 2014 modifica Mafoso (discussió \| contribucions) 22.625 edits m refs a la gec ← Edició anterior		Revisió del 00:43, 3 març 2014 modifica desfés Gaullop (discussió \| contribucions) 1 edit Hi havia una confusió en la manera d'entendre la Crònica de Ramon Muntaner. El títol dels goigs del Llibre Vermell de Montserrat era erroni. En general, hi ha una barreja entre forma, contingut i ús que caldrà esmenar. Etiquetes: editor visual gettingstarted edit Edició següent →
Línia 9: ==Orígens== [[Fitxer:Requesens goigs 1899.jpg\|thumb\|esquerra\|200px\|Goigs de la [[Santuari de Requesens\|Mare de Déu de Requesens]] (1899)]] La primera vegada que es troba ~~documentada~~documentat laaquest ~~paraula~~gènere, ~~goigs~~pel que fa a l'ús i el contingut, és a la [[Crònica]] de [[Crònica de Ramon Muntaner\|Ramon Muntaner]] ([[1325]]-[[1328]]), on consta que jatota sel'narmada ~~cantaven,~~catalana icanta els goigs de sant Pere per demanar pluja la vetlla de contraatacar Gal·lípoli. En aquest mateix sentit, el primer text conegut de goigs ~~són~~en ~~els~~català ~~[[Goigs~~és la ''Ballada dels goyts de ~~Nostra~~nostre ~~Dona]]~~dona en vulgar cathallan a ball redo'', conservats al manuscrit del [[Llibre vermell de Montserrat]] (de final del [[segle XIV]]), i que posa de manifest la relació dels goigs amb el ball dins les esglésies abans del concili de Trento. Els gremis i confraries –especialment la del Roser– popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. La [[cultura catalana]] és el marc on aquest gènere ha nascut, i on s'ha desenvolupat sense interrupció al llarg dels segles fins als nostres dies, essent un testimoni més de la pervivença i de la unitat de la llengua catalana. No hi ha capella, parròquia o ermita que no disposi –o hagi disposat fins a temps recents– de goigs impresos propis, cantats el dia de la festa.

Goigs: diferència entre les revisions