Diputació del General de Catalunya: diferència entre les revisions

| name = Diputació del General del Principat de Catalunya

|type = govern

|nativename = Generalitat de Catalunya

|seal_captionheadquarters = [[Senyal_de_la_Generalitat_de_CatalunyaPalau de la Generalitat de Catalunya|EscutPalau de la Diputació del General]], {{Bandera|Barcelona}} [[Barcelona]]

Les Diputacions del General foren inicialment unes comissions temporals que tenien l'encàrrec de recaptar el [[tribut]] establert en el ''[[pactum]]'' entre la terra i el rei durant unes [[Corts Catalanes|Corts]]. Fou en les [[Corts de Montsó (1289)]] quan per primera volta es designà una Diputació del General a fi de recaptar el subsidi al rei i pagar als creditors el deute reial tal com s'havia pactat en les Corts.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Sánchez de Movellán Torent |nom=Isabel |títol=La Diputació del General de Catalunya: 1413-1479 |url=http://books.google.es/books?id=ZOn5mac3WOcC&pg=PA466&dq=diputaci%C3%B3+del+general+1289&hl=ca&sa=X&ei=kobiUd2DJ-He7AaS_ICoBQ&ved=0CDsQ6AEwAg#v=onepage&q=diputaci%C3%B3%20del%20general%201289&f=false |llengua= |editorial=Institut d'Estudis Catalans |data=2004 |pàgines=466 |isbn=8472837505}}</ref> Aquestes comissions economicofinanceres que actuaven com a delegació de les Corts es dissolien en acabar la funció recaptadora.

El [[1356]] esclatà la [[Guerra dels dos Peres]] entre la [[Corona d’Aragód'Aragó]] governada per [[Pere el Cerimoniós]], i la [[Corona de Castella]] governada per [[Pere I de Castella]]. Pere el Cerimoniós va haver de fer front a una llarga i dura guerra llevant armades per mantenir les posicions de la corona a la Mediterrània, principalment a Sardenya, i organitzar al final del regnat la defensa de Catalunya davant les amenaces de les companyies mercenàries procedents de França. El caràcter omnipresent de la guerra es traduí en contínues mobilitzacions generals i en la necessitat d'aixecar o reformar les muralles de les ciutats. Les noves tàctiques bèl·liques difoses a la segona meitat del [[segle XIV]] exigien un equipament militar més complex i sofisticat i el recurs cada cop més freqüent a l'artilleria. Tot plegat féu incrementar enormement les despeses relacionades amb la nova forma de fer la guerra del [[segle XIV]], despeses que no podien ser cobertes amb els recursos patrimonials de la monarquia del [[Casal d'Aragó]] generat basant-se en les tributacions dels habitants de les terres del reialenc. Es feia necessari bastir un sistema fiscal, desconegut fins aleshores, que gravés a tots els súbdits fossin de la jurisdicció que fossin.

Però el sistema [[constitucionalista]] característic de la [[Corona d'Aragó]] impedia al sobirà imposar una nova legislació fiscal per la seva sola voluntat reial. Com qualsevol altra legislació calia negociar-la amb la representació dels tres braços del terra a través de la convocatòria de Corts en casacúncadascun dels respectius estats. Les Corts o ''Parlamentum'' eren l'[[poder legislatiu|òrgan legislatiu]] de cada estat de la Corona d'Aragó i eren una assemblea que reunia el rei amb els tres estaments de cada estat: nobles, eclesiàstics i [[Síndic de les ciutats i viles reials|síndics de les principals ciutats i viles reials]]. Aquest [[poder legislatiu|òrgan legislatiu]] havia nascut el segle anterior durant el regnat de [[Pere el Gran]] i arribaren a la seva maduresa política durant el Trescentssegle XIV arran de les reiterades convocatòries degudes al finançament de les guerres de la monarquia. En el cas del [[Principat de Catalunya]] es convocava a la celebració de les [[Corts Catalanes]].

{{AP|Guerra civil catalana|Guerra dels Segadors|Guerra de Successió Espanyola}}

La institució fixà la seva seu a [[Barcelona]]. El [[3 de desembre]] de [[1400]] els representants del tres braços: [[Alfons de Tous]], Jaume Marc i Ramon Desplà varen adquirir del comerciant Pere Brunet, per 38.500 sous, la casa originària del carrer de Sant Honorat que amb les posteriors ampliacions esdevindria l'actual [[Palau de la Generalitat de Catalunya]]. Durant el primer mig segle de vida l'organisme va conservar el seu caràcter d'organisme fiscal i financer, però a partir de les reformes de [[1413]] va anar adquirint cada vegada més competències polítiques. Es configurà així l'estructura política del [[Principat de Catalunya]] bastida basant-se en les Corts o ''Parlamentum'', que emetia nova [[poder legislatiu|legislació]] a través del ''[[pactum]]'' entre la terra i el rei, i la Diputació del General de Catalunya designada del ''Parlamentum'' que exercia el poder executiu sobre les seves competències econòmiques i polítiques.

A les seves inicials funcions econòmicadministratives s'hi afegí l'execució de les decisions pactades en les [[Corts Catalanes]], vetllar perquè les [[Constitucions catalanes]] i altres lleis de Catalunya fossin respectades pel rei i els seus oficials, i publicar o interpretar els acords pactats en les Corts. Aquest creixent protagonimeprotagonisme de la Diputació del General amb jurisdicció política, jurdicialjudicial i militar, culminà durant [[Guerra civil catalana]] ([[1462]]-[[1472]]) quan la institució s'enfrontà militarment contra el rei de la [[dinastia Trastàmara]] [[Joan II d'Aragó]]. La guerra acabà quan finalment el monarca ratificà l'existència de la Diputació del General. A partir d'aleshores es produí un notori redreç i desplegament de l'administració. Es consolidà una institució nascuda de les guerres exteriors i confirmada amb les guerres interiors que buscava solucions a partir dels acords pactats en Corts. Al [[segle XVII]] novament la Generalitat de Catalunya desencadenà la guerra quan davant el creixent autoritarisme monàrquic del període de [[1593]]-[[1652]], el projectes centralista del valido [[comte duc d'Olivares]] conculcant les [[Constitucions catalanes]] culminà amb la [[Guerra dels Segadors]]. La guerra deturà novament els projectes autoritaris de la monarquia, però suposà una regressió per a l'àmbit competencial de la institució.

==Composició==

La Diputació del General estava governada per 6sis membres, 2dos representants de cadascúncadascun dels 3tres [[junta de braços|braços]]:

* Un Diputat de l'estament Militar (Noblenoble) i un oïdor de comptes de l'estament Militarmilitar

* Un Diputat de realengreialenc i un oïdor de comptes de realengreialenc.

Per la seva preeminència protocol·lària el Diputatdiputat Eclesiàsticeclesiàstic presidia les reunions del conjunt de diputats i oïdors, essent considerat el [[President de la Generalitat de Catalunya|President de la Diputació del General]] o Generalitat.

Fitxer:Flag of England.svg|La [[creu de Sant Jordi]] era l'estandardestendard del regiment de la Diputació durant la [[Guerra de Successió Espanyola|Guerra de Successió]].

Fitxer:Sant_Jordi_de_Pere_Joan_7089-01.jpg|[[Sant Jordi]] presideix la portalada noble del carrer del Bisbe, de [[Pere Joan]].

{{Referències|2}}

{{ORDENA:Diputacio Del General De Catalunya}} <!--ORDENA generat per bot-->