Cas nominatiu: diferència entre les revisions

m
ref a la GEC
mCap resum de modificació
m (ref a la GEC)
{{Taula de casos}}
{{massacurt|data=febrer de 2014}}
{{FR|data=febrer de 2014}}
{{MF|data=febrer de 2014}}
{{millorar text|data=febrer de 2014}}
{{Taula de casos}}
 
El '''cas nominatiu''' és un [[Declinació gramatical|cas gramatical]] per als noms.<ref>{{GEC|0196663|nominatiu}}</ref> Alguns escriptors en [[llengua anglesa]] usen el terme '''cas subjectiu''' en lloc de nominatiu, per a remarcar les diferències entre el nominatiu bàsic i la manera com s'utilitza en anglès.
 
El '''cas nominatiu''' és un [[Declinació gramatical|cas gramatical]] per als noms. Alguns escriptors en [[llengua anglesa]] usen el terme '''cas subjectiu''' en lloc de nominatiu, per a remarcar les diferències entre el nominatiu bàsic i la manera com s'utilitza en anglès.
 
El nominatiu marca, generalment, el subjecte d'un verb o el seu atribut. El cas nominatiu es troba al [[llatí]] i al [[Grec modern|grec]], entre altres llengües. En català, el nominatiu només es reflecteix, com els altres casos llatins, en els pronoms personals (''jo, tu, ell/ella, nosaltres, vosaltres, ells/elles''). Quant a la primera i la segona persona del plural, la terminació "-altres" és característica del nominatiu i s'afegí durant l'[[edat mitjana]] quan feien de subjecte. D'aquí l'oposició nosaltres/nos i vosaltres/vos.
En [[llengua nominativa-absolutiva|llengües nominatives absolutives]], el cas nominatiu marca el subjecte d'un [[verb transitiu]] o el subjecte voluntari d'un [[verb intransitiu]], però no un subjecte involuntari d'un verb intransitiu (pel qual s'utilitza el [[cas absolutiu]]).
 
==Referències==
{{Referències}}
 
{{ORDENA:Cas Nominatiu}} <!--ORDENA generat per bot-->
22.625

modificacions