Llengua estàndard: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: stàndards paral.lels, el bokmå -> stàndards paral·lels, el bokmå
m Robot posa descripció als enllaços
Línia 1:
Una '''llengua estàndard''' (també '''estàndard lingüístic''') és una elaboració artificial i planificada a partir del [[diasistema]] d'una llengua, per tal d'obtenir un model de llengua unitari per a l'ensenyament, els usos oficials i els usos escrits i formals, que alhora permeti cohesionar, des del punt de vista polític i social, el territori on és oficial. Un altre terme sinònim de llengua estàndard és '''varietat estàndard'''.
 
El '''procés d'estandarització''' s'inclou a la part de la política lingüística <ref> [{{citar web|url=http://en.wikipedia.org/wiki/Language_policy]|títol=Language policy - Wikipedia, the free encyclopedia<!--Títol generat per bot-->}}</ref> relativa a la modelació formal d'una llengua, a l'adscripció d'un estatus jurídic i administratiu, i al foment de la seva adquisició, conegut en sociolingüística com a ''planificació lingüística''.<ref>[http://www.scribd.com/doc/7608871/POLITICA-Y-PLANIFICACION-LINGUISTICAS Política i planificació lingüística {{es}}]</ref><ref>[http://ca.wikipedia.org/wiki/Planificaci%C3%B3_ling%C3%BC%C3%ADstica Planificació lingüística]</ref>
 
== Procés d'estandardització ==
Línia 28:
 
Segons la o les varietats geogràfiques que serveixin de base a l'estàndard, hi ha tres'' 'tipologies d'estàndard:''' unitària monocèntrica, unitària policèntrica (o composicional) i pluricèntrica:
* Es diu'' 'estàndard unitari monocèntric''' a l'elaborat per un sol organisme normatiu, per al qual selecciona una sola varietat geogràfica. Fins a l'aplicació de la nova política lingüística panhispànica,<ref>[{{Citar web|url=http://www.rae.es/rae%5CNoticias.nsf/Portada4?ReadForm&menu=4]|títol=www.rae.es}} {{Enllaç no actiu|url=http://www.rae.es/rae%5CNoticias.nsf/Portada4?ReadForm&menu=4| data=març de 2014}}, [{{citar web|url=http://miradassobrelalengua.blogia.com/2007/061102-jose-del-valle-la-lengua-patria-comun-politica-linguistica-politica-exterior-y-e.php]|títol=José del Valle: «La lengua, [patria común: Política lingüística, política exterior y el post-nacionalismo hispánico»* <nowiki>|</nowiki> weblog alojado en Blogia<!--Títol generat per bot-->}}, {{citar web|url=http://www.elcastellano.org/ns/edicion/2008/marzo/delvalle.html]|títol=Castellano - La P&aacute;gina del Idioma Espa&ntilde;ol = El Castellano - Etimolog&iacute;a - Lengua espa&ntilde;ola<!--Títol generat per bot-->}}y [http://www.elcastellano.org/ns/edicion/2008/mayo/delvalle.html {{es}}]</ref> l'estàndard del castellà era unitari monocèntric. A més de seleccionar una sola varietat geogràfica (castellà del nord), s'elaborava també a partir del registre escrit de les classes cultes.
* Es diu'' 'estàndard unitari policèntric (o composicional)''' a l'elaborat per un sol organisme normatiu o per un cos coordinat d'organismes normatius, en el qual se seleccionen i fusionen algunes o totes les varietats geogràfiques d'un mateix diasistema. Aquest és el cas del nou estàndard panhispànic policèntric de l'espanyol,<ref>[http://www.rae.es/rae%5CNoticias.nsf/Portada4?ReadForm&menu=4 Política lingüística panhispànica RAE]</ref> format a partir de la selecció de varietats cultes i preferentment de registres escrits de tot l'àmbit hispanoparlant, o també el del euskera unificat, o [[euskera batua]].
* S'anomenen'' 'estàndards pluricèntrics''' als diferents estàndards elaborats per diferents organismes, a partir d'un mateix diasistema lingüístic. Aquest és el cas de la llengua catalana, que suma a l'estàndard unitari policèntric original, o estàndard composicional <ref>[http://bibiloni.cat/textos/estandard_comp.htm Sobre l'estàndard composicional de Gabriel Bibiloni]</ref>( (elaborat a partir de totes les varietats geogràfiques del català), un nou estàndard unitari policèntric elaborat a partir de les varietats cultes parlades a la [[Comunitat Valenciana]].<ref>[http://www.avl.gva.es/PDF/GNV.pdf Gramàtica normativa valenciana]</ref>
Línia 38:
 
== Estàndard i Conflicte lingüístic ==
La creació d'una llengua estàndard representa sovint el triomf d'una certa varietat funcional, geolectal o sociolectal. La seva selecció sol ocasionar que altres varietats que difereixen de l'estàndard perdin prestigi social. Per això en alguns països la selecció d'una llengua estàndard pot generar un conflicte social i polític, en ser entesa com una actitud excloent.<ref> [{{Citar web|url=http://www.inadi.gov.ar/uploads/foros/educacion/documentos/lenguaje_como_instrumento.pdf]|títol=www.inadi.gov.ar}} {{Enllaç no actiu|url=http://www.inadi.gov.ar/uploads/foros/educacion/documentos/lenguaje_como_instrumento.pdf| data=març de 2014}}</ref> En [[noruec]], per exemple: hi ha dos estàndards paral·lels, el ''[[bokmål ]]'', basat parcialment en la pronunciació local del [[danès]] en l'època en què [[Dinamarca]] dominava [[Noruega]] i el ''[[nynorsk ]]'', basat en formes dialectals de l'oest de [[Noruega]]. D'altra banda, l'italià inclou dialectes amb una variació més gran de la que exhibeixen les dues versions del noruec.
 
== Varietats estàndards de les llengües modernes ==